Consola la filosofia?

A la mem¨°ria d¡¯Alberto Blecua

Heus aqu¨ª que l¡¯editorial Acantilado, una de les m¨¦s importants que hi ha actualment en l¡¯¨¤mbit de la difusi¨® d¡¯idees i l¡¯ennobliment intel¡¤lectual de la ciutadania, publica una nova traducci¨® del cl¨¤ssic De consolatione philosophiae, de Boeci (480?-524), originalment escrit en prosimetrum, una barreja de vers i prosa: Consuelo de la filosofia, traducci¨® d¡¯Eduardo Gil Bera (Barcelona, Acantilado, 2020). D¡¯aquest llibre hi ha, o almenys hi havia, al mercat mitja dotzena de traduccions, deixant a banda les primeres de totes, la de Fray Agust¨ªn L¨®pez, de 1604, i la d¡¯Esteban Manuel de Villegas, de 1669, totes dues amarades del corrent human¨ªstic, la segona clarament adre?ada a restituir a l¡¯Esgl¨¦sia la dignitat que en bona mesura havia perdut a causa dels desafurs de la Santa (?!) Inquisici¨®. Aquesta nova versi¨® supera totes les altres gr¨¤cies a la gran categoria de Gil Bera com a escriptor i traductor: atesa la complexitat sint¨¤ctica de la llengua llatina, nom¨¦s un bon traductor podia ser capa? d¡¯organitzar una frase castellana, o catalana, que s¡¯aguant¨¦s b¨¦ i mantingu¨¦s tot el sentit que porta.

Boeci ¨¦s un autor avui mig oblidat ¡ªtamb¨¦ va escriure sobre m¨²sica (com sant Agust¨ª), aritm¨¨tica i astronomia¡ª, per¨° que va ser profusament llegit a tota l¡¯edat mitjana, fins al punt que els humanistes cristians (quasi tots ho eren) van trobar-hi el punt ¨¤lgid entre la cultura pagana de grecs, romans o gots i la cultura escol¨¤stica. Al cap i a la fi, el seu projecte m¨¦s gran, que no va enllestir, va ser la traducci¨® de tot el corpus de Plat¨® i d¡¯Arist¨°til, cosa que dona una idea de la suma de les seves fonts: cristianisme, neoplatonisme i aristotelisme. Al seu Consol de la filosofia presenta un di¨¤leg entre ell mateix i la filosofia personalitzada ¡ªuna prosopopeia, per entendre¡¯ns¡ª, del tot al mode socr¨¤tic. Boeci es trobava llavors encarcerat a Pavia per un malent¨¨s d¡¯ordre pol¨ªtic: havia defensat el senador Alb¨ª, que al seu torn havia estat acusat de tra?ci¨® a l¡¯emperador Teodoric el Gran, i aquest va fer-lo empresonar i decapitar. Encara que el proc¨¦s va ser b¨¤sicament d¡¯ordre pol¨ªtic, de seguida se li va atorgar un aspecte religi¨®s ¡ªs¨®n coses que passen¡ª, fins al punt que la veneraci¨® de qu¨¨ va fruir despr¨¦s de la mort va acabar convertint-lo en sant de l¡¯Esgl¨¦sia cristiana, encara que no h¨¤gim mai conegut cap home batejat amb el seu nom, llarg i complex: Anci Manli Torquat Sever¨ª, massa llarg per cridar una criatura.

El lector que cregui que aquest llibre li servir¨¤ d¡¯ajut com diuen que ho fan els manuals d¡¯autoajuda de qu¨¨ va ple el m¨®n editorial s¡¯equivocar¨¤, perqu¨¨ la filosofia va deixar de consolar al temps dels estoics ¡ªels ¨²ltims, Cicer¨® i S¨¨neca¡ª, i no va tornar a fer-ho, aproximadament, fins a Montaigne, que tamb¨¦ admirava l¡¯escola de Zen¨® de Citi. No: el llibre no exhibeix precisament el grau de consol que pot oferir la filosofia ¡ªque, altra vegada segons Montaigne, pot oferir-lo totalment¡ª, sin¨® el que atorga el D¨¦u cristi¨¤, que al nostre llibre d¡¯avui el traductor escriu sempre amb maj¨²scula, quan, en realitat, at¨¨s que ¨¦s un d¨¦u sincr¨¨tic entre el dels monoteistes i el dels pagans (J¨²piter, i d¡¯altres), podria haver escrit amb caixa baixa.

I ¨¦s que el consol que ofereix la filosofia ¨¦s de vegades el que haurien ofert a un home abatut com Boeci les filosofies morals postsocr¨¤tiques, i de vegades ¨¦s el que encara ofereix avui dia, a molta gent, la creen?a en un ?sser Suprem. Les disquisicions de filosofia, que s¨®n les m¨¦s riques ¡ªles paraules de Boeci sovint s¡¯assemblen a les dels interlocutors de S¨°crates als di¨¤legs de Plat¨®, que sempre diuen: ¡°?s ben b¨¦ aix¨ª¡±, ¡°Hi estic plenament d¡¯acord¡±, ¡°No podria ser d¡¯altra manera¡±, cosa que fa dubtar que aquells di¨¤legs antics siguin de deb¨° dial¨°gics¡ª, aquelles disquisicions del fil¨°sof, d¨¨iem, oscil¡¤len entre l¡¯estoicisme o la filosofia neoplat¨°nica (via Proclus?) i la fe cristiana, per¨° un acaba el llibre m¨¦s aviat conven?ut que all¨° que pot consolar l¡¯autor no ¨¦s cap filosofia sin¨® la Fe. El llibre, en aquest sentit, s¡¯hauria hagut d¡¯intitular Consol de la teologia, perqu¨¨ ¨¦s ella qui m¨¦s consola.

Nogensmenys, tamb¨¦ ¨¦s veritat que el llibre genera un estat espiritual que ¨¦s estoic per la voluntat de resist¨¨ncia ¡ªNietzsche l¡¯anomenaria ¡°voluntat de poder¡±, expressi¨® que no t¨¦ res a veure amb la pol¨ªtica, per cert, com la seva germana Elisabeth va fer creure als alemanys del seu temps, a un sobretot¡ª, per¨° encara ¨¦s m¨¦s cristi¨¤ a causa de la fe en la Provid¨¨ncia, a la qual es dediquen els ¨²ltims apartats del llibre.

La nostra Consolatio es va fer famos¨ªssima durant tota l¡¯edat mitjana gr¨¤cies a aquesta ambig¨¹itat: la dita ¡°doctrina cristiana¡± no hi apareix mai, amb la qual cosa l¡¯obra queda lliure de tot dogmatisme. Potser per aix¨° un escriptor que va resumir tan b¨¦ les creences i la hist¨°ria dels segles medievals, com Dante, s¡¯hi va inspirar en m¨¦s d¡¯un passatge de la seva Commedia. Si us apassiona la hist¨°ria de la tradici¨® cl¨¤ssica, no hi ha dubte que aquest llibre us interessar¨¤. Fins i tot se¡¯n parlava al cap¨ªtol 26 de la s¨¨rie Merl¨ª.