Un nou museu a l¡¯Afganistan per curar la pitjor guerra

"Una naci¨® sobreviu quan la seva cultura sobreviu¡±. Pot sonar com una sent¨¨ncia coneguda o com un esl¨°gan de tassa de caf¨¨. Per¨° escrita en una placa a les portes del Museu Nacional de l'Afganistan, un pa¨ªs que fa?quatre d¨¨cades que est¨¤ en guerra (primer contra la Uni¨® Sovi¨¨tica i despr¨¦s en successius conflictes contra si mateix i amb la intervenci¨® de forces exteriors com els Estats Units), i que en el cam¨ª ha perdut bona part del seu patrimoni cultural per les lluites, els saquejadors i el fonamentalisme talib¨¤, la frase s'infla de contingut. ¡°El pa¨ªs t¨¦ moltes necessitats imperioses relacionades amb temes com el prove?ment d'energia o les infraestructures... Per¨° despr¨¦s hi ha un altre tipus de necessitats relacionades amb els elements simb¨°lics que permeten creure en un pa¨ªs que est¨¤ avan?ant, i que comporten una mirada m¨¦s a llarg termini per oferir un horitz¨® m¨¦s llumin¨®s¡±, explica l'arquitecte To?o Foraster (Bilbao, 1968).

Foraster ¨¦s el director d'AV62 arquitectes, l'estudi barcelon¨ª que en els propers mesos dur¨¤ a terme el projecte de la nova seu del Museu Nacional de l'Afganistan. Un edifici que tornar¨¤ a reunir a Kabul la que continua sent, malgrat tot, una de les col¡¤leccions arqueol¨°giques m¨¦s importants del m¨®n, testimoni d'un pa¨ªs que ha estat definit pels especialistes com ¡°la cru?lla de cultures per excel¡¤l¨¨ncia¡±. Una rica combinaci¨® de civilitzacions i tradicions religioses conformada al llarg de mil¡¤lennis com a pont entre el Pr¨°xim Orient i ?sia, reflectida en la col¡¤lecci¨® del museu de Kabul, amb m¨¦s de 150.000 peces ¡°que conflueixen entre Mesopot¨¤mia, l'antic Egipte, Gr¨¨cia, Roma, la Xina¡±, explica el seu director, Mohammad Fahim Rahimi.

Foraster va signar amb el Govern afgan¨¨s el contracte de redacci¨® del projecte de construcci¨® de l'edifici a finals de gener, despr¨¦s d'un pedreg¨®s cam¨ª de vuit anys. El 2012, el despatx va guanyar el concurs internacional organitzat pel Ministeri de Cultura afgan¨¨s i l'ambaixada dels Estats Units a l'Afganistan. El disseny, amb espais modulars, flexibles i deformables, que permeten canviar i cr¨¦ixer, a for?a de c¨²pules i patis, es va imposar a altres 69 propostes d'estudis de 43 pa?sos.

Per¨° com que les coses no s¨®n ni r¨¤pides ni senzilles en un pa¨ªs colpit?per un conflicte que l'ONU ha qualificat com ¡°el m¨¦s letal del planeta¡±. Foraster s'ha hagut de guanyar en aquests vuit anys, a poc a poc, la confian?a d'autoritats i pol¨ªtics que anaven canviant i amb els quals moltes vegades calia comen?ar de zero, en un context b¨¨l¡¤lic en qu¨¨ cada moviment, fins i tot el m¨¦s b¨¤sic, implica grans dificultats. ¡°L'ajuda de l'ambaixada espanyola a Kabul, a l'hora d'allotjar-me i ajudar-me en els despla?aments durant les visites, ha estat fonamental¡±, diu Foraster.

El 2020 el projecte ha entrat a la pista d'enlairament. Despr¨¦s dels vuit mesos de redacci¨® i la licitaci¨® de les constructores ¨Cen la qual AV62 tamb¨¦ donar¨¤ un cop de m¨¤¨C, comen?aran per fi les obres que es completaran, previsiblement, en un termini d'entre dos i tres anys. El pressupost ¨¦s d'una mica m¨¦s de 32 milions d'euros.

Les l¨ªnies b¨¤siques esbossades en el disseny inicial es mantenen (¡°l'estructura is¨°tropa que permet cr¨¦ixer en funci¨® de les necessitats, la versatilitat museogr¨¤fica...¡±) i s'hi inclouran?estructures i materials que permetin la incorporaci¨® d'artesans locals, per¨° el resultat final est¨¤ per decidir. El mateix Foraster insisteix que, tot i que en arquitectura la forma ¨¦s important, el que ¨¦s nuclear en aquest cas (aquest element simb¨°lic) ¨¦s la col¡¤lecci¨®, davant de la qual respon tota la resta.

Per aix¨° han insistit a incloure en el projecte la museografia, per integrar en la construcci¨® des del principi, els espais d'exposici¨®, amb les vitrines i expositors (que seran flexibles i intercanviables) i altres elements b¨¤sics com els aparells que mantenen les condicions adequades de llum, temperatura i humitat. En tot el proc¨¦s, AV62?espera comptar amb la col¡¤laboraci¨® d'altres estudis amb qu¨¨ ja ha treballat anteriorment; en el disseny de la museografia participar¨¤ la seva antiga s¨°cia Victoria Garriga, amb qui va signar aquell projecte inicial del 2012.?¡°Al final, l'important ¨¦s que els afganesos que vagin al museu vegin recuperat aquest llegat¡±, insisteix l'arquitecte.

