Proc¨¦s esc¨¨nic a un jutge del pujolisme que renega de la seva identitat homosexual

Cita de campanetes aquesta nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el teatre p¨²blic que dep¨¨n de la Generalitat. S'estrena, enmig d'una gran expectaci¨® pel seu inter¨¨s esc¨¨nic i la seva c¨¤rrega previsiblement pol¨¨mica,?Just¨ªcia, una obra del dramaturg barcelon¨ª Guillem Clua, de 47 anys, amb direcci¨® de Josep Maria Mestres, centrada en la figura d'un fictici jutge catal¨¤, Samuel Gallart ¨Cinterpretat per Josep Maria Pou¨C, que arribat el moment de la seva jubilaci¨® repassa la seva vida, lligada estretament als esdeveniments pol¨ªtics i socials de Catalunya. El jutge, un prohom membre de l'alta burgesia convergent, amb una carrera pol¨ªtica brillant a les institucions catalanes del pujolisme, marit (la seva dona la interpreta Vicky Pe?a), pare i avi suposadament exemplar, amaga una identitat secreta, de la qual abjura, amb pr¨¤ctiques homosexuals i amb la pr¨¤ctica nocturna de?cruising?als jardins de Montju?c.

La pe?a de Clua, que combina l'¨²s de les convencions del melodrama amb el?thriller, fuig del naturalisme i introdueix mecanismes de ruptura, com el flaixbac?o que diversos actors interpretin el mateix paper.

Admirador conf¨¦s de Tony Kushner i activista en defensa dels drets del col¡¤lectiu LGTBI?¨Cde la seva lluita hist¨°rica hi ha refer¨¨ncies en l'espectacle¨C, el dramaturg, un dels m¨¦s reconeguts de Catalunya, afirma que va decidir escriure teatre en veure, precisament al TNC, en la inauguraci¨® (no oficial) del teatre, el novembre del 1996, ?ngels a Am¨¨rica, obra de la qual reconeix una gran influ¨¨ncia a Just¨ªcia.

El dramaturg afirma que va decidir escriure teatre en veure, precisament al TNC, el? 1996, ?ngels a Am¨¨rica, obra de la qual reconeix una gran influ¨¨ncia a Just¨ªcia

De fet, Josep Maria Pou, que encarnava Roy Cohn, l'advocat maccarthista que descobreix que t¨¦ sida, era un dels protagonistes d'aquell espectacle seminal, dirigit per Josep Maria Flotats (director llavors del TNC), que va generar pol¨¨mica en el pujolisme tant per no ser obra d'un autor catal¨¤ com per la seva c¨¤rrega de cr¨ªtica contra el conservadorisme, la hipocresia i la intoler¨¤ncia.

D'alguna manera, tants anys despr¨¦s, Just¨ªcia, de Clua, obra encarregada per l'actual direcci¨® del TNC, que encap?ala Xavier Albert¨ª, es pot veure com un homenatge a aquell valent muntatge, una actualitzaci¨® i fins i tot una revenja.

Sobre aquest tema, Josep Maria Pou va recordar dimecres, en la presentaci¨® de l'espectacle, com en la copa despr¨¦s de l'estrena d'?ngels a Am¨¨rica, ¡°una alt¨ªssima personalitat¡± del r¨¨gim pujolista, ¡°em va dir que era 'una pena i una vergonya' que el Teatre Nacional de Catalunya s'hagu¨¦s inaugurat 'amb una obra de marietes¡±. Mentre que uns dies m¨¦s tard, a la r¨¤dio, un intel¡¤lectual vinculat a la mateixa tend¨¨ncia ¡°aprofundia en el mateix deplorant que s'inaugur¨¦s el TNC amb una 'merdeta d'obra, que no arriba ni a ser un vodevil de Broadway'. Aquest era l'ambient llavors¡±, va recalcar Pou.

Un ambient que va durar el seu temps, ja que Albert¨ª va iniciar la presentaci¨® de Just¨ªcia recordant que fa nou anys, Josep Antoni Duran i Lleida, en aquell temps president d'Uni¨®, ¡°va dir pel que fa a Gang Bang¡±, l'obra de Josep Maria Mir¨® estrenada al TNC el 2011 sobre un bar d'ambient gai a Barcelona durant la visita del papa Joan Pau II, ¡°que si ell fos conseller de Cultura aquesta obra no s'estrenaria al teatre¡±. ¡°Afortunadament¡±, va continuar Xavier Albert¨ª, ¡°el pa¨ªs ha evolucionat i cap conseller de Cultura s'oposaria avui a l'estrena de Just¨ªcia¡±.

Embolcallada en un melodrama familiar, la pe?a de Clua, va assenyalar Albert¨ª, ¡°¨¦s una obra sobre la identitat, la identitat catalana per¨° tamb¨¦ la identitat sexual, i sobretot una pe?a que parla de l'¨¤nima humana¡±. Clua considera que l'estrena de Just¨ªcia a la Sala Gran del TNC ¨Cun lloc que ¨¦s ¡°un g¨¨nere teatral en si mateix¡±, com va apuntar un dels actors, Roger Coma, que fa alhora de fill del jutge i del mateix jutge de jove¨C, significa la seva consolidaci¨® com a dramaturg.

L'autor va matisar que l'obra ¡°¨¦s sobre la identitat i punt¡± i que t¨¦ com a fil conductor ¡°la conformaci¨® de les nostres identitats sexoafectives, familiars, socials, i tamb¨¦ de pa¨ªs, i com escollir unes identitats ens fa rebutjar unes altres¡±. L'obra es pot veure, va reflexionar, com un judici al jutge que ¨¦s el personatge de Pou, i en el qual es fa pal¨¨s el preu que paguem pels actes de la nostra vida.

Just¨ªcia passa revista a trav¨¦s del jutge Gallart a 80 anys d'hist¨°ria de Catalunya: ¡°Transitem per diferents moments, des del final de la Guerra Civil fins a l'actualitat, passant per la Transici¨® i les reivindicacions pioneres del col¡¤lectiu LGTBI¡±.