Tots haur¨ªem de fer la pausa del caf¨¨ encara que no fem caf¨¨

Si baixem a fer un caf¨¨ a mig mat¨ª, l'empresa ens podria obligar a fitxar i descomptar-nos aquests minuts del sou. Una sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional reconeix a Galp Energ¨ªa Espa?a el dret a descomptar aquest temps de les n¨°mines. La decisi¨® assenyala que les empreses poden prendre aquesta decisi¨® de manera unilateral si no hi ha acord previ en el contracte o en el conveni.

No obstant aix¨°, fer que els treballadors s'agafin menys descansos ¨¦s dolent per als empleats i per a la companyia. Fer la pausa del caf¨¨ ¨¦s necessari per a la nostra salut i per al nostre rendiment. De fet, a m¨¦s d'aquesta aturada a mig mat¨ª, metges i psic¨°legs recomanen fer altres descansos m¨¦s breus al llarg del dia.

Per a qu¨¨ serveix parar de tant en tant

El doctor Francisco Jos¨¦ S¨¢enz, responsable de l'¨¤rea de salut laboral de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Fam¨ªlia, explica a Verne que descansar no nom¨¦s ¨¦s necessari per mantenir un bon nivell d'activitat a la feina, sin¨® que, a m¨¦s, ¨¦s una necessitat sanit¨¤ria. Posa l'exemple dels conductors, que tenen regulats aquests temps de descans per evitar accidents.

Explica, per exemple, que les persones que treballen assegudes s'haurien d'aixecar almenys cada dues hores per fer un breu passeig i evitar aix¨ª problemes lumbars. Aquestes pauses tamb¨¦ ajuden a prevenir l'aparici¨® d'un altre tipus de problemes, com els relacionats amb la vista per passar massa temps davant de les pantalles.

Per descomptat, els qui tinguin una activitat f¨ªsica continuada tamb¨¦ haurien de descansar diverses vegades al llarg del dia per evitar lesions, per exemple. I els qui es passen hores dempeus haurien d'asseure's o moure's per evitar problemes vasculars. El doctor S¨¢enz recorda els problemes que la decisi¨® de descomptar les pauses del sou pot provocar en algunes persones amb malalties concretes, com la diabetis, que requereix haver de menjar de tant en tant per evitar una hipogluc¨¨mia.

?s a dir, fins i tot si ho mirem ¨²nicament des del punt de vista de l'empresa, afavorir que es facin descansos continuats evita baixes i millora la productivitat.

A m¨¦s, i encara que tingu¨¦ssim una esquena i una vista perfectes, el nostre cervell nom¨¦s pot mantenir l'atenci¨® de manera cont¨ªnua uns 50 minuts. Juan Carlos Marzo, professor de Psicologia del Treball de la Universitat Miguel Hern¨¢ndez explica a Verne que cada hora, m¨¦s o menys, ens fa falta descansar uns 5 o 10 minuts. ¡°Sense descansar no es rendeix¡±, resumeix.

Descansar renova la nostra atenci¨® i motivaci¨®, i impulsa la nostra creativitat (tant a la feina com fora de l'oficina, ¨¦s clar). Quan no fem res, en realitat s'activa la xarxa neuronal per defecte. Aquest sistema neuronal ¨¦s el que ens ajuda a divagar i a somiar desperts, escriu el neurocient¨ªfic Andrew Smart a?El arte de la ciencia y de no hacer nada. Aix¨° al seu torn t¨¦ efectes positius en els nostres processos emocionals i socials, i ens ajuda a tenir idees i intu?cions originals.

Smart afirma que la medalleta que ens posem per treballar sense parar nom¨¦s es justifica per ¡°la nostra ignor¨¤ncia profunda sobre com funciona el cervell¡±.

Els avantatges de treballar menys

L'efecte d'aquests breus descansos, amb caf¨¨ o sense, tamb¨¦ s'acaba esvaint: ¡°A partir de les sis hores, la nostra capacitat decau¡±, explica Marzo. Tamb¨¦ recorda que ¡°les dues ¨²ltimes hores de la jornada laboral s¨®n les menys productives¡± i recomana deixar per a aquesta estona les tasques m¨¦s mec¨¤niques que no requereixin prendre decisions.

Aquest psic¨°leg critica la idea que el millor treballador ¨¦s el que treballa m¨¦s hores: ¡°Est¨¤ demostrat que si es treballen jornades m¨¦s curtes, rendirem m¨¦s que en jornades m¨¦s llargues¡±. Sobretot si a aix¨° se li suma la perspectiva d'haver de treballar hores extres sense cobrar-les. Marzo recomana parar i reprendre la feina l'endem¨¤, ja que ¡°farem el mateix en menys temps¡±.