En aquest terreny simb¨°lic del qual parla Foraster, ¨¦s dif¨ªcil no apreciar la met¨¤fora que suposa, per a un pa¨ªs esmicolat que necessita recompondre's, la recuperaci¨® d'una col¡¤lecci¨® minvada i destrossada. Fa gaireb¨¦ 20 anys, els talibans van arrasar totes les peces amb forma humana i animal que no es van poder posar fora de perill (va ser quan es van destruir els Budes gegants de Bamian, Patrimoni de la Humanitat). El director del Museu Nacional de l'Afganistan, Mohammad Fahim Rahimi, explica per tel¨¨fon que, tot i que queda molt per fer, des del 2004 s'han restaurat m¨¦s de 3.000 peces i s'han recuperat 15.000 objectes robats. ¡°Es tracta d'una part molt petita de l'espoli¡±, assegura.?L'¨²ltim b¨¦ recuperat, el mes passat, ¨¦s una escultura del jaciment de Surkh Kotal a l'antiga Bactriana, un dels llocs m¨¦s importants de l'Imperi Kuixan, que va governar la regi¨® entre els segles I i IV despr¨¦s de Crist.?

Aquestes recuperacions i aquests treballs de restauraci¨®, sumats a les peces que continuen apareixent als jaciments del pa¨ªs, fa que la col¡¤lecci¨® ¡°estigui creixent a una gran velocitat¡±. Aix¨° converteix la nova seu del museu, a m¨¦s, en una cosa ¡°molt urgent i molt important¡±, subratlla Rahimi. L'actual seu, un antic edifici colonial brit¨¤nic del segle XIX, est¨¤ obsolet tecnol¨°gicament, i se'ls ha quedat petita per exposar i acollir el volum de visitants que aspiren a atreure.

Rahimi reivindica una col¡¤lecci¨® que ¨¦s, en la seva opini¨®, una mena de ¡°mirall del m¨®n antic que permet entendre la hist¨°ria¡±. El simbolisme al qual apel¡¤la To?o Foraster hi est¨¤ relacionat, amb l'afany d'ajudar els afganesos a ¡°abocar-se a aquesta riqu¨ªssima hist¨°ria¡± per aixecar el cap per sobre d'aquests 40 anys de guerra.??

Del peu de Zeus a les escultures de fusta del Nuristan

Des que el desembre del 1979 la Uni¨® Sovi¨¨tica va iniciar la invasi¨® de l'Afganistan, moltes han estat les hist¨°ries de ciutadans que han intentat, fins i tot arriscant la vida, posar fora de perill almenys una part de la gran riquesa art¨ªstica i hist¨°rica del pa¨ªs. ?s el cas d'Omar Khan Massoudi, l'exdirector del Museu Nacional de l'Afganistan, que va ajudar a mantenir ocult el fabul¨®s Tresor de Bactriana, una col¡¤lecci¨® de peces d'or i plata de dos mil¡¤lennis d'antiguitat. Per¨°, en general, despr¨¦s de tants anys de conflicte, el gruix de la poblaci¨® no ¨¦s ¡°conscient del llegat tan enorme¡± del pa¨ªs, destaca Foraster.

De fet, el Museu Nacional ha engegat amb l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago un projecte de museu m¨°bil, que ha recorregut els instituts afganesos mostrant a 12.000 estudiants de 16 a 18 anys r¨¨pliques en tres dimensions de 21 de les peces m¨¦s importants de la hist¨°ria de l'Afganistan.??

El pa¨ªs va ser ¡°protagonista clau en la formaci¨® i evoluci¨® de la Ruta de la Seda¡±, amb testimonis de les cultures cl¨¤ssiques que hi van confluir i creacions originals fruit del mestissatge de totes elles, explica per correu electr¨°nic el director de camp de l'Institut Oriental a Kabul, l'arque¨°leg espanyol Alejandro Gallego. Hi ha exemples, continua, des de l'edat del bronze al regne grecobactri¨¤ (segle III i II abans de Crist), l'Imperi Kuixan (est¨¨s des de l'?ndia entre els segles I i IV) i l'Afganistan budista.

Gran coneixedor de la col¡¤lecci¨® ¨Centre els projectes de col¡¤laboraci¨® amb el museu finan?ats per l'ambaixada dels EUA, l'Oriental Institute ha elaborat un inventari detallat¨C, Gallego destaca "les meravelloses escultures en estuc, pedra o fang del budisme primerenc, representat de manera excel¡¤lent per obres procedents de jaciments com Hadda o Xotorak¡±, que el seu organisme precisament ajudant a restaurar dins d'un altre projecte. Tamb¨¦ destaca ¡°el peu de Zeus, procedent d'Ai Khanum, o els ivoris de Begram, aix¨ª com l'excel¡¤lent obra art¨ªstica de l'imperi Gaznavida i les escultures de fusta del Nuristan¡±.?

I, per descomptat, hi ha el Tresor de Bactriana, una part del qual compon la mostra itinerant Tresors de l'Afganistan, que des del 2007 viatja per museus de tot el m¨®n i que, segons el director del Museu Nacional de l'Afganistan, Mohammad Fahim Rahimi, ¡°aviat tornar¨¤ a casa¡±.