Hi ha un espai catalanista?

Hi ha moviments pol¨ªtics, aparentment consistents, per intentar omplir un espai electoral a Catalunya que probablement est¨¤ buit: el dels antics votants de CiU ¨Cpotser tamb¨¦ d¡¯ERC i del PSC¨C que se senten catalanistes per¨° no independentistes.

Es tracta d¡¯aquells catalans a qui el sobtat gir independentista dels anys 2010-2012 els va sorprendre desarmats i van acceptar aquest horitz¨®, fins i tot amb entusiasme, perqu¨¨ es van creure les mentides dels serveis de propaganda dels Governs de la Generalitat, per exemple la d¡¯¡°Espanya ens roba¡± i ¨¦s un Estat antidemocr¨¤tic i desprestigiat a Europa, que fins al 1714 Catalunya era un Estat independent amb un sistema de govern gaireb¨¦ parlamentari, o que separar-se d¡¯Espanya no comportava sortir de la Uni¨® Europea i que els grans pa?sos del m¨®n ens donarien suport amb entusiasme en aquesta via secessionista. A m¨¦s, molts convergents perplexos i esc¨¨ptics davant de la situaci¨® van confiar en Artur Mas, creient-lo un pol¨ªtic competent i moderat que evitaria qualsevol fuga insensata cap endavant.

Vist aquest panorama amb la perspectiva d¡¯avui sembla mentida que uns diguessin tantes mentides, que uns altres se les creguessin i que la majoria dels mitjana de comunicaci¨®, no nom¨¦s els oficials, hi donessin una p¨¤tina de credibilitat, que les associacions amb m¨¦s pes en la societat catalana, els col¡¤legis professionals m¨¦s rellevants, la callada i descompromesa universitat i el m¨®n de l¡¯ensenyament primari i secundari, com tamb¨¦ els sindicats situats fins llavors a l¡¯esquerra, com CCOO i UGT, compressin tot el paquet de mentides a canvi de subvencions i que el PSC i ICV fossin socis de l¡¯independentisme i tebis en la seva cr¨ªtica, i molts dels seus principals l¨ªders s¡¯entusiasmessin amb la idea i canviessin de b¨¤ndol fins al punt d¡¯arribar a figurar en les llistes electorals ¨Cfins i tot encap?alant-les¨C nacionalistes. La ignor¨¤ncia i la falta de principis hi condueix. A m¨¦s, que tot aquest conglomerat titll¨¦s de fatxes, dia s¨ª, dia tamb¨¦, els qui denunciaven aquestes mentides ¨°bvies, era una part important del gui¨®: hi va haver intimidaci¨® i, per tant, viol¨¨ncia.

Per¨° tornant al principi, ¨¦s molt possible que alguns dels entusiastes de les manifestacions de l¡¯11 de setembre s¡¯hagin adonat que la direcci¨® que es va emprendre llavors no tenia cap sentit, ni recorregut, ni futur. Al contrari, condu?a al desastre, i ¨¦s on som, i que ha estat tan perjudicial per a la seva idea de Catalunya i per a tota la societat catalana.

Ara veuen clar que aquesta societat catalana est¨¤ molt pitjor que fa 10 anys i encara m¨¦s que fa 20, i voldrien tornar al que ells creuen que ¨¦s el punt de partida, els feli?os temps de Pujol en qu¨¨ es portaven les coses al l¨ªmit per¨° mai se superaven certes fronteres impl¨ªcites. Creuen ¨Camb una part de ra¨®¨C que l¡¯error va ser el tripartit i el fantasmal nou estatut, que va ser llavors quan es va iniciar la confusi¨® entre catalans i el desprestigi de Catalunya.

Tot aix¨° cavil¡¤la el desgraciat catalanista desorientat des de fa anys, que no s¡¯identifica amb Torra, ni amb Junqueras ni, encara menys, amb Puigdemont o la CUP, i que no sap qui votar. Pot trobar el seu espai electoral en aquell nou catalanisme no independentista, centrista i moderat, amb l¡¯esperan?a que torni el pujolisme dels bons temps? Sens dubte pot trobar el seu espai aqu¨ª. Per¨° aquest nou catalanisme no s¡¯ha de plantejar, com el de Pujol, com una etapa primera (auton¨°mica) per construir una naci¨® que doni pas a una segona i ¨²ltima (la independ¨¨ncia), de manera que la primera estigui en funci¨® de la segona.

Aquest catalanista despistat del 2012 ha de saber que ha estat el pujolisme el que ha portat Catalunya a la fase del proc¨¦s, que el vell catalanisme cl¨¤ssic fins a la Segona Rep¨²blica el que pretenia era fonamentalment un poder pol¨ªtic a Catalunya (la Generalitat), la cooficialitat del castell¨¤ i el catal¨¤ a les institucions i la protecci¨® de la seva pr¨°pia cultura. Tot plegat ho permeten la Constituci¨® i l¡¯Estatut des de m¨¦s de 40 anys. Per tant, ara el que cal no ¨¦s reivindicar sin¨® governar, governar b¨¦ Catalunya amb les moltes compet¨¨ncies que t¨¦ la Generalitat.

Amic catalanista, deixa estar les ideologies nacionalistes, que sempre acaben malament: si el que pretens ¨¦s estimar Catalunya has d¡¯exigir estar ben governat, i amb els instruments actuals, sense canviar res substancial, ho pots estar.