El garbuix del recurs

Ha tornat al Parlament Ferran Mascarell. Qui va ser?conseller, regidor i diputat socialista, i conseller convergent, i delegat de la Generalitat amb Junts pel S¨ª, i regidor ara de Junts per Catalunya, i diputat a la Diputaci¨® de Barcelona per Junts per Catalunya, ara ¨¦s altre cop parlamentari, tamb¨¦ de JxCat. Ocupant l'esc¨® de qui? Aquesta ¨¦s una bona pregunta. Perqu¨¨, al final, l'esc¨® que ha quedat vacant primer ¨¦s el de Carles Puigdemont, despr¨¦s que hagi accedit al Parlament Europeu. Per¨°, per un breu interval de temps, semblava que a Mascarell li tocava el tr¨¤ngol de substituir el mateix Quim Torra, inhabilitat provisionalment per la Junta Electoral Central (JEC). Un petit moviment de dates va resoldre la q¨¹esti¨®, i aquest dimecres, el novament diputat ocupava un discret esc¨® a l'¨²ltima fila del grup de JxCat.

Aquest ¨¦s el panorama, i jo no em puc imaginar cap millor homenatge p¨°stum del Parlament al gran Jos¨¦ Luis Cuerda

Aquesta acta ballarina de Mascarell ¨¦s un efecte extravagant i col¡¤lateral de la gran tragicom¨¨dia que es veu obligat a viure el Parlament en les seves ¨²ltimes setmanes de legislatura, arran de l'enrenou de la pancarta de posar i treure de la fa?ana de la Generalitat. Una tragicom¨¨dia que ha acabat afectant ¨°rgans aparentment intocables de la Cambra. Ho intento simplificar: la Mesa del Parlament va acordar presentar un recurs contra la decisi¨® de la JEC, i defensar que Torra continu¨¦s sent diputat, almenys fins que la condemna sigui ferma (¨¦s ben curi¨®s que la llei de r¨¨gim electoral prevegi executar una sent¨¨ncia sent provisional). Aquest recurs es va presentar, per¨° el Tribunal Suprem va exigir que port¨¦s el vistiplau del ple del Parlament. ?s una petici¨® ins¨°lita, no gaire congruent ¨Cla Mesa ja representa la proporcionalitat del Parlament, en termes generals¨C, i que, per descomptat, no va pel cam¨ª de la simplificaci¨® administrativa, sin¨® m¨¦s aviat de la feixuguesa irritant. Per tant, aquest ple del dimecres ha hagut de votar la presentaci¨® d'un recurs ja presentat. Tot molt l¨°gic.

El garbuix es complica molt m¨¦s perqu¨¨ ning¨², absolutament ning¨², est¨¤ al cent per cent segur de si Torra pot continuar sent president de la Generalitat si deixa de ser diputat. Perqu¨¨ l'Estatut afirma, certament, que nom¨¦s es pot investir qui sigui parlamentari, per¨° no aclareix qu¨¨ passa si, una vegada assumit el c¨¤rrec, el president perd l'esc¨®. El desconcert ha fet forat fins i tot en els lletrats, aquesta gent incommovible i gaireb¨¦ rob¨°tica que porta les lleis gravades al seu disc dur mental: van redactar un recurs que es prestava a confusi¨®, i es van veure for?ats a publicar notes aclaridores del tipus ¡°on dic... no dic¡±. Aquest dimecres a la tarda, un d'ells caminava pels passadissos parlant per tel¨¨fon i amb el neguit ¨Co el fastigueig¨C marcat al rostre. Nom¨¦s Carlos Carrizosa (Ciutadans) fingia seguretat per proclamar que Torra no es pot considerar president i reclamar, atenci¨®, una nova investidura: la legislatura perdent la vida per moments, i aquest grup intentant allargar-la m¨¦s artificialment que el Marqu¨¨s de Villaverde amb el seu sogre. Deu ser que les veuen venir.

En fi, aquest ¨¦s el panorama, i jo no em puc imaginar cap millor homenatge p¨°stum del Parlament al gran Jos¨¦ Luis Cuerda.