Dominique Manotti: ¡°La policia no est¨¤ preparada per als delictes d¡¯avui¡±

Assegura Dominique Manotti (Par¨ªs, 1942), que ahir va posar el fermall d'or en el tancament de la 15a edici¨® del festival BCNegra xerrant amb Javier Cercas, que va arribar a la novel¡¤la negra per desesperan?a m¨¦s que per vocaci¨®: historiadora i sindicalista marxista, va veure en el g¨¨nere l'¨²nica manera de parlar del present ¡°i explicar el que s¨¦ d'aquesta societat¡±. El resultat ¨¦s que, amb nom¨¦s 12 obres, com el seu debut ¡®Sombre Sentier¡¯ (1995, on va n¨¦ixer el seu comissari Th¨¦o Daquin), ¡®Connexi¨®n Lorena¡¯ (2006) o ¡®La honorable sociedad¡¯ (2011, coescrita amb DOA), avui ¨¦s la gran dama francesa de la novel¡¤la negra pura, la del comprom¨ªs social i la den¨²ncia dels grans poders ocults que corroeixen el sistema capitalista. Ho ratifica a ¡®Oro negro¡¯ (Vers¨¢til), on un crim a Marsella conduir¨¤ a la guerra oculta pel control del petroli, deixant de nou patent, com diu un dels seus policies, una lluita en la qual, desgraciadament, ¡°s'ataquen fortaleses amb pistoles d'aigua¡±.

Pregunta. Per qu¨¨ va fer el comissari Th¨¦o Daquin homosexual?

Resposta. ?s fruit de la meva experi¨¨ncia com a sindicalista amb un taller t¨¨xtil clandest¨ª de treballadors turcs; tots eren homes; per¨° en cap moment no em van tractar com a dona ni em vaig sentir inc¨°moda per aix¨° perqu¨¨ em veien nom¨¦s com el seu representant sindical; hi havia alguns homosexuals entre ells, ¨¦s clar... Amb Daquin vaig voler reproduir en part aquesta situaci¨®, introduir un paper ambigu en un m¨®n t¨ªpic i t¨°pic de virilitat.

P. El va crear el 1995, a ¡®Sombre Sentier¡¯, i despr¨¦s d'un parell de novel¡¤les m¨¦s, el va abandonar. Ara el repesca...

R. Vaig creure que no el reprendria m¨¦s, he tardat sis anys a fer ¡®Oro Negro¡¯ i un dels obstacles era que no aconseguia penetrar en la mentalitat de la policia marsellesa; ells no accepten un Daquin.

P. Per qu¨¨?

R. Per parisenc i homosexual. La policia marsellesa ¨¦s molt particular; Marsella ¨¦s C¨°rsega, en realitat. Entre 1945 i 1975 la ciutat va estar controlada absolutament per la m¨¤fia, amb connexions amb la italiana, una temible alian?a entre pol¨ªtica, policia i g¨¤ngsters, la famosa French Connection; i el que ¨¦s m¨¦s important, els Serveis d'Intel¡¤lig¨¨ncia francesos tamb¨¦ per all¨¤; entre ells van pactar, entre altres coses, que la m¨¤fia s'encarregu¨¦s de desbaratar el potent moviment comunista; per aix¨° el clan dels Gu¨¦rini va desarborar el 1947 de manera sagnant una gran manifestaci¨® i el 1950 va rebentar una vaga d'estibadors...

P. La contraprestaci¨® a la m¨¤fia quina era?

R. Que no se'ls molestaria en el seu tr¨¤fic d'hero?na, aix¨° s¨ª, si aquesta no entrava a Fran?a. Tamb¨¦ hi havia la CIA pel mig: a m¨¦s que estava interessada en lluitar contra l'expansi¨® comunista, va acceptar que l'excedent d'hero?na que C¨°rsega no podia entrar a Fran?a an¨¦s a les presons dels EUA, plenes en aquells dif¨ªcils anys per les lluites racials; els negres van ser les v¨ªctimes d'aix¨°... El problema els va venir quan aquesta hero?na va saltar el mur de les presons i va comen?ar a afectar els fills de la burgesia blanca nord-americana; despr¨¦s, Nixon ho va rematar amb la coca?na de Florida, que va finan?ar la seva campanya.

