Toni Cruanyes: ¡°A Catalunya hi ha un exc¨¦s d¡¯informaci¨® pol¨ªtica¡±

Toni Cruanyes (Canet de Mar, 1974) ¨¦s l¡¯editor i el presentador del Telenot¨ªcies vespre de TV3, el programa informatiu m¨¦s vist a Catalunya. ?s una de les cares m¨¦s reconegudes de la cadena; anteriorment va ser corresponsal de la televisi¨® p¨²blica a Londres i Par¨ªs i director adjunt del diari Avui. Cruanyes ha publicat Un dels nostres (P¨°rtic), un assaig en qu¨¨ analitza quin s¨®n els trets que defineixen la catalanitat a partir de la seva pr¨°pia experi¨¨ncia i del conflicte per la independ¨¨ncia.

Pregunta. El bar¨°metre del Centre d'Estudis d'Opini¨® dels darrers deu anys mostra un descens enorme del seguiment dels informatius de TV3 per part dels votants dels partits no independentistes. Per qu¨¨ es produeix, aix¨°?

Resposta. El p¨²blic que segueix TV3 l¡¯uneix el sentiment de vinculaci¨® amb la llengua catalana, que ¨¦s el que ens fa diferents de la resta de televisions. La gent que t¨¦ com a llengua materna el catal¨¤ s¡¯ha tornat independentista. No ¨¦s que TV3 els hagi fet independentistes, ¨¦s que ells s¡¯hi han tornat per la situaci¨® pol¨ªtica. Un 70% o 80% dels que tenen el catal¨¤ com a llengua materna s¡¯ha fet independentista, i passa a l¡¯inrev¨¦s amb el castell¨¤.

P. ?s possible que aquests catalans puguin veure un dia TV3 com a televisi¨® de refer¨¨ncia?

"?s un esc¨¤ndol que a aquestes altures, 30 anys despr¨¦s, cap televisi¨® privada espanyola emeti en catal¨¤"

R. S¡¯han com¨¦s molts errors hist¨°rics a TV3; no ha sabut sortir de la din¨¤mica de les bombolles ling¨¹¨ªstiques, que no bombolles socials. No estem davant d¡¯una societat dividida, la gent viu amb tranquil¡¤litat i tothom parla amb tothom. Per¨° ¨¦s veritat que els consums culturals estan molt vinculats a aquestes dues grans realitats, la catalanoparlant i la castellanoparlant, i que les conflu¨¨ncies s¨®n poques. TV3 est¨¤, entre cometes, segrestada per aquesta realitat social, i a TV3 li queda molt per fer, i pot fer molt m¨¦s, per superar-ho.

P. El Comit¨¨ Professional de Programes de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals ha criticat que a TV3 no se separa degudament la informaci¨® de l¡¯opini¨®, i que hi ha un exc¨¦s de continguts d¡¯actualitat. Hi est¨¤ d¡¯acord?

R. Hi estic totalment d¡¯acord. Crec que tenim un exc¨¦s de programes d¡¯informaci¨®. Haur¨ªem de fer m¨¦s entreteniment. Els programes d¡¯infoxou s¨®n una moda generalitzada que segurament l¡¯audi¨¨ncia demana. En general a Catalunya hi ha un exc¨¦s d¡¯informaci¨® pol¨ªtica, per¨° crec que aix¨° canviar¨¤ aviat.

P. Escriu que el 2014, durant la irrupci¨® del cas de frau fiscal de la fam¨ªlia Pujol, els seus espectadors miraven TV3 perqu¨¨ ¡°volien distingir la veritat de la propaganda oficial espanyola¡±. Nombroses veus asseguren que TV3 transmet propaganda oficial catalana. Vost¨¨ cita un exemple, el de la corresponsal de Le Monde, Sandrine Morel, a qui acusa de reproduir ¡°els arguments dels que volien tancar TV3¡±. Josep Cun¨ª tamb¨¦ va apuntar a Quadern que una televisi¨® privada catalana hauria informat sobre la cursa unilateral del 2017 matisant el missatge de la televisi¨® p¨²blica. Est¨¤ d¡¯acord amb ells?

R. L¡¯avantatge a Catalunya ¨¦s que tenim, sobre la q¨¹esti¨® catalana, una diversitat de mitjans m¨¦s gran que al conjunt d¡¯Espanya. Crec que seria molt bo que hi hagu¨¦s una televisi¨® privada en catal¨¤. De fet, trobo un esc¨¤ndol que a aquestes altures cap televisi¨® privada espanyola emeti en catal¨¤, ¨¦s un esc¨¤ndol que 30 anys despr¨¦s no ho facin. S¨®n els que no practiquen aquesta diversitat els que acusen de manca de diversitat.

