La mem¨°ria i el seu monstre
Jugar a evitar la mort de Walter Benjamin a Portbou o llegir una novel¡¤la clarivident sobre el record a Israel de la Xo¨¤: vost¨¨s decideixen
Una escapada juganera. Pot ser la traducci¨® d¡¯escape game que no apareix als titulars medi¨¤tics. Si consultes la xarxa surt una cosa aix¨ª com ¡°joc d¡¯escapada¡±, massa neutre en aquest cas: un joc d¡¯enigmes pel territori on es va su?cidar el fil¨°sof i cr¨ªtic literari Walter Benjamin el 1940, a Portbou i els voltants de la frontera. Pobre home. Tantes de les seves ¡°tesis sobre la hist¨°ria¡± que s¡¯han anat confirmant des que les va deixar inacabades, i la seva pr¨°pia sort tr¨¤gica n¡¯acaba sent una, la que fa: Tot monument de cultura ¨¦s tamb¨¦ un monument de barb¨¤rie.
A Portbou, davant del mar, a dalt de tot del cementiri que el recorda amb una l¨¤pida, hi ha el memorial WB, preci¨®s, molt, de l¡¯escultor israeli¨¤ Dani Karavan. La barb¨¤rie que inevitablement tamb¨¦ recorda aquest monument era, fins ara, tot all¨° que el va motivar: la devastaci¨® que es va endur WB tamb¨¦. Per¨° ara la barb¨¤rie ¨¦s una altra. Ara ¨¦s aquesta gimcana (sense premi) sobre l¡¯any que coincidien els fugits dels nazis, Benjamin entre ells, i els republicans espanyols als camps de concentraci¨®, a l¡¯altra banda de la frontera, al llarg de la costa. Walter es va llevar la vida, incapa? d¡¯esperar m¨¦s. Intentava arribar a Portugal i d¡¯all¨ª als Estats Units. No tenia la documentaci¨® legal per entrar en zona espanyola i les autoritats franquistes no l¡¯hi van permetre. Havia fet una travessia dif¨ªcil i amb por que el retornessin a un camp de concentraci¨® franc¨¨s es va su?cidar la matinada del 26 de setembre. ?s un relat que t¨¦ de tot, ideal per ser explotat comercialment i sumar-se a les tantes versions de l¡¯art contemporani que l¡¯han fet seu.
Per un preu que va dels 145 euros als 190 si hi passes la nit, el joc et permetr¨¤ reviure la Segona Guerra Mundial durant unes hores. Per¨° com que Benjamin t¨¦ avui una aura que transcendeix fronteres des de fa d¨¨cades i ¨¦s citat per uns i altres, la cosa, i les protestes que ha motivat, se centren en la seva figura i record. Hi ha hagut prou protestes perqu¨¨ el portal Portbou1940 elimini el v¨ªdeo promocional, que segons llegeixo a la xarxa acabava aix¨ª: ¡°Salvar Walter Benjamin. Aquesta ¨¦s la missi¨®¡±. Per¨° la cosa continua.
All¨° que sembla m¨¦s propi del m¨®n de l¡¯espectacle, que prenem per ficci¨® ¨Cquan ¨¦s realisme pur, hiperrealisme, superrealisme¨C, existeix en el dia a dia de l¡¯anomenada alta cultura, i tant que s¨ª. I per qu¨¨ no? Tant omplir-se la boca amb divulgar, amb donar a con¨¨ixer la hist¨°ria, i despr¨¦s ens queixem si es munta un escape game com el de Portbou. O un videojoc del camp de concentraci¨® d¡¯Auschwitz, que aquesta ¨¦s la setmana del seu memorial i de tantes iniciatives per recordar-lo i que no l¡¯oblidem, etc.
De les iniciatives i convocat¨°ries que m¡¯han arribat a casa sobre el record de la Xo¨¤, a m¨¦s del que veus una vegada i una altra a la tele, em quedo amb una novel¡¤la, El monstre de la mem¨°ria, de Yishai Sarid (Club Editor, traducci¨® de Roser Lluch). T¡¯explica, amb enorme coneixement documental, gr¨¤cia narrativa i escepticisme hist¨°ric cr¨ªtic, el que qualsevol pa¨ªs i context hauria de considerar: qu¨¨ fa l¡¯Estat amb el passat, com se l¡¯apropia i sobretot com l¡¯explota sense manies. En el cas israeli¨¤, es tracta, ¨¦s clar, de la mem¨°ria dels camps de l¡¯horror. En viatges guiats als camps de Pol¨°nia (els alemanys, t¡¯adverteix el narrador, es van cuidar prou de no espatllar el seu, de paisatge) a estudiants de secund¨¤ria, militars, pol¨ªtics, tots israelians, i fins un director de cine alemany i tot. Aix¨ª ¨¦s, per cert: per als estudiants de secund¨¤ria israelians la visita a Auschwitz ¨¦s un ritus de pas a l¡¯edat adulta (abans de l¡¯ingr¨¦s a l¡¯ex¨¨rcit). El narrador ¨¦s un historiador bastant jove que no s¡¯ha dedicat a l¡¯horror nazi per ganes, sin¨® per finan?ament i beques. ?s rigor¨®s i acaba sabent-ne molt¨ªssim. Per¨° la tesi doctoral resultant nom¨¦s li garanteix un lloc ultraprecari a la universitat (us sona?) i l¡¯home, que ja t¨¦ fam¨ªlia, acaba treballant per a l'Iad va-Xem, instituci¨® oficial creada el 1953 que avui conserva la documentaci¨® m¨¦s completa de la Xo¨¤.
Tamb¨¦ ser¨¤ requerit per documentar un videojoc, paraula que indigna el director del departament d¡¯inform¨¤tica de la casa, que s¡¯hi refereix com ¡°una simulaci¨® amb finalitats did¨¤ctiques¡±. I aix¨ª, amb tot. Recomano aquesta novel¡¤la de deb¨°, el que us he explicat s¨®n min¨²cies en comparaci¨® del que acabes per comprendre del monstre de la mem¨°ria.
Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.