Museus: Barcelona perd el nord

Abraham Ram¨ªrez va retransmetre dissabte passat des del seu compte de Twitter la visita que va fer al Museu Nacional d¡¯Art Catalunya, a la muntanya de Montju?c, i va publicar gaireb¨¦ un centenar de tuits en qu¨¨ va mostrar, a c¨°pia de fotografies, v¨ªdeos i comentaris, les obres m¨¦s destacades del principal museu catal¨¤. En arribar a la sala 24, on s¡¯exposen algunes de les joies de la pintura g¨°tica, va publicar una vista panor¨¤mica de la sala buida i la frase: ¡°La sala 24 del @MuseuNac_Cat sencera per a mi¡±. Al cap de pocs minuts, un seguidor d¡¯aquest gestor cultural i comissari d¡¯exposicions el va retuitejar llan?ant una pregunta: ¡°Com un tros de museu com el MNAC pot estar aix¨ª un dissabte al mat¨ª amb el turisme que t¨¦ Barcelona?¡±.

La resposta es troba en algunes de les queixes que ha fet p¨²blicament Pepe Serra, director del museu des de desembre del 2011, que es resumeixen en una altra pregunta: ¡°Montju?c ¨¦s ciutat de Barcelona o no?¡±. Es refereix al fet que cada vegada que Fira de Barcelona celebra un dels seus salons, o b¨¦ a la muntanya es fa una activitat esportiva, l¡¯acc¨¦s al museu es veu afectat, o directament es talla; que la zona est¨¤ mal il¡¤luminada, per la qual cosa al vespre es converteix en insegura; que no hi ha l¨ªnia d¡¯autob¨²s que pari a tocar del museu ni connecti els diferents centres culturals de la muntanya. Tampoc hi ha metro, la parada m¨¦s propera est¨¤ gaireb¨¦ a un quil¨°metre de dist¨¤ncia, a la pla?a d¡¯Espanya. A m¨¦s, les escales mec¨¤niques que permeten superar un desnivell del 50% no sempre funcionen. ¡°Una persona del museu va comptar l¡¯any passat m¨¦s de 100 dies seguits avariades¡±, va explicar Serra el 21 de gener, durant la presentaci¨® de la nova temporada. ¡°A l¡¯hivern ¨¦s un miracle que pugi alg¨² a partir de mitja tarda. No hi ha indicacions que diguin on som ni com pujar¡±, prossegueix Serra, que fa broma amb la idea de col¡¤locar les lletres de MNAC sobre les c¨°pies de les quatre columnes de Puig i Cadafalch com a reclam. Malgrat tot, el 2019 m¨¦s de 800.000 persones van visitar aquest museu. Tot un miracle.

El pols entre Macba i nou CAP acab¨¤ com que la salut vencia la cultura elitista

?s gaireb¨¦ un miracle el que permet a Pepe Serra programar activitats i exposicions amb una mica de pressupost. Si el 2009 el MNAC comptava amb 26,4 milions, aquest any s¨®n 15,4 (11 milions menys en 11 anys), la majoria ¡°per poder obrir portes¡± i nom¨¦s 1,5 per programar, una quantitat similar a la que disposa la Fundaci¨® La Caixa per a cadascuna de les seves exposicions al ve¨ª CaixaForum. Impossible competir. ¡°?s un miracle fer aquesta programaci¨® amb aquests diners. Tot el que estigui per sota de tres milions ¨¦s rid¨ªcul i una anomalia¡±, va dir fa uns dies Serra, que haur¨¤ de seguir aguditzant l¡¯enginy i esprement cada euro.

El MNAC est¨¤ governat per un patronat format per la Generalitat, que enguany aporta 7.029.299 euros; el Ministeri de Cultura, amb 2.181.330 euros, i l¡¯Ajuntament de Barcelona, amb 2.083.608 euros, qui menys aporta, la qual cosa ¨¦s sorprenent si tenim en compte que la majoria de les obres de la rica col¡¤lecci¨® de MNAC s¨®n municipals. La resta es genera gr¨¤cies al lloguer d¡¯espais (865.000 euros) i la venda de b¨¦ns i taxes. Durant anys Serra s¡¯ha queixat que els responsables de la cultura municipal no han visitat el museu de manera oficial.

Aquest any hi ha hagut una novetat. ?s la primera vegada que Serra no ha parlat d¡¯una possible ampliaci¨® per esponjar la col¡¤lecci¨® i apropar-se a la ciutat. Des de juliol passat ja disposa del pavell¨® Vict¨°ria Eug¨¨nia per poder cr¨¦ixer; tot no, nom¨¦s una part, 2.500 metres quadrats, que hauran d¡¯estar preparats per acollir la magna exposici¨® que es prepara sobre Gaud¨ª per al juliol del 2021. La consellera de Cultura, Mari¨¤ngela Vilallonga, confia que sigui aix¨ª despr¨¦s de comprometre-hi 2,2 milions d¡¯euros (1,5 de manera extraordin¨¤ria i 712.000 a trav¨¦s d¡¯un fons Feder) perqu¨¨ estigui a punt per a aquesta data. Serra no hi confia tant. ¡°L¡¯exposici¨® es far¨¤ amb o sense pavell¨®¡±, va dir. El m¨¦s paradoxal ¨¦s que s¡¯han confirmat les seus de Madrid (CaixaForum) i Par¨ªs (Museu d¡¯Orsay), per¨° no se sap el lloc exacte del MNAC on es far¨¤. Tothom t¨¦ al cap encara l¡¯amarga experi¨¨ncia del 2016, quan la gran exposici¨® que va organitzar el MoMA sobre Joaqu¨ªn Torres-Garc¨ªa no es va poder veure a Barcelona perqu¨¨ el MNAC no tenia diners per portar-la, i en canvi s¨ª que va viatjar a Madrid i M¨¤laga.