P. Com sap vost¨¨ tot aix¨°?

R. ?s als llibres d'Hist¨°ria contempor¨¤nia; no res del que hi ha al meu llibre ¨¦s inventat; no escric ci¨¨ncia-ficci¨®.

P. ¡®Oro negro¡¯ trenca amb un altre t¨°pic del g¨¨nere: Daquin ¨¦s un comissari en cap molt jove sortit de l'Escola de Comissaris, no s'ha format al carrer.

R. Hi ha una ra¨® hist¨°rica: la gran revoluci¨® de la gendarmeria francesa es produeix amb la creaci¨® d'aquesta escola superior de policia, que va trencar amb els tics de corrupci¨® dels policies que eren al carrer; aix¨° m'ajudava a accentuar la desconfian?a de la policia marsellesa amb Daquin perqu¨¨ no havia passat pel carrer; despr¨¦s hi ha la ra¨® com a escriptora: m'¨¦s m¨¦s f¨¤cil parlar d'un policia aix¨ª perqu¨¨ desconec m¨¦s la din¨¤mica de les patrulles de carrer.

Al meu comissari?no li accepten
per parisenc?i homosexual

P. Tot i passant per l'acad¨¨mia i ser culte, Daquin i el seu equip s'equivoquen molt i semblen no entendre els complexos entramats financers mafiosos...

R. La policia no est¨¤ preparada per als delictes d'avui, menys, fins i tot, que el meu Daquin. Falten mitjans. I la conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s una frustraci¨® que es tradueix que els policies voten la Agrupaci¨®n? Nacional de Le Pen; hi ha problemes de racisme, tamb¨¦: despr¨¦s de la segona guerra mundial, molts que havien estat en la resist¨¨ncia van engrossir les files de la nova policia; despr¨¦s de la guerra i l'alliberament d'Alg¨¨ria, un bon nombre de corsos, especialitzats en la t¨¨cniques de tortura i guerra bruta, es van incorporar al cos i hi va haver un xoc; avui, la generaci¨® de resistents ha desaparegut ja...

P. El seu estil ¨¦s nu, gaireb¨¦ sec; l'acci¨® passa r¨¤pida i, en canvi, sabem poc de la psicologia dels personatges, de qu¨¨ pensa Daquin mateix i de la seva vida privada...

R. Els homes s¨®n el que fan, no el que diuen; el pitjor mentor que pot tenir alg¨² en la vida ¨¦s un psic¨°leg. Els meus personatges es construeixen a trav¨¦s de les seves accions i cada lector pot llavors, lliurement, interpretar-les, la meva narrativa s'hi fonamenta; tamb¨¦ t¨¦ un origen en la meva vida privada: cap al final d'all¨° d'Alg¨¨ria, jo era una noia d'uns quinze anys d'una fam¨ªlia de valors republicans: ¡®grandeur¡¯, naci¨®, drets de l'home... i m'ho vaig creure, per¨° vaig descobrir un pa¨ªs que rebutja els drets dels pobles, que massacrava, torturava, que despla?ava la gent; em vaig dir que no creuria mai m¨¦s en tot aix¨°. La gent ¨¦s el que fa.

P. Llegint les seves obres s'arriba al convenciment que el sistema est¨¤ podrit en el seu cor mateix.

R. El sistema capitalista ¨¦s ja irrecuperable. Parteixo de l'an¨¤lisi de Marx: tothom sap i admet avui que l'objectiu no ¨¦s fabricar productes, sin¨® guanyar diners; res no ¨¦s ¨²til si no en traiem un profit econ¨°mic d'aix¨°; com definim, doncs, la corrupci¨® quan l'objectiu ¨¦s nom¨¦s fer diners? Per aix¨° m'apassiona el moment que l'economia real i la criminal conflueixen i apareixen els paradisos fiscals.

