La Diputaci¨® de Barcelona, senyora feudal

Si la Diputaci¨® de Barcelona visqu¨¦s a l'edat mitjana se la podria considerar una gran senyora feudal que controla, mant¨¦ i cuida un vast territori ple d'elements patrimonials que li donen prestigi. Per sort, els temps de senyors i vassalls han passat a la hist¨°ria i aquesta administraci¨® ha canviat el control ferri del seu territori per un paper d'ajuda i acompanyament a molts municipis que no podrien afrontar per si sols la conservaci¨® del seu patrimoni. Aix¨° ¨¦s el que evidencia l'exposici¨® El rom¨¤nic del temps d'Oliba. Castells, esgl¨¦sies i monestirs restaurats per la Diputaci¨® de Barcelona, que ha obert les portes a la seu central de l'organisme (Can Serra, fins al 17 de maig) per mostrar els treballs que ha fet des del 1914 el Servei de Patrimoni Arquitect¨°nic Local (SPAL), primera instituci¨® de tot Espanya dedicada a la salvaguarda, conservaci¨® i restauraci¨® del patrimoni monumental.

I el balan? no pot ser m¨¦s positiu, ja que suma 182 edificis: 33 castells, 135 esgl¨¦sies i 14 monestirs constru?ts al voltant de l'any 1000 en els quals va tenir un paper important Oliba de Cerdanya (971-1046), noble, bisbe de Vic i abat de monestirs com el de Cuix¨¤ i Ripoll, que en aquell canvi de segle va ser un gran impulsor del rom¨¤nic.

Igual que l'abad Oliba va dedicar temps i recursos (de vegades amb l'ajuda de personatges com Ermessenda de Carcassona) a la construcci¨® d'edificis pels seus dominis ¨Cen ple proc¨¦s de feudalitzaci¨® d'una zona de frontera entre el regne de Fran?a i la zona isl¨¤mica d'Al-?ndalus¨C, la Diputaci¨® inverteix gran quantitat de mitjans per conservar-los: aquest any 4.787.595 euros i des del 2017, en el qual va engegar un pla de reforma i rehabilitaci¨® d'edificis monumentals i jaciments arqueol¨°gics de la prov¨ªncia: 23,5 milions d'euros, una cosa que xoca en aquest per¨ªode de crisi de recursos per a la cultura.

Aquest dimarts, N¨²ria Mar¨ªn, la presidenta de la Diputaci¨®, va inaugurar la mostra en la qual es poden veure els pl¨¤nols, maquetes, fotografies i peces originals, d'alguns d'aquests treballs en edificis com el castell de Boixadors, de Sant Pere Sallavinera (Anoia), l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Matadars, al Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) i el monestir de Sant Lloren? prop de Bag¨¤, a Guardiola de Bergued¨¤ (Bergued¨¤).

Unes intervencions que han perm¨¨s con¨¨ixer la complexa hist¨°ria i evoluci¨® al llarg dels segles: afegint, traient o canviant radicalment la fisonomia, com explica l'arquitecte Joan Closa, un dels comissaris de la mostra, amb la documentalista Maria Ant¨°nia Carrasco, l'historiador de l'art David Gal¨ª i l'inf¨°graf Jordi Grabau.

La mostra incideix en la recuperaci¨® del castell de frontera de Boixadors, que, a m¨¦s de l'esgl¨¦sia parroquial de Sant Pere, se situen al cim d'un tur¨® de la localitat de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Documentat el 1014, l'edifici tenia llavors una torre de defensa ¨Camb una porta d'acc¨¦s situada a dalt de tot, per impedir que l'enemic el prengu¨¦s¨C, algunes estructures i l'esgl¨¦sia de Sant Pere. No seria fins al segle XIV quan el recinte es convertiria en un aut¨¨ntic castell amb una muralla de defensa i depend¨¨ncies residencials i de servei. ¡°Els treballs arqueol¨°gics han documentat tres portes diferents, del segle XI, XIII i XV¡±, explica Closa.

Protegit, com tots els castells espanyols, des del 1949, el 1971 els seus amos el van cedir a l'Ajuntament amb la condici¨® que el restaur¨¦s i li don¨¦s ¨²s. Des de llavors, i gr¨¤cies a intervencions de l'SPAL de la Diputaci¨® (les ¨²ltimes van acabar fa unes setmanes) s'ha recuperat el recinte fortificat, les estructures de l'interior i els accessos a la sala principal i a la torre. Aquest municipi de 150 habitants t¨¦ ara un centre on s'explica la seva hist¨°ria i la de la comarca.

Pel que fa al monestir de Sant Lloren? de Guardiola, que quan es va consagrar el 983 va assistir el mateix Oliba quan tot just era un nen, ha estat restaurat en dues fases: del 1982 al 1988 es va excavar, es va restaurar la cripta plena de ru?nes, el campanar i es va refer la teulada. I entre el 1996 i el 2008 es va refer el volum inicial de l'esgl¨¦sia per recuperar l'impressionant espai interior com era al segle XV, presidit per una tribuna cripta de la nau central, que li va retornar la monumentalitat que havia tingut en el passat. Despr¨¦s de Barcelona, la mostra es veur¨¤ a Manresa, Igualada i Berga.