Antonio Manzini: ¡°Els porros de Schiavone nom¨¦s s¨®n una mica m¨¦s forts que una camamilla¡±

Rocco Schiavone, subcap rom¨¤ de la comissaria d'Aosta (als Alps m¨¦s alts de la It¨¤lia m¨¦s alta), ¨¦s un home dur, mal educat i fanfarr¨® per¨° entranyable. Fuma porros, freq¨¹enta les seves molt poc recomanables amistats de Roma i alimenta una llista amb totes les coses que el molesten. ¡°En principi el Rocco havia de ser molt pitjor¡±, diu Antonio Manzini (Roma, 1964), actor, director de teatre i escriptor, pare d'aquest policia protagonista d'una desena de novel¡¤les i d'una popular s¨¨rie de televisi¨® a It¨¤lia. ¡°Havia de ser un fill de mala mare, un assass¨ª, un policia terrible. Per¨° la meva dona em va amena?ar amb el divorci. I, com que tenia ra¨® ella, vaig anar edulcorant el personatge, fins que va n¨¦ixer el Rocco Schiavone que coneixen els lectors. Per¨° se li ha quedat alguna cosa d'aquell vell paio, eh?¡±. Manzini va presentar al BCNegra Pols i ombra (Salamandra, en catal¨¤ i castell¨¤).

Com arriba un home com ell a fer-se policia? ¡°?s gent com ell, la que es fa policia¡±, respon Manzini, amb un somriure als llavis. ¡°No ¨¦s una cr¨ªtica, ¨¦s una dada objectiva. Jo he conegut policies que venien del carrer. A Roma n'hi va haver un de molt fam¨®s, de la brigada m¨°bil, que anomenaven Il Gabbiano [la gavina]. Era toxic¨°man al m¨¤xim nivell. Es xutava hero?na i va morir d'una sobredosi als 43 anys. Per¨° era un molt bon policia¡±. El Rocco no passa dels seus porros, que, a m¨¦s, s¨®n molt suaus: ¡°El THC dels seus porros ¨¦s molt baix, poca cosa m¨¦s que una camamilla¡±, fa broma Manzini.

M¨¢s informaci¨®n

BCNegra ¡®escorcolla¡¯ la ciutat rec¨°ndita

15 novel¡¤les negres per comen?ar el 2020 i gaudir del BCNegra

Els llibres protagonitzats per Schiavone toquen temes quotidians, propers i conflictius. En aquesta sisena novel¡¤la que es publica a Espanya, el subcap investiga l'assassinat d'una transsexual. ¡°No s¨¦ per qu¨¨, cada ics anys tornem a sentir animalades sobre homosexuals, sobre jueus, sobre gitanos¡±, diu Manzini. ¡°Ara ens trobem en la foscor m¨¦s absoluta, hem tornat als anys vint [quan va irrompre el feixisme a It¨¤lia]. Torno a veure pintades al carrer: ¡®Jueus als forns¡¯, ¡®Jueus de merda¡¯, ¡®Marietes fastigosos¡¯. Existeix la por del que ¨¦s diferent¡­ els qui la societat, conservadora i tan de dretes, no considera, amaga o maltracta¡±. Indignat, Manzini no es mossega la llengua: ¡°Em crida l'atenci¨® que la religi¨® cat¨°lica, en el fons, sempre hagi fet costat a tot aix¨°. Per¨° Crist deia exactament el contrari¡±.

Arran de l'assassinat, el Rocco arribar¨¤ a noms i cognoms dels quals no podr¨¤ parlar. Fi del cam¨ª. Les altes esferes no permeten continuar investigant. ¡°La corrupci¨® forma part del teixit pol¨ªtic de la societat¡±, declara l'escriptor, apesarat. ¡°Crec que It¨¤lia ¨¦s el pa¨ªs europeu m¨¦s corrupte que hi ha. A tots els nivells. Des del cambrer fins als alts mandataris¡±.

No ¨¦s estrany que Schiavone tingui al seu despatx aquesta llista amb totes les coses que el molesten: ¡°Mare meva, si n'hi ha de coses que ens toquen els ous¡­! Evidentment aquesta llista ¨¦s meva, encara que la comparteixo amb el Rocco. A mi, una de les coses que m¨¦s em toquen els ous (9 sobre 10, potser¡­) ¨¦s fer-me fotos, per¨°¡­ qu¨¨ hi farem?¡±, comenta, entre riures, durant l'entrevista, despr¨¦s d'haver posat davant la c¨¤mera de la fot¨°grafa del diari.

