Democr¨¤cia plena (i millorable)

Segons l¡¯¨²ltima entrega del Democracy Index que elabora anualment el setmanari brit¨¤nic The Economist, Espanya aguanta el tipus en un context de regressi¨® democr¨¤tica global i continua en el selecte grup de ¡°democr¨¤cies plenes¡±, format per un exigu 13% dels 167 Estats analitzats.

Contra el desig dels qui sostenen que la democr¨¤cia espanyola ¨¦s de la mateixa o de pitjor qualitat que la turca, el Democracy Index del 2019 no degrada gens Espanya. Fins i tot el contrari: el 2019 Espanya obt¨¦ una puntuaci¨® superior a la del 2018, la qual cosa li permet escalar de la 19a a la 16a posici¨® del r¨¤nquing absolut. Ara b¨¦: aquesta millora no treu que The Economist informi de la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre el proc¨¦s catal¨¤ en uns termes que no s¨®n precisament afalagadors. ¡°Tot i que la sent¨¨ncia obe¨ªs a la lletra de la llei¡±, afirma l¡¯informe, ¡°les llargues penes de pres¨® per c¨¤rrecs com sedici¨® a pol¨ªtics escollits no responen a l¡¯esperit de la democr¨¤cia¡±. The Economist retreu a les autoritats espanyoles que amb la seva resposta excessivament legalista a la q¨¹esti¨® catalana hagin mostrat falta de confian?a a l¡¯hora d¡¯abordar l¡¯assumpte a trav¨¦s del di¨¤leg pol¨ªtic i el debat intern.

Naturalment, l¡¯avaluaci¨® de la qualitat d¡¯una democr¨¤cia no acaba amb les succintes apreciacions d¡¯un setmanari brit¨¤nic que pret¨¦n analitzar 167 Estats alhora. El gener d¡¯aquest any es va fer a Ginebra el 35¨¨ per¨ªode de sessions de l¡¯anomenat Examen peri¨°dic universal, un proc¨¦s pilotat pel Consell de Drets Humans de l¡¯ONU que comporta un escrutini regular del compliment per part dels Estats membres de les seves obligacions en mat¨¨ria de drets humans. En aquest 35¨¨ per¨ªode un dels 14 Estats analitzats ha estat precisament Espanya. El resultat de l¡¯examen encara no es coneix, per¨° un cop d¡¯ull a la documentaci¨® pr¨¨via suggereix per on poden anar les coses.

En la seva recopilaci¨® sobre Espanya, l¡¯Oficina de l¡¯Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans dedica uns quants par¨¤grafs a la q¨¹esti¨® catalana que recullen les preocupacions manifestades per diferents actors de l¡¯¨¤mbit de l¡¯ONU respecte als drets civils i pol¨ªtics, unes preocupacions que no ¨¦s evident que hagin estat ateses. El setembre del 2017, per exemple, dos experts de l¡¯ONU (David Kaye i Alfred de Zayas) van fer una crida a les autoritats espanyoles perqu¨¨ les mesures que adopt¨¦s davant del refer¨¨ndum de l¡¯1-O no interferissin amb els drets fonamentals de llibertat d¡¯expressi¨® i manifestaci¨®. ¡°Al marge de la legalitat del refer¨¨ndum¡±, sostenien els experts, ¡°les autoritats espanyoles s¨®n responsables de respectar aquests drets, que s¨®n essencials per a les societats democr¨¤tiques¡±. En una refer¨¨ncia involunt¨¤riament prof¨¨tica sobre les c¨¤rregues policials de l¡¯1-O, Kaye i De Zayas van demanar que en aquells dies s¡¯evit¨¦s la viol¨¨ncia ¡°de qualsevol tipus¡±. Just l¡¯endem¨¤ del refer¨¨ndum, l¡¯Alt Comissionat en persona, Zeid Ra'ad al-Hussein, es va manifestar ¡°colpit¡± per la viol¨¨ncia policial, va demanar que les autoritats espanyoles acceptessin les peticions de visita per part d¡¯experts rellevants en drets humans i va manifestar la seva creen?a ferma que la situaci¨® s¡¯hauria de resoldre a trav¨¦s del di¨¤leg pol¨ªtic, amb el ple respecte per les llibertats democr¨¤tiques.

En les preguntes pr¨¨vies per escrit i en les que es van fer in situ en la sessi¨® del 22 de gener, la preocupaci¨® tamb¨¦ es fa palesa. Que la Rep¨²blica Isl¨¤mica de l¡¯Iran s¡¯interess¨¦s per les mesures per millorar la situaci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨® i manifestaci¨® en el context del refer¨¨ndum de l¡¯1-O no ¨¦s potser significatiu, at¨¨s el magre historial d¡¯aquest pa¨ªs en la defensa dels drets humans. Per¨° que ho fessin Alemanya, B¨¨lgica, els Estats Units o el Jap¨® ja ¨¦s una altra cosa.

Sigui quin sigui el resultat de l¡¯examen, ¨¦s possible aventurar que en el pr¨°xim examen al qual se sotmeti Espanya en el cicle 2022-2026 la q¨¹esti¨® dels drets civils i pol¨ªtics a Catalunya haur¨¤ deixat de ser motiu de preocupaci¨®. De manera m¨¦s immediata, si la taula bilateral de negociaci¨® entre els governs espanyol i catal¨¤ per resoldre el conflicte pol¨ªtic existent va endavant, ¨¦s possible aventurar que el Democracy Index del 2020 inclour¨¤ una valoraci¨® de la ¡°q¨¹esti¨® catalana¡± oposada a la del 2019: la democr¨¤cia espanyola haur¨¤ mostrat la seva confian?a en el di¨¤leg pol¨ªtic i el debat obert per resoldre el conflicte existent, especialment si d¡¯aqu¨ª a un any ja no hi ha pol¨ªtics escollits complint llargues penes de pres¨® per sedici¨®.

Albert Branchadell?¨¦s professor a la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.