?P. ¡°Faig una crida als detectius de novel¡¤la negra perqu¨¨ ens ajudin a narrar com els grans poders ocults amenacen la nostra ciutat¡±. Ho va dir l'altre dia l'alcaldessa de Barcelona...

?R. ?s que ja des del XIX ¨¦s la literatura la que fa aflorar la veritat; ¨¦s Dickens qui posa sobre la taula l'explotaci¨® dels nens en la revoluci¨® industrial, i V¨ªctor Hugo el que assenyala els problemes del poble: la seva presa de consci¨¨ncia ¨¦s fonamental, si no els tingu¨¦ssim aquestes realitats no es coneixerien.

P. La Hist¨°ria no serveix com a eina d'interpretaci¨® del m¨®n i la novel¡¤la negra, s¨ª?

R. La Hist¨°ria, com a ci¨¨ncia, ¨¦s llarga i pesada, i es dirigeix a la ra¨® de la gent; la literatura negra es pot dirigir m¨¦s al cor i a les emocions, a l'home i el seu entorn; qui parla a la societat s¨®n els escriptors, els historiadors nom¨¦s estableixen fets; i despr¨¦s est¨¤ la import¨¤ncia de l'imaginari per recrear i crear la possibilitat d'explicar all¨° que ning¨² no s'atreviria a dir, de vegades perqu¨¨ no es tenen el cent per cent de les dades... En qualsevol cas, s¨®n els V¨ªctor Hugo els que queden en la ment de la gent; els historiadors s'obliden.

El capitalisme ¨¦s irrecuperable; en les meves novel¡¤les busco on economia real i criminal es creuen

P. La conclusi¨® ¨¦s, doncs, que la ficci¨® interpreta avui millor la realitat que les ci¨¨ncies socials?

R. No tota la ficci¨®, per¨° s¨ª, les grans obres expliquen millor la realitat que les ci¨¨ncies; la literatura dona veu a la realitat social, la Hist¨°ria est¨¤ limitada per la racionalitat; una altra cosa ¨¦s la utilitzaci¨® pol¨ªtica de la Hist¨°ria, que es produeix tamb¨¦ en la novel¡¤la hist¨°rica.

P. Com ho fa?

R. La novel¡¤la hist¨°rica pren una part de la Hist¨°ria i la reinventa, es construeix una mitologia de la Hist¨°ria que ¨¦s pura invenci¨®; almenys, a Fran?a, aix¨° ¨¦s utilitzat per la pol¨ªtica... La novel¡¤la hist¨°rica ¨¦s una malaltia, un c¨¤ncer en aquest sentit; vaig estar recentment en un congr¨¦s sobre la batalla de Poitiers i no s'hi han trobat empremtes clares i fidedignes i, en canvi, es ven com el gran moment que va frenar l'avan? de l'imperi musulm¨¤ a Europa i aix¨° s'ha convertit en s¨ªmbol del discurs nacional de si Fran?a va salvar la cristiandat i del xovinisme...

P. Ja que gaudeix de bona salut, la novel¡¤la hist¨°rica...

R. S¨ª, la veritat ¨¦s que aquesta i la novel¡¤la polic¨ªaca estan devorant la novel¡¤la negra i el seu contingut social; el p¨²blic vol divertir-se, no pensar massa, i ¨¦s m¨¦s f¨¤cil fer-ho amb un detectiu carregat de singularitats que amb reflexions.

P. Va publicar ¡®Oro negro¡¯ el 2015, per qu¨¨ abordar ara la crisi del petroli dels 70?

R. Perqu¨¨ ¨¦s el moment clau del naixement del capitalisme financer; va ser quan el capital especulatiu va arrabassar el petroli als productors i va assentar el seu poder. La meva pr¨°xima novel¡¤la, ¡®Marsella 73¡¯, ve a ser una continuaci¨® d'aix¨°. I s¨ª, all¨¤ seguir¨¤ Daquin.