A Barcelona hi ha avui vuit museus sense director o amb direcci¨® provisional

De fet, l¡¯arribada de Barcelona en Com¨² i Ada Colau a l¡¯Ajuntament de la ciutat ha estat marcada pels dubtes pel que fa a la pol¨ªtica cultural, sobre tot la muse¨ªstica. Aix¨ª ho va demostrar el fet que la responsable de la cultura municipal (Berta Sureda) fos nomenada cent dies despr¨¦s d¡¯arribar Colau a l¡¯alcaldia. El primer que va fer Sureda, que es va quedar com a comissionada, va ser eliminar la proposta estrella de Xavier Trias de crear a Montju?c la Muntanya dels Museus, que ara Serra i altres directors de museus de la muntanya s¡¯entesten a recuperar; m¨¦s enll¨¤ de la denominaci¨®, ni que sigui per mostrar unitat i fer front com¨² en les seves reivindicacions en la taula de di¨¤leg que elabora el pla d¡¯actuaci¨® integral de Montju?c, i que pret¨¦n revertir l¡¯encaix de la muntanya a la ciutat. Despr¨¦s del interregne del socialista Jaume Collboni, Joan Subirats ha tornat a ser comissionat de Cultura. Per a aquest catedr¨¤tic de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, els museus barcelonins tenen un problema d¡¯obsolesc¨¨ncia: ¡°Cal replantejar el mateix concepte de museu i aconseguir que la gent local que ja ha anat a un museu senti inter¨¨s per tornar-hi¡±, va explicar a aquest diari al novembre. ¡°El problema no ¨¦s tant en la capacitat de fer grans exposicions, sin¨® a seleccionar elements clau del propi equipament i creuar-los amb altres mirades¡±.

L¡¯encreuament de ci¨¨ncia i art era el que proposava el malaguanyat Jorge Wagensberg per a la museografia de l¡¯Hermitage que vol obrir les portes a la nova bocana del port de Barcelona ¡ªi que quatre informes (de viabilitat econ¨°mica, mobilitat, urbanisme i cultura) han tombat en primera inst¨¤ncia, a l¡¯espera del que decideixi l¡¯Ajuntament en les properes setmanes. Els promotors privats ja han assegurat que estudiaran els informes, mentre que des del museu rus afirmen no entendre l¡¯hostilitat manifesta de l¡¯Ajuntament amb el projecte i constaten que ning¨² de la ciutat ha parlat amb ells des que es va signar el conveni el 2012.

Mentrestant, al centre de la ciutat el Macba acaba de sortir d¡¯un malson. Cinc anys despr¨¦s que l¡¯Ajuntament li ced¨ªs la Capella de la Miseric¨°rdia per cr¨¦ixer, i despr¨¦s d¡¯aprovar-se el Pla Director del museu a la fi del 2017, al comen?ament del 2018 el consistori va cedir aquest mateix espai al CAP Raval Nord per traslladar-s¡¯hi, tot acusant el museu de no haver fet res en aquests cinc anys (els m¨¦s greus de la crisi) i generant un enfrontament innecessari entre els defensors de la sanitat davant la cultura que, de cop, ha escombrat la tasca d¡¯integraci¨® social i dinamitzaci¨® cultural que el museu ha fet al barri durant dues d¨¨cades. Despr¨¦s d¡¯una proposta, a la desesperada, de crear un cub per acollir el CAP en uns terrenys propietat d¡¯una administraci¨® aliena, la Diputaci¨® de Barcelona ¡ªsoluci¨® que des del Macba es veia com un mal menor¡ª, la finals del 2019 es va arribar a un consens perqu¨¨ el CAP es qued¨¦s la Miseric¨°rdia i el Macba creix¨¦s en una cantonada de la pla?a dels ?ngels; la sanitat s¡¯imposava aix¨ª a la cultura, titllada d¡¯¡°elitista¡±, lluny de l¡¯inter¨¨s social que es reivindica des de la mateixa instituci¨® municipal que va crear el museu el 2001, quan l¡¯alcalde Maragall va decidir instal¡¤lar-lo al cor del degradat Raval.