P. Al llibre s'hi pot llegir: ¡°L'autoanomenat ?constitucionalisme? ja nom¨¦s ¨¦s reivindicat pels que, en realitat, no volen establir cap negociaci¨® per a la millora de l'autogovern i, en tot cas, flirtegen amb la recentralitzaci¨® de compet¨¨ncies¡±. PSOE i Podem tamb¨¦ rebutgen millores d'autogovern i flirtegen amb la recentralitzaci¨®?

R. No he volgut entrar al llibre en la din¨¤mica del que diu aquest o aquell partit. Faig una explicaci¨® del constitucionalisme ent¨¨s com a font de legitimitat, d'aquells que diuen que el que uneix m¨¦s als espanyols ¨¦s la legalitat del 78 que no pas altres elements hist¨°rics.

P. Afirma que el PSC ¡°va abandonar el cam¨ª cap a la reconciliaci¨® catalana a fi de disputar-se l'electoral m¨¦s espanyolista amb Ciutadans¡±. El PSC no vol una reconciliaci¨® catalana?

R. El PSC va apostar en el seu moment per pactar amb ERC, per convertir Jos¨¦ Montilla en president de la Generalitat. El PSC s'ha trobat amb els anys que el seu espai pol¨ªtic s'ha trencat molt, i havia de fer una aposta entre fer ofertes a la part del PSC que ha acabat marxant als Comuns o a ERC, o als que marxaven a Ciutadans, i al final l'aposta va acabar sent per evitar la fuga a Ciutadans. Ara les circumst¨¤ncies han canviat.

P. Cita el fil¨°sof Josep Ferrater Mora per destacar que els catalans tenen virtuts com el seny, el coratge, ¡°la continu?tat en els seus actes¡±, ¡°voluntat de perviv¨¨ncia en el futur, buscar la millora¡±. Aquestes virtuts es poden trobar en altres societats?

R. S¨ª, s¨®n virtuts universals. El que diferencia els catalans de la majoria de territoris de l¡¯Estat va ser la revoluci¨® industrial. Aquesta voluntat de perviv¨¨ncia ¨¦s especialment interessant en una societat com la catalana, que ha viscut moltes voluntats d¡¯aniquilaci¨® cultural o fins i tot institucional.

P. Assegura que ¡°els catalans som especialistes a no dir les coses pel seu nom de manera directa i clara¡±. Apunta a una explicaci¨®: ¡°Potser per tants segles de repressi¨® en forma de dictadures i governs militars¡±. La resta d¡¯Espanya tamb¨¦ ha patit segles ¡°de repressi¨® en forma de dictadures i governs militars¡±?

R. En el cas de Catalunya, parlant del franquisme, la cultura catalana, entesa com la llengua catalana, ha estat la part reprimida. Els homosexuals de C¨¤ceres han patit tant com els de L'Hospitalet de Llobregat o com els d'Olot; han patit igual els republicans d'arreu. Per¨° ¨¦s una evid¨¨ncia que el catalanisme va patir durant el franquisme, com a s¨ªmbol m¨¤xim de la identitat catalana en aquella ¨¨poca.

P. Al llibre parla dels conflictes a Egipte, L¨ªbia, S¨ªria i Turquia, i hi afegeix: ¡°Aquesta ceguesa volguda cap a una realitat tan propera ens ha impedit utilitzar les seves experi¨¨ncies com un avan?ament del que podia passar a Catalunya. Ens podia haver servit d¡¯advertiment¡±. Hi ha paral¡¤lelismes pol¨ªtics entre Espanya i aquests pa?sos?

R. Fora de context pot semblar que jo digui que Espanya ¨¦s igual que Turquia o Egipte en la repressi¨® de la seva gent. Dic que el catalanisme ha tingut una cosmovisi¨® equivocada, ha mirat massa els exemples brit¨¤nics, al Canad¨¤, i no ha buscat els exemples dels nostres ve?ns m¨¦s propers del que pot passar: que alguns conflictes que estan provocats per unes ¨¤nsies de llibertat o de democr¨¤cia acaben tenint unes conseq¨¹¨¨ncies no desitjades. En cap cas Espanya, Egipte i Turquia tenen res a veure en l¡¯an¨¤lisi del conflicte a Catalunya.