Tous, la fam¨ªlia que esmorza amb diamants

M¨¦s enll¨¤ de la ficci¨®, hi ha alguna realitat on tamb¨¦ s'esmorza amb diamants. La filla gran de la fam¨ªlia de joiers Tous, Rosa Tous, recorda que, quan ella i les seves tres germanes eren petites, a la seva casa de Manresa ¡°s'esmorzaven polseres, es dinaven arracades i se sopaven anells¡±. ?s la seva manera de dir que la joieria familiar formava part de la seva quotidianitat. Amb un men¨² diari com aquest, no ¨¦s d'estranyar que les quatre filles de Rosa Oriol i Salvador Tous estiguin ara treballant en l'empresa que va fundar el seu avi, una companyia que s'ha fet famosa per un osset de peluix convertit en joia, i que ha aconseguit arribar al seu centenari, que celebren precisament aquest 2020, amb m¨¦s de 4.000 treballadors i pres¨¨ncia a m¨¦s de 50 pa?sos amb 700 botigues.

Aquesta setmana, la firma de l'osset ha saltat als mitjans perqu¨¨ afronta una investigaci¨® a l'Audi¨¨ncia Nacional per presumpta estafa. L'Associaci¨® de Consumidors i Usuaris de Joieria (Consujoya) els ha denunciat per farcir les joies amb un pl¨¤stic similar al metacrilat. Tous defensa que aquesta t¨¨cnica, anomenada electroconformaci¨®, est¨¤ autoritzada per l'administraci¨® p¨²blica i expressament permesa per la llei, i la van comen?ar a utilitzar de manera pionera fa m¨¦s de 25 anys. L'empresa defensa que ¨¦s una tecnologia especialment adequada per a peces de grans volums, alhora que lleugeres i sense soldadures, una cosa que avala l'Associaci¨® Espanyola de Joiers, Argenters i Rellotgers, que ha sortit en defensa de la companyia assegurant que aquesta t¨¨cnica ¨¦s "comuna, normal i habitual en el sector".

Aix¨ª doncs, els Tous afronten un nou escull en la seva traject¨°ria p¨²blica, ja que la fam¨ªlia va haver d'assumir una gran exposici¨® amb el judici al seu gendre, Llu¨ªs Corominas, que era responsable de seguretat del matrimoni fundador de l'empresa quan el 2006 va disparar mortalment un assaltant del seu xalet a Sant Fruit¨®s del Bages. Un jurat popular el va absoldre en considerar que havia actuat en leg¨ªtima defensa. La seg¨¹ent ensopegada va ser amb el proc¨¦s, quan els Tous van haver de bregar tant amb unionistes com independentistes. Els primers van fer una crida a boicotejar els seus productes arran d'una foto on sortien amb Carles Puigdemont portant una estelada, per¨° la fam¨ªlia va respondre assegurant que no estaven a favor de la independ¨¨ncia de Catalunya, i llavors van ser els independentistes els qui van mostrar el seu rebuig per la companyia.

Malgrat l'enrenou que es genera al voltant d'una empresa amb tanta repercussi¨®, les quatre germanes Tous segueixen al peu del can¨® per la bona marxa de la casa i cada mat¨ª esmorzen plegades a les oficines. L'Alba, la segona per edat i amb formaci¨® empresarial, n'¨¦s la presidenta, i la Rosa, la primog¨¨nita i gemm¨°loga, n'¨¦s la vicepresidenta. Per¨° les dues germanes petites tamb¨¦ treballen a la firma, que t¨¦ les oficines a Manresa i la producci¨® a Sabadell (Vall¨¨s Occidental). La Laura, amb estudis d'empresa, porta el segell patrimonial i la Marta, dissenyadora de joies, ha pres el relleu creatiu de la seva mare i lidera la creaci¨® de les col¡¤leccions. Tot i aix¨ª, Rosa Oriol ¨¦s qui s'ocupa de dissenyar la col¡¤lecci¨® de la gamma m¨¦s alta, Atelier Tous, que va n¨¦ixer de la seva fascinaci¨® per les gemmes de colors. El seu marit tamb¨¦ segueix en actiu i ¨¦s el president d'honor de Tous.

La fama mundial de l'empresa va arribar amb l'osset, creat el 1985. Va ser una visi¨® d'Oriol, que es va inspirar veient un aparador de joguines a Mil¨¤, i va portar aquesta fantasia de convertir l'osset de peluix, tendre record d'infantesa, en la icona de la seva firma. Tous es remunta al 1920, i va ser fundada pel pare del Salvador. La fam¨ªlia de la Rosa tenia una sabateria davant de la joieria dels Tous, al carrer Born de Manresa. I el dest¨ª va voler que la filla del sabater es cas¨¦s amb el fill del joier el 1965. Quan el pare del Salvador es va jubilar tres anys despr¨¦s, el matrimoni va assumir les regnes de l'empresa. Van compaginar la crian?a de les seves quatre filles amb la joieria, i van convertir el taller en sala de jocs. Oriol es va lliurar al disseny de joies exclusives i va visitar fires del sector. Es va adonar que hi havia molt de recorregut i no va dubtar a seguir-lo. "Vam democratitzar la joieria o, com diem ara, vam fer el luxe accessible", recorda en un llibre sobre la seva vida. El 1989, van obrir la primera botiga a Barcelona, i no han parat de cr¨¦ixer.