La pudor de sofre de la ¡®llei Aragon¨¨s¡¯

Poques iniciatives legislatives s¨®n rebutjades per un espectre pol¨ªtic tan divers. Aix¨° ¨¦s el que li ha passat a la llei Aragon¨¨s. Cs, PSC, PP, CUP i Comuns han evitat, des de la Comissi¨® d¡¯Economia i Hisenda del Parlament, que prosper¨¦s aquesta llei de contractes de serveis a les persones. Per a alguns la llei Aragon¨¨s, que, per ser exactes, s¡¯hauria d¡¯anomenar llei Romeva ¨Cat¨¨s que va ser el conseller, ara empresonat, qui la va impulsar la darrera legislatura¨C, feia pudor del sofre de privatitzaci¨® de serveis p¨²blics des del principi.

No deixa de ser curi¨®s que per a alguns dels seus detractors, aquesta llei era l¡¯expressi¨® m¨¤xima del neoliberalisme i que les forces que representen precisament aquest neoliberalisme al Parlament de Catalunya tamb¨¦ han votat en contra per l¡¯excessiu protagonisme de les entitats de l¡¯economia social. En qu¨¨ quedem?

La mobilitzaci¨® de sindicats i altres actors socials, no tots ¨Caclarim aqu¨ª que CCOO i el Tercer Sector han estat sempre a favor de la seva aprovaci¨®¨C, ha estat suficient per tombar-la... i en mat¨¨ria de privatitzaci¨® la?llei Aragon¨¨s no aportava res m¨¦s ni res menys que les directives europees de contractaci¨® i concessions i la llei de contractes del sector p¨²blic espanyola que les transposa.

Segurament es podien fer cr¨ªtiques al projecte de llei des del punt de vista t¨¨cnic, per¨° tenia unes virtuts que cal ressaltar: situava el criteri de qualitat ¨Csolv¨¨ncia, experi¨¨ncia i especialitzaci¨®¨C per sobre del preu en la licitaci¨® p¨²blica d¡¯aquests serveis; prohibia expressament l¡¯¨²s del procediment de subhasta; i procurava pels interessos de les persones treballadores en els serveis de m¨¤ d¡¯obra intensiva, desincentivava aix¨ª la presentaci¨® de proposicions que podien afectar negativament les seves condicions de treball.

La fracassada llei de contractes de serveis a les persones tamb¨¦ es podria haver criticat pel retard a l'hora d'aprovar-la: el projecte de llei del Govern no va superar la darrera legislatura i el Parlament no ha estat capa? de debatre-la fins ara, quan ja s¨®n m¨¦s que evidents les regles del joc de la contractaci¨® p¨²blica perqu¨¨ fa m¨¦s d¡¯un any i mig que ha entrat en vigor la normativa b¨¤sica de l¡¯Estat.

I potser el m¨¦s greu de tot ¨¦s que la llei Aragon¨¨s acabaria tenint un ¨²s residual. L¡¯instrument habitual de relaci¨® de les administracions p¨²bliques amb les entitats privades per a la prestaci¨® de serveis d¡¯atenci¨® a les persones ser¨¤ l¡¯anomenada acci¨® concertada social, en la modalitat de concert social o en la de gesti¨® delegada, que est¨¤ regulada en la disposici¨® addicional tercera del decret llei 3/2026. Un instrument, aquesta acci¨® concertada social, que va ser convalidat pel Parlament i aprovat per algunes forces pol¨ªtiques que acaben de votar en contra de la llei Aragon¨¨s. En resum, viure per veure.

Francesc Jos¨¦ Mar¨ªa ¨¦s advocat i soci director de FJMadvocats