Retorn al futur

Garc¨ªa Margallo sost¨¦ que el primer error greu del PP respecte a Catalunya va ser rec¨®rrer contra l¡¯Estatut. Encara m¨¦s tenint en compte que ells n¡¯havien copiat textualment alguns articles per incloure¡¯ls en el valenci¨¤. I aix¨°, tot i l'afront del tripartit de Maragall d¡¯apartar-los de qualsevol consens. Barcelona, Sal¨® del Tinell, el dia que les esquerres van aconseguir trencar la barrera convergent i governar la Generalitat.

Qui despr¨¦s va ser ministre espanyol d¡¯Exteriors i assot de l¡¯independentisme afegeix que es va queixar a Rajoy. Aquest, llavors amic, li va preguntar qu¨¨ faria ell. Revisar la Constituci¨® i adaptar-la a un nou marc pol¨ªtic d¡¯acord amb el que els catalans han votat, va respondre. I com que el l¨ªder popular es va lamentar que aix¨° tamb¨¦ l¡¯hi deien altres per¨° que ning¨² li concretava cap m¨¨tode i ell preferia llegir el Marca, al cap d¡¯uns dies el llavors eurodiputat li va lliurar la seva personal Carta Magna revisada i redactada per ell mateix de dalt a baix. Un text que va passar a dormir el son dels justos o a augmentar la tirallonga de documents in¨²tils. O totes dues coses alhora perqu¨¨ comparteixen el mateix dest¨ª: el no-res.

Segurament va ser en aquell moment quan de manera ampul¡¤losa el PP va passar a judicialitzar la pol¨ªtica, tal com lamentem avui. Hi havia precedents, ¨¦s clar, per¨° encara no marcaven tend¨¨ncia. El parlamentarisme mantenia vies obertes de di¨¤leg tot i les discrep¨¤ncies. I l¡¯acritud podia ser desbancada quan acabaven les sessions p¨²bliques i en percebre¡¯s que el risc ja era important. Un esfor? que suposava abandonar subtilment la via Aznar, sens dubte el president que m¨¦s hostilitat, animositat i irritabilitat ha provocat entre tots els que s¡¯han instal¡¤lat a la Moncloa. I d¡¯aquella aversi¨®, aquestes tensions.

No hi ha res que sembli indicar que el partit central de la dreta espanyola tingui cap intenci¨® d¡¯abandonar aquest cam¨ª. Tot plegat perjudica la conviv¨¨ncia, que continua ampliant la seva disc¨°rdia, i desespera Garc¨ªa Margallo, que continua insistint a denunciar l¡¯error. La seva veu clama en el desert.

Pablo Casado va anunciar aquesta setmana una querella contra Torra per usurpaci¨® de funcions. Es va presentar dimecres despr¨¦s del ball de navalles protagonitzat pels socis de govern a partir de la p¨¨rdua de l¡¯esc¨® del president, a qui els seus volen m¨¤rtir utilitzant-lo per atiar el del Parlament, de qui destaquen la seva poca valentia per no saltar-se la llei. Enmig, uns lletrats sotmesos al fragor de la batalla per fer la seva feina amb professionalitat. Aquesta virtut cada dia est¨¤ menys valorada. La desqualificaci¨® f¨¤cil i injusta es porta m¨¦s. Els extrems es toquen i aqu¨ª tenim Junts per Catalunya i Ciutadans tibant la corda, cada un per un dels extrems. Amb Esquerra Republicana posant cada dia una espelma a D¨¦u i una altra al dimoni, i els populars intentant no perdre la seva porci¨® de protagonisme aconseguint els favors judicials amics que els faciliten mantenir la causa enarborada. Aix¨ª s¡¯han comprom¨¨s a seguir davant del seu electorat tamb¨¦ amb tot el que els disgusti del que aprovi la coalici¨® d¡¯esquerres governant. Definitivament, el paper pol¨ªtic dels jutges est¨¤ tan garantit com el pes de les seves decisions en la pol¨ªtica. Almenys fins que la sensatesa retorni al futur.

Mentrestant, i davant de la rivalitat independentista, la contesa constitucionalista. Una altra batalla per l¡¯hegemonia en la qual Arrimadas va proposant ara candidatures conjuntes a les tres nacionalitats hist¨°riques que nega rotundament. Ai, si Fraga aixequ¨¦s el cap! Perqu¨¨ ¨¦s ben sabut el canvi d¡¯opini¨® sobre el concepte constitucional de naci¨® que va combatre com a ponent el 78 quan va accedir a la presid¨¨ncia de la Xunta i els batallons de gaiters celebraven l¡¯inici dels seus mandats. Per her¨¨ncia i majoria, ¨¦s l¨°gic que N¨²?ez Feijoo es negui a aliar-se. I especialment amb Ciutadans, que no tenen representaci¨® al Parlament de Santiago com tampoc al de Gernika. I que no va aconseguir enviar representaci¨® a Madrid en les generals de novembre ni des del Pa¨ªs Basc ni des de Gal¨ªcia, on va perdre els dos diputats que havia obtingut a l¡¯abril.

Catalunya ¨¦s, en canvi, un altre fet diferencial. Davant de l¡¯hecatombe que les enquestes preveuen per a qui va guanyar els comicis fa dos anys per¨° que mai va saber ni va voler administrar una vict¨°ria tan simb¨°lica, no hi ha res millor que dissimular-ho donant la m¨¤ a qui no aixeca el cap. Una suma de perdedors pot matisar derrotes individuals i fins i tot millorar expectatives i aix¨ª mantenir la imatge de martell d¡¯heretges. Tot i que aix¨° quedi lluny de les solucions anhelades i mai facilitades amb alternatives que no siguin les de la judicialitzaci¨®.

¡°Tinc la impressi¨® que a Espanya el futur ¨¦s cert per¨° el passat ¨¦s imprevisible¡±. De nou i des de les seves Memorias heterodoxas, Garc¨ªa Margallo tirant-se a terra quan arriben els seus. I Vox al tur¨®.