El passeig de Gr¨¤cia de Llu¨ªs Permanyer

En un dels seus escrits, Josep Maria Huertas Claveria rescatava aquesta profecia d¡¯Alberto del Castillo l¡¯any 1945: ¡°Els barcelonins van anar al passeig de Gr¨¤cia primer a prendre la fresca. Despr¨¦s a divertir-se i a ballar. M¨¦s endavant a viure, al teatre i a passejar. Despr¨¦s a residir-hi i a donar voltes a peu o en cotxe. Finalment a mirar aparadors, al cinema, al caf¨¨ o a visitar exposicions. Aviat, ning¨² no hi viur¨¤¡±. Quan escriu Castillo, s¡¯havien enderrocat els darrers xalets i obert una s¨¨rie de bancs (Vitalicio, Exterior de Espa?a, Espa?ol de Cr¨¦dito) i botigues. Al mateix text, Huertas, fent la hist¨°ria del passeig, esmentava que Llu¨ªs Permanyer, ¡°amb criteri de bon cronista¡±, havia observat que la novetat que va aportar inicialment el passeig a la ciutat ¡°fou la seva amplitud i espaiositat, la qual cosa va atreure els cavalls i els carruatges¡±.

Doncs b¨¦, amb aquest ¡°criteri de bon cronista¡±, Permanyer ha refet en un Sense ficci¨® de TV3 la perip¨¨cia d¡¯aquest passeig. Un programa que s¡¯havia d¡¯emetre setmanes abans, per¨° que l¡¯actualitat, amb els aiguats del temporal Gl¨°ria, va obligar a ajornar. I com a cronista que ¨¦s, Permanyer porta al l¨ªmit els permisos que dona el g¨¨nere. Un reportatge amb incisos personals, des de fotos seves de la inf¨¤ncia i comentaris intransferibles (¡°cada cop m¡¯hi reconec menys¡±, en un passeig que ha perdut el seu ADN burg¨¨s) fins a conceptes com la ¡°guerra incivil¡±. I confessions (¡°no puc evitar enyorar el passat¡±), encara que es nega a sucumbir a un enyor paralitzant i acaba reivindicant que es recuperi l¡¯est¨¤tua republicana de Josep Viladomat que hi havia dalt de la columna del monument del Cinc d¡¯Oros.

El programa sintetitza amb claredat i sense causar gens de fatiga la hist¨°ria del passeig