La conspiraci¨® dels mentiders

Es van guanyar ben merescudament la qualificaci¨® de fr¨ªvols i irresponsables, i els que aix¨ª els van guardonar es van quedar curts. A m¨¦s, s¨®n uns mentiders compulsius. En tot i per a tot. Aleshores i encara ara. L¡¯¨²ltima mentida exhibida imp¨²dicament a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨® que monopolitzen ha estat la comissi¨® d¡¯investigaci¨® sobre l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®, convertida en m¨ªting propagand¨ªstic, homenatge als pol¨ªtics presos, judici pol¨ªtic a qui el van aplicar i in¨²til cerim¨°nia d¡¯ocultaci¨® de la irremeiable divisi¨® entre independentistes, qualsevol cosa menys el que el seu nom indica.

Tota negaci¨® cont¨¦ una afirmaci¨® pr¨¨via. ?s una regla sem¨¤ntica amb un fort contingut psicoanal¨ªtic. La intensitat del rebuig indica la fortalesa de la por als fets, a la veritat. Oriol Junqueras, interrogat pels periodistes Claudi P¨¦rez i Miquel Noguer d¡¯EL PA?S, no es va conformar amb una breu denegaci¨® o una explicaci¨® m¨¦s o menys argumentativa i plausible respecte a les mentides que han envoltat el proc¨¦s independentista, i sobretot a la promesa mentidera que significa la idea mateixa de la independ¨¨ncia tal com va ser explicada als seus partidaris, sin¨® que va haver d¡¯acompanyar-la d¡¯un improperi escatol¨°gic a l¡¯al?ada de la seva indignaci¨®.

Junqueras no tan sols rebutja l¡¯an¨¤lisi cr¨ªtica de la seva perip¨¨cia des del 2012, aix¨° que en hip¨°crita llenguatge leninista s¡¯anomena autocr¨ªtica, sin¨® que es reafirma en l¡¯encert de les seves decisions i proposa com a cam¨ª futur una repetici¨® que pressuposa, no se sap gaire b¨¦ per qu¨¨, l¡¯encert futur que li va faltar en el passat. Esquerra Republicana, el seu partit, sembla abstreure¡¯s d¡¯aquestes expressions obstinades d¡¯un desig independentista absent d¡¯amarres realistes, i es concentra de moment a buscar un cam¨ª que li proporcioni, sobretot, la primacia en el poder catal¨¤ a la qual aspira des fa tants anys, i despr¨¦s el m¨¨tode, probablement inspirat en el nacionalisme basc, per compatibilitzar la gesti¨® realista del present amb el manteniment del somni independentista per al futur.

No ¨¦s un exercici f¨¤cil. No tant per les piruetes de circ que exigeix com pel barroc aparell conceptual constru?t durant tants anys, de nou al voltant d¡¯ambig¨¹itats, equ¨ªvocs i sobretot mentides ¡ªaquests mentides la den¨²ncia de les quals tant exaspera Junqueras¡ª que segueixen enverinant l¡¯independentisme, impedint recuperar l¡¯acci¨® pr¨°piament pol¨ªtica i institucional, i prometent-nos una campanya per a les eleccions catalanes dominada encara per la subhasta entre verbalismes radicals i fal¡¤la?os.

L¡¯independentisme nom¨¦s pot aconseguir majories parlament¨¤ries amb les lleis electorals que vol abolir

La mentida fundacional no ¨¦s pr¨°piament la idea i el somni en tants aspectes vaporosos de la independ¨¨ncia, sin¨® el cam¨ª mateix del dret a decidir i el seu significat, especialment per als ciutadans m¨¦s compromesos i creients. La consist¨¨ncia d¡¯aquesta mentida ¨¦s la que explica la dificultat per a la seva dissoluci¨®. No n¡¯hi ha prou amb l¡¯hegemonia social i cultural gramsciana aconseguida pel nacionalisme, ni l¡¯indiscutible control ideol¨°gic dels mitjans de comunicaci¨® en llengua catalana, ni de bon tros la improbable influ¨¨ncia del sistema escolar, per explicar la duresa del ciment que cohesiona la massa independentista malgrat tantes promeses incomplertes, tantes mitges veritats i tants enganys sencers.

La clau d¡¯una mentida tan consistent i de la dificultat de dissoldre-la ¨¦s el car¨¤cter del refer¨¨ndum imminent prom¨¨s pels dirigents als nacionalistes i l¡¯escassetat del fruit recollit. Si fem comptes precisos, tres han estat les oportunitats ofertes per realitzar la proesa que significa construir un demos, un poble, que converteix l¡¯acte mateix de la seva construcci¨® en el poder constituent d¡¯un nou subjecte pol¨ªtic, creador d¡¯un nou ordre pol¨ªtic, i de fer-ho, a m¨¦s, de manera irreversible i definitiva.

La primera, frustrada pels vots populars, van ser les eleccions del 2012, convocades per Artur Mas amb pretensions plebiscit¨¤ries, per dotar-se d¡¯un mandat que li permet¨¦s negociar bilateralment almenys la modificaci¨® constitucional que desitjava el nacionalisme catal¨¤. La segona, la consulta del 9-N, de resultat satisfactori per¨° de participaci¨® insuficient per a les seves pretensions, tot i la toler¨¤ncia del govern del PP. I la tercera, naturalment, el pol¨¨mic refer¨¨ndum de l¡¯1-O, legitimat per la penosa gesti¨® governamental de l¡¯ordre p¨²blic, i tot i aix¨°, ben lluny de les condicions que internacionalment s¡¯exigeix a aquest tipus d¡¯exercicis democr¨¤tics. En les tres ocasions va quedar demostrada la limitada aritm¨¨tica de l¡¯independentisme, que nom¨¦s pot assolir majories parlament¨¤ries per mantenir el seu poder gr¨¤cies a les lleis electorals i a la Constituci¨® que els seus vots pretenen abolir.

Lamentablement, els dirigents secessionistes nom¨¦s diuen la veritat quan diuen que ho tornaran a fer

No haurien d¡¯existir gaires dubtes sobre el resultat pol¨ªtic que hauria comportat una aritm¨¨tica favorable en qualsevol de les tres ocasions. Decidir, que d¡¯aix¨° es tractava, significava decidir sobre la pr¨°pia exist¨¨ncia dels ciutadans de Catalunya com a demos sobir¨¤ separat, ¨²nic i indivisible. Per a tal decisi¨®, en les actuals circumst¨¤ncies, no bastaven unes xifres que certament en altres latituds i en altres ¨¨poques, acompanyades d¡¯altres elements m¨¦s coercitius, haurien significat sobradament la declaraci¨® immediata i efectiva de la independ¨¨ncia. Aix¨° no ha succe?t fins ara i, per m¨¦s fe del carboner que s¡¯hi posi, ¨¦s sobiranament improbable que passi algun dia proper o lluny¨¤. I aquesta ¨¦s una veritat certament insuportable per als que han estat enganyats, de manera que encara no ha volgut recon¨¨ixer-la ning¨² amb totes les lletres davant del poble dels fervorosos creients i ¨¦s molt dif¨ªcil que alg¨² des de l¡¯independentisme s¡¯atreveixi a recon¨¨ixer-la, desfent d¡¯una vegada el castell de mentides en la campanya electoral que s¡¯acosta. Lamentablement, nom¨¦s diuen la veritat quan diuen que ho tornaran a fer. L¡¯experi¨¨ncia ens diu que tornaran a mentir.