L¡¯Ajuntament, en aquests anys de crisi, ha anat compensant les cont¨ªnues retallades que les altres administracions han fet en els museus barcelonins: el Ministeri, entre 2008 i 2012, gaireb¨¦ un 70% menys, i la Generalitat, en els ¨²ltims deu anys, un 33,5% menys (23 milions) en 12 dels principals museus i equipaments barcelonins i catalans: Auditori, Liceu i Palau de la M¨²sica, al voltant del 40%; Biblioteca Nacional, Teatre Lliure, Teatre Nacional i MNAC, entre el 34,6% i el 29,1%; Mercat el 26,5%, i la Fundaci¨® Joan Mir¨® el 17,9%, cosa que ha fet que la situaci¨® econ¨°mica de tots sigui gaireb¨¦ insostenible i funcionin de miracle.

Barcelona s¡¯enorgulleix de ser una ciutat que compta amb centres i fundacions monogr¨¤fics dedicats a un artista. Com el Museu Picasso, que despr¨¦s independitzar-se de l¡¯Institut de Cultura el 2013 obt¨¦ uns amplis beneficis econ¨°mics i funciona de manera ¨¤gil, amb m¨¦s d¡¯un mili¨® de visitants el 2019. N¡¯hi ha que viuen moments pitjors. El 2019 la Fundaci¨® Joan Mir¨® va acomiadar set persones (el 10% de la plantilla) per fer front al d¨¨ficit acumulat, motivat, entre d¡¯altres, pel canvi de la col¡¤lecci¨® permanent a la planta baixa. A finals d¡¯any es va saber que la Fundaci¨® Vila Casas es comprometia a ajudar amb 100.000 euros durant deu anys, quantitat que supera l¡¯aportaci¨® del Ministeri de Cultura de nom¨¦s 90.000, en el seu pressupost anual de 7,3 milions d¡¯euros.

L¡¯altra gran fundaci¨®, la T¨¤pies, acaba d¡¯anunciar que s¡¯ha quedat sense director, fins ara Carles Guerra, que ha pactat la seva sortida despr¨¦s de cinc anys en qu¨¨ ha hagut de fer front a una situaci¨® de precarietat econ¨°mica i a les adversitats, com ara la inundaci¨® el 2018 de la sala principal que va fer tancar la T¨¤pies durant uns mesos. A m¨¦s, aquest centre t¨¦ un sistema de govern complex, en el qual la fam¨ªlia del pintor t¨¦ molt de pes, tot i que el 70% dels dos milions de pressupost anuals s¨®n aportacions p¨²bliques.

Fotografia, museu en web

En els museus dependents de la Generalitat, la cosa no ¨¦s diferent, potser pel canvi constant que s¡¯ha viscut a Cultura, amb cinc consellers des gener del 2016: Ferran Mascarell, Santi Vila, Llu¨ªs Puig, Laura Borr¨¤s i Mari¨¤ngela Vilallonga, que divendres passat va presentar uns pressupostos que tornen a superar, amb gaireb¨¦ 302 milions d¡¯euros, l¡¯1% del total catal¨¤. Vilallonga tamb¨¦ vol deixar empremta, i recupera el gaireb¨¦ oblidat Museu Nacional d¡¯Hist¨°ria i Arqueologia de Catalunya, tot destinant aquest any 300.000 euros per licitar el projecte. Per¨° enterra definitivament el Museu del C¨°mic (de Badalona), del qual no parla en els seus pressupostos; un sector que amb prou feines se subvenciona amb 100.000 euros i que queda gaireb¨¦ en mans privades, en forma de museu com el que han obert a Sant Cugat dos amants d¡¯aquest art, o d¡¯empresaris com Jos¨¦ Mar¨ªa Lafuente, que ha adquirit importants fons de creadors catalans per al seu arxiu asturi¨¤. Tampoc es parla del Centre Nacional de Fotografia (relegat a un portal web), ni del Museu Nacional d¡¯Arquitectura, del qual no se sap res des del 2014.

La manca de voluntat pol¨ªtica per aconseguir que els museus barcelonins siguin centres que atreguin m¨¦s visitants, sobretot locals (el 2018 nom¨¦s el 14,4% eren barcelonins), i la des¨ªdia dels responsables culturals en aquest assumpte, es fan evidents amb el fet que hi hagi fins a vuit centres, municipals, de la Generalitat i de la Diputaci¨®, sense direcci¨® o amb directors provisionals: Etnol¨°gic, Mar¨¦s, Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona, Arqueol¨°gic de Catalunya, Hist¨°ria de Catalunya, Arts Santa M¨°nica, Museu Mar¨ªtim (Diputaci¨®) i Fundaci¨® T¨¤pies. I que dos centres muse¨ªstics com l¡¯Arts Santa M¨°nica i la Virreina Centre de la Imatge ¡ªel primer gestionat per la Generalitat i el segon, per l¡¯Ajuntament¡ª no aconsegueixin arrencar i estiguin sempre a la cua de la llista de museus menys visitats, malgrat que tots dos es troben a la Rambla, que recorren cada dia m¨¦s de 200.000 persones (300.000 els caps de setmana) i malgrat que l¡¯entrada ¨¦s totalment gratu?ta.