Una Mediterr¨¤nia negra de costa a costa

A Alg¨¨ria, l'¨²nica possibilitat que alg¨² procedent de la classe m¨¦s humil tingui una m¨ªnima oportunitat en la vida ¨¦s ¡°si entra en l'aparell judicial o es fa policia¡±, afirma Yasmina Khadra, mentre al seu costat el grec Petros M¨¤rkaris fa que s¨ª assertivament: ¡°Kostas Jaritos nom¨¦s tenia dues opcions: o fer-se camperol o entrar a l'escola de policia, l'¨²nica on podia tenir acc¨¦s per sortir de la mis¨¨ria¡±, relata sobre el seu popular detectiu, fill de la zona m¨¦s pobra de Gr¨¨cia, a la frontera al costat d'Arm¨¨nia. No ¨¦s l'¨²nica intersecci¨® en qu¨¨ van confluir dissabte els dos autors en la seva xerrada en el marc del festival literari BCNegra que acaba diumenge i on van ratificar aix¨ª, per si encara queda alg¨² que ho dubt¨¦s, l'exist¨¨ncia d'un p¨°sit que permet parlar de novel¡¤la negra mediterr¨¤nia; en forma i en fons.

M¨¤rkaris: ¡°Per fugir de la mis¨¨ria, l'¨²nica sortida en algunes zones ¨¦s fer-se policia¡±

Per coincidir, Khadra (Kenadsa, 1955) i M¨¤rkaris (Istanbul, 1937) ho van fer fins i tot en all¨° que els va conduir al g¨¨nere negre des d'¨¤mbits tan dispars com ser comandant de l'ex¨¨rcit algeri¨¤ destinat a la lluita contra l'integrisme isl¨¤mic o un noi que el seu pare enfocava a la gesti¨® empresarial. ¡°Als 9 anys ja era a l'escola de cadets i als 11 vaig escriure la meva primera novel¡¤la; tenia clar que volia ser escriptor, per¨° sabia que cada vegada que escrivia era desertar: all¨¤ el cap era per portar un casc, no per pensar, que estava prohibit; i jo, a m¨¦s, volia reflectir l'ab¨²s del poder, en el sociopol¨ªtic i l'econ¨°mic, i per fer-ho em sento molt m¨¦s c¨°mode en la novel¡¤la negra¡±, confessa Khadra. ¡°El meu ¨²nic inter¨¨s amb el g¨¨nere ¨¦s en la mesura que el converteixo en un vehicle per parlar de la societat i la pol¨ªtica actual¡±, diu M¨¤rkaris, verbalitzant l'evoluci¨® de les seves trames, que han anat diluint el detectivesc en favor d'un clar realisme social, com passa en el seu ¨²ltim lliurament, Universitat per a assassins (labutxaca), en qu¨¨ la mort d'un professor serveix de pretext per parlar de les enverinades portes girat¨°ries entre la pol¨ªtica i el m¨®n de la universitat, un campus minat d'interessos, pel que sembla.

Les aig¨¹es de la Mediterr¨¤nia en principi banyen les mateixes platges culturals, si b¨¦ avui tot est¨¤ m¨¦s contaminat. ¡°Aquest escenari que sempre he vist com a mitol¨°gic per la trobada d'homes i d¨¦us s'est¨¤ embrutint per aquesta recerca neur¨°tica de la sobirania; en comptes de gresol de cultures tornem a caure en el gregarisme, ens repleguem, i aix¨° ens apropa m¨¦s als animals que a la humanitat¡±, va afirmar Khadra, cosa que va provocar l'aplaudiment de les 584 persones que els escoltaven. El pare de Jaritos va unir aquesta idea ¡ª¡°La cultura mediterr¨¤nia ¨¦s la primera cultura internacional de la historia¡±¡ª amb la volen?a tamb¨¦ compartida pel g¨¨nere negrecriminal ¡ª¡°el passat dictatorial dels nostres pa?sos ha contribu?t a una orientaci¨® m¨¦s pol¨ªtica a la nostra novel¡¤la negra que a l'escandinava, on el pes ¨¦s m¨¦s social¡±. I despr¨¦s, l'algeri¨¤ va reivindicar el g¨¨nere gaireb¨¦ com a lectura obligat¨°ria: ¡°Fora d'Egipte, la novel¡¤la negra est¨¤ oblidada a tot ?frica, s'hi hauria d'iniciar la joventut perqu¨¨ ¨¦s la millor manera de veure'ns al mirall¡±. I animat, M¨¤rkaris revelava que ¨¦s, per exemple, la manera de con¨¨ixer la policia del seu pa¨ªs, ¡°absolutament nacionalista, molt de dretes i antiesquerrana, cosa que no vam poder comen?ar a trencar fins als anys 80, despr¨¦s de la caiguda de la dictadura dels coronels¡±.

Khadra: ¡°La novel¡¤la negra hauria de ser lectura obligat¨°ria perqu¨¨ ¨¦s la millor manera de veure'ns al mirall¡±

Com a La deshonra de Sarah Ikker (Alianza), la seva ¨²ltima novel¡¤la, Khadra fa que el seu protagonista, el tinent Driss Iker, s'obsessioni per esbrinar qui va violar la seva dona, el paper de la dona a les seves respectives obres es va convertir en un altre patrimoni com¨². ¡°Amb la dona ens hem comportat com aut¨¨ntics troglodites; la igualtat en les nostres cultures est¨¤ arribant molt tard¡±, va dir l'algeri¨¤, si b¨¦ va alertar d'un "cert feminisme extremista¡±, que tamb¨¦ es dona en altres ¨¤mbits, cosa que va generar els ¨²nics t¨ªmids xiulets de la trobada. ¡°A Espanya, It¨¤lia i Am¨¨rica Llatina les dones em diuen que prefereixen l¡¯Adrian¨ª, la dona de Jaritos, que a ell; l¡¯Adrian¨ª ¨¦s la meva mare, la t¨ªpica dona de la Mediterr¨¤nia que s'ha quedat a casa tancada, respectades com a mares i propiet¨¤ries de la casa, aix¨° s¨ª: el meu pare all¨¤ mai no tenia opci¨® d'obrir la boca, per¨° fora d'aquest ¨¤mbit, se les ha menystingut¡±.

Ni on han optat per decisions antit¨¨tiques, Khadra i M¨¤rkaris no van deixar de coincidir: la pol¨ªtica. El primer es va presentar candidat a unes eleccions: ¡°Sabia que perdria, per¨° volia demostrar que es pot mirar de cara el poder¡±, va afirmar qui firma sota pseud¨°nim aprofitant el nom de la seva dona, la que el va emp¨¨nyer a escriure durant les seves llargues rondes de vigil¨¤ncia. M¨¤rkaris va rebutjar, va dir, encap?alar una llista electoral i ser ministre de cultura. ¡°Vull mirar i criticar la societat i escriure sobre aix¨° i dir el que va malament; si ets pol¨ªtic, no pots¡±. Khadra va rematar el centre del seu col¡¤lega: ¡°Em sembla que ser pol¨ªtic ¨¦s la manera d'agafar fama dels que no tenen talent¡±. No ¨¦s el cas de cap dels dos.