Haver estat bandejat de Roma a Aosta no ¨¦s una simple tocada d'ous sin¨® un c¨¤stig, una cosa aix¨ª com portar un policia de Sevilla a un poble dels Pirineus, per¨°¡­ pitjor: ¡°Aosta no t¨¦ res a veure amb Roma i jo volia posar el Rocco en una situaci¨® inc¨°moda. Un rom¨¤ no hi enganxa, amb la gent d'all¨¤: els valdostans s¨®n impenetrables. Molts crec que ignoraran el Rocco o fins i tot el detestaran¡±. No ¨¦s d'estranyar que al Rocco, de Roma, li quedin nom¨¦s els plats de cacio e pepe que endrapa amb els seus col¡¤legues entre pit i esquena cada vegada que baixa a la ciutat.

Crec que It¨¤lia ¨¦s el pa¨ªs europeu m¨¦s corrupte que hi ha. A tots els nivells. Des del cambrer fins als alts mandataris

Schiavone ¨¦s esquerp, poc sociable i solitari i l'acompanya un ventall de personatges que venen a reflectir tota la societat¡­ La pres¨¨ncia fantasmal de la Marina, la dona del Rocco, morta d'un tret que anava destinat a ell; Caterina Rispoli, la companya que arrossega un passat de viol¨¨ncia i abusos; el ve¨ª adolescent Gabriele¡­ ¡°M'agrada parlar dels altres, perqu¨¨ no es quedin en figures bidimensionals, sense sentit, al servei del Rocco¡±, explica l'escriptor. I, per descomptat, hi ha l'agent D¡¯Intino, que recorda molt un altre personatge del giallo, l'entranyable Catarella, de Camilleri. ¡°Tant jo com l'Andrea [Camilleri, que va ser professor de Manzini] venim del teatre. I he copiat els millors, o sigui, Shakespeare, que sempre hi posa els joglars, portadors de lleugeresa. D¡¯Intino ¨¦s un cret¨ª i a tot arreu hi ha un cret¨ª. El Rocco el detesta, no el pot suportar, el voldria matar... per¨° el tracta b¨¦¡±, revela Antonio Manzini.

L'escriptor, que admet, com demanant perd¨®, que no ¨¦s un lector assidu de novel¡¤la negra (¡°Simenon, s¨ª, Camilleri, ¨¦s clar, o Montalb¨¢n, per descomptat, que ¨¦s dels millors escriptors espanyols, no nom¨¦s de novel¡¤la negra¡±), ha creat una trama que va m¨¦s enll¨¤ del cas que resol el subcap en cada novel¡¤la i que ens fa entendre la psicologia del personatge, la seva set de venjan?a, la seva preocupaci¨®, les seves pors. ¡°Cada investigaci¨® comen?a i acaba i reconec que per a mi ¨¦s la part m¨¦s avorrida¡±, reconeix. ¡°M'agrada considerar cada novel¡¤la com un cap¨ªtol d'un mateix llibre, que vindria a ser la vida del Rocco. Treballa en un homicidi, per¨° t¨¦ els seus amors, les seves tensions, la dona que ja no hi ¨¦s, els amics de Roma que el traeixen (o no el traeixen)¡­ Tot ¨¦s part de la seva com¨¨dia humana¡±.

Tot i que est¨¤ content amb el resultat de la s¨¨rie de televisi¨® sobre Rocco Schiavone, Manzini se sent tra?t pel cinema, en general: ¡°Com a lector, penso que l'escriptor ha escrit per a mi. Aquesta ¨¦s la bellesa del llibre, la relaci¨® ¨ªntima amb l'autor, un acte gaireb¨¦ d'amor. Per aix¨°, quan veig una pel¡¤l¨ªcula sobre un llibre que he estimat em sento tra?t perqu¨¨ descobreixo que l'escriptor no l'ha escrit nom¨¦s per a mi¡±.

Manzini, que va ser director de teatre, no s'ha plantejat fer pujar el Rocco a l'escenari: ¡°El teatre ¨¦s el term¨°metre de la civilitzaci¨® d'un pa¨ªs. Com menys teatre hi ha, m¨¦s incivilitzat ¨¦s un pa¨ªs. I cal preocupar-se. I a It¨¤lia n'hi ha poqu¨ªssim, en aquests moments. Imagina't en 20 anys de Berlusconi el que s'ha arribat a retallar! Les sales s'han convertit en bingos¡­¡±.