Un assass¨ª campa lliure per les barricades de la Comuna de Par¨ªs

N¡¯hi hauria prou amb les indagacions per atrapar aquest psic¨°pata assass¨ª en s¨¨rie que ¨¦s Henri Pujols i que es dedica a segrestar joves per satisfer porn¨°grafs, per¨° ¨¦s tan o m¨¦s addictiu i memorable aquest tr¨¤veling prec¨ªs i brutal entre cad¨¤vers, cavalls esventrats, cases esfondrades, bombes, sang i foc arreu, milicians revolucionaris i truans; feministes i desfermades tropes governamentals¡­ I, malgrat tot plegat, una atmosfera de grandesa i honor en la fatalitat, de vict¨°ria moral en la derrota anunciada. ?s l¡¯aire que es respira en els 10 ¨²ltims dies de vida revolucion¨¤ria de la Comuna de Par¨ªs el maig del 1871, la primera (i ef¨ªmera: 60 jornades) presa del poder de la classe prolet¨¤ria en la hist¨°ria de l¡¯Europa occidental; o aix¨ª ¨¦s com ho canta un trobador d¡¯excepci¨® avui en la novel¡¤la negra francesa, Herv¨¦ Le Corre, que a Sota les flames (Bromera, traducci¨® d¡¯Albert Pej¨®; Reservoir Books, en castell¨¤) no se li acut res m¨¦s que posar en aquells dies d¡¯apocalipsi sense esperan?a l¡¯inexpert comissari Antoine Roques a investigar els misteriosos segrestos de noies, entre les quals hi ha la Caroline, la promesa del sergent comuner Bellec.

¡°Em vaig assabentar de la Comuna per primera vegada cap als 15 anys, quan es formaven les meves idees pol¨ªtiques; per aix¨°, per mantenir una lucidesa i evitar lirisme revolucionari, m¡¯he documentat amb historiadors i una infinitat de testimonis de l¡¯¨¨poca, com el de Prosper-Olivier Lissagaray, que va dirigir diversos diaris; tenia tamb¨¦ mapes de les barricades i fotos de la ciutat per donar-li volum, perspectiva: necessito tenir les imatges al cap per escriure¡±, explica Le Corre (Burdeus, 1955) per posar dist¨¤ncia amb una ideologia que el va portar a militar a la Lliga Comunista Revolucion¨¤ria. Una experi¨¨ncia que permet donar-li a l¡¯escriptor, aquests dies un dels grans noms del festival BCNegra que va arrancar dijous, una perspectiva hist¨°rica: ¡°Les esquerres estaven barallades, per¨° van aparcar les seves difer¨¨ncies perqu¨¨ l¡¯ocasi¨® era prou important per no fallar; avui, l¡¯esquerra no t¨¦ un projecte com¨², per¨° el pitjor de tot no ¨¦s que ja no estigui a l¡¯ofensiva, sin¨® que ni tan sols est¨¤ a la defensiva, ¨¦s incapa? d¡¯unir-se ni tan sols per fer front a perills com el canvi clim¨¤tic, que comportar¨¤ brutals desigualtats socials, ni tampoc al perill obvi de l¡¯extrema dreta¡±.

Si hi ha una constant en la tardana (va comen?ar a publicar als anys noranta) per¨° ja notable (t¨¦ una dotzena de novel¡¤les, entre les quals Gossos i llops, l¡¯¨²nica fins ara a Espanya) i reconeguda (nou premis) producci¨® de Le Corre ¨¦s la inclinaci¨® a ambientar-la sempre en contextos convulsos. ¡°El desordre q¨¹estiona, ja sigui l¡¯equilibri o el desequilibri, fa trontollar sempre l¡¯ordre social; encara que fracassi, almenys obre possibilitats¡±, assegura abans de citar Albert Camus com un dels seus credos: ¡°Venia a dir que ¨¦s preferible el desordre a la injust¨ªcia; no veurem avui un episodi com el de la Comuna, per¨° s¨ª moltes revoltes molt violentes, tot i que sense projecte pol¨ªtic prec¨ªs¡±. I les armilles grogues? ¡°?s m¨¦s una lluita concreta per uns interessos, no hi veig un projecte pol¨ªtic capa? de transformar el m¨®n¡±.

Una altra predilecci¨® d¡¯aquest antic professor universitari de franc¨¨s ¨¦s la seva elecci¨® de protagonistes que d¡¯entrada ja han perdut, desencantats, per¨° que volen continuar lluitant. ¡°Tots els meus personatges s¨®n sempre perdedors perqu¨¨ pertanyen a la classe popular i ja nom¨¦s per aix¨° estan condemnats a perdre el partit. Que per qu¨¨ lluiten? Perqu¨¨ ¨¦s necessari: potser est¨¤s perdent el partit, per¨° continua, no s¡¯ha acabat, i si segueixes lluitant potser marques un gol¡±. Les propostes dels comuners (escoles bressol per a fills de treballadores, autogesti¨® de f¨¤briques, fixaci¨® d¡¯una jornada laboral sensata, m¨¦s paper de la dona¡­) continuen, majorit¨¤riament, sense estar resoltes. ¡°Van plantar una llavor que encara ha de cr¨¦ixer, per¨° van tenir molt¨ªssima intu?ci¨® pol¨ªtica i van saber articular el projecte revolucionari amb la vida quotidiana de la gent, amb les seves necessitats del dia a dia, van ser capa?os de contactar amb la gent del carrer¡­ una cosa que avui no passa gaire en pol¨ªtica; va ser un projecte bonic, tot i que va acabar en una tr¨¤gica hecatombe¡±.

En aquest context, Antoine Roques s¡¯entesta a aplicar just¨ªcia i defensar unes conviccions morals en ple esfondrament d¡¯un m¨®n, com fan el Martin Bora o el Bernie Gunther de Ben Pastor i Philip Kerr a l¡¯Alemanya nazi i la Segona Guerra Mundial. ¡°Amb el proc¨¦s revolucionari, tot l¡¯aparell policial i judicial se¡¯n va anar a Versalles; llavors els comuners van crear a cada districte clubs de treballadors que van escollir comissaris policials, delegats de seguretat, en van dir; jo m¡¯havia imaginat un policia aix¨ª i vaig descobrir en unes actes de l¡¯¨¨poca que van existir; no he hagut d¡¯inventar gaire¡±, diu sobre un personatge, un enquadernador, amb un comportament que ¡°no ¨¦s de valentia, ¨¦s una actitud moral; el seu combat ¨¦s fruit d¡¯una posici¨® que va ser la mateixa que la de la Comuna, tot i que sabien que anaven al desastre¡±.

La voluntat liter¨¤ria de Le Corre, notable en les descripcions (¡°m¡¯agrada, en les pauses d¡¯acci¨®, descriure, fer pauses, crear espais de quietud dins de la inquietud, potser per refor?ar-la¡±), recorda el ritme cadenci¨®s de les novel¡¤les del XIX, regust al qual no ¨¦s aliena la voluntat de redempci¨® d¡¯algun personatge, com el cotxer Clovis. ¡°?s el m¨¦s interessant per a mi; el vaig pensar r¨²stic, bestial, sense ¨¤nima ni escr¨²pols, per¨° tinc un defecte com a novel¡¤lista: quan tinc personatges a la part m¨¦s baixa de la dignitat humana em veig impel¡¤lit a fer-los remuntar moralment¡±, i cita la famosa escena d¡¯Els miserables, de Victor Hugo, en qu¨¨ un bisbe menteix la policia per exonerar Jean Valjean d¡¯haver-li robat uns canelobres: ¡°All¨¤ gira el protagonista i s¡¯adona que hi pot haver bona gent al m¨®n¡±.

Amb idees i tem¨¤tiques com aquestes, i una lectura inici¨¤tica en el g¨¨nere amb Jean-Patrick Manchette, un dels paradigmes del g¨¨nere com a palanca de cr¨ªtica social, no ¨¦s d¡¯estranyar que se senti m¨¦s c¨°mode amb la novel¡¤la negra que amb la polic¨ªaca, tot i que triomfi en aquesta ¨²ltima. ¡°El p¨²blic va m¨¦s a buscar el thriller d¡¯emocions fortes, assassins monstruosos o detectius estrafolaris i una policia idealitzada, abandonant la realitat quotidiana; el lector prefereix una intriga simplista m¨¦s que trames que interpel¡¤lin la nostra societat; jo prefereixo moure¡¯m entre la viol¨¨ncia i la incertesa¡±. F¨ªsica i moral. A Sota les flames, el jove sergent Bellec deixa anar davant del desastre final: ¡°No s¨¦ gaire b¨¦ qui es recordar¨¤ de nosaltres. Potser els que ens estimen?¡±; i el seu tinent li respon: ¡°Llavors estem ben arreglats!¡±. Le Corre ¨¦s dels que sempre es recorden d¡¯aquest tipus de gent.