Model i no c¨°pia

L¡¯autoestima no es compra en els mercats, es conquereix desenvolupant les capacitats pr¨°pies. El debat sobre l¡¯Hermitage Barcelona (un enunciat sense projecte), crec francament que no dona gaire m¨¦s de si: la Barcelona actual ja ¨¦s prou carn de can¨® de les franqu¨ªcies internacionals en l¡¯¨¤mbit econ¨°mic, nom¨¦s faltaria traslladar aquest model a la cultura. Oblidem-nos doncs de l¡¯Hermitage (que el sat¨¨l¡¤lit busqui altres ¨°rbites) i parlem del futur ecosistema cultural barcelon¨ª.

El gran salt que va fer Barcelona a partir de mitjans dels vuitanta va ser fruit d¡¯una justa apreciaci¨® de l¡¯alcalde Pasqual Maragall. Barcelona t¨¦ plena consci¨¨ncia de capital, per¨° ¨¦s una capital sense Estat, amb poder pol¨ªtic i econ¨°mic limitat. La seva for?a rau en el softpower. I ser-ne conscient ¨¦s el punt de partida per passar a l¡¯acci¨®. Per tant, ha de construir la seva singularitat ¡ªel seu lloc en el m¨®n¡ª a partir de les seves capacitats creatives, de les seves maneres d¡¯expressar-se, de les seves mirades sobre el que passa, de la capacitat dels seus habitants de fer seva la ciutat. I aix¨ª va sorgir l¡¯anomenat model Barcelona (Frederic Edelmann, Le Monde), que s¡¯acabaria convertint en referent mundial de la capacitat d¡¯una ciutat per repensar-se i renovar-se amb la complicitat ciutadana. Aquest ¨¦s el cam¨ª, i ara toca donar-li un nou impuls. I aix¨° nom¨¦s es pot aconseguir si es t¨¦ clara la voluntat de ser model i no c¨°pia, que ¨¦s el que permet configurar un estil, una singularitat, que li doni una posici¨® referencial. I que, per tant, la consolidi com a actor cultural de primer ordre i no com a simple comprador o receptor. I Barcelona ja ha demostrat que t¨¦ capacitat per ser-ho.

Rellan?ar aquest esperit, qu¨¨ requereix? Una idea de la cultura que posi en primer lloc els mateixos ciutadans de Barcelona (s¨®n ells, i no els turistes que passen, els principals destinataris i actors); que faci conscient que tot comen?a a l¡¯ensenyament i, per tant, que s¨¤piga construir continu?tats; que s¡¯imposi alts nivells d¡¯exig¨¨ncia (la qualitat ¨¦s la garantia d¡¯una instituci¨® cultural); que sigui capa? de connectar amb la societat i amb les coses que passen (facilitem aix¨ª que la ciutadania entengui qu¨¨ li aporta la cultura), i que faci visible tot all¨° que la ciutat sap fer millor i per tant li pot permetre definir el perfil propi. En societats culturalment complexes com la nostra, ¨¦s fonamental passar del multiculturalisme, que fragmenta i a?lla, a la dimensi¨® pluricultural, que suma i multiplica.

A partir d¡¯aqu¨ª, la resta es dona d¡¯escreix: i es feina dels diversos actors culturals (en tots els ¨¤mbits del saber i de la creativitat) obrar en conseq¨¹¨¨ncia. La responsabilitat de les institucions p¨²bliques i privades ¨¦s saber optimitzar aquells ¨¤mbits i sectors m¨¦s referencials, tot buscant aliances i repartint els recursos amb criteris de qualitat cultural i no en termes estrictes de consum i taquilla. I aix¨° ¨¦s ali¨¨ a la cultura de franqu¨ªcia, de marca i de consum. El consum s¡¯esgota en si mateix, no ¨¦s una experi¨¨ncia, ¨¦s una pulsi¨®. No genera relaci¨®, a?lla. I passa de llarg sobre tot el que toca. La cultura construeix les nostres maneres d¡¯estar en el m¨®n, de veure¡¯l, i ens dona la capacitat de posar el punt de dist¨¤ncia necess¨¤ria a les transformacions que vivim per no perdre mai el sentit cr¨ªtic i el dissentiment. I la imatge cultural d¡¯una ciutat creix en la mesura en qu¨¨ ¨¦s capa? de transmetre una manera humana d¡¯estar en el m¨®n.

La cultura ¨¦s un poder fonamental que t¨¦ Barcelona per fer-se escoltar, emparada en el seu patrimoni i en la seva pot¨¨ncia creativa. I ho ser¨¤ cada cop m¨¦s en tant que les ciutats guanyaran pes com a subjecte pol¨ªtic, perqu¨¨ molts dels problemes del m¨®n passaran per elles. Qu¨¨ ¨¦s el que dona projecci¨®? Encarnar (fer-los nostres) els debats culturals internacionals ¡ªi intervenir-hi sense complexos, tot aportant les singularitats de les nostres perspectives. I aquesta exig¨¨ncia interpel¡¤la tots els ¨¤mbits del saber i de la creaci¨®. I ha de ser el fonament d¡¯unes pol¨ªtiques culturals renovades.

Josep Ramoneda, fil¨°sof i gestor cultural, va ser el primer director del CCCB (1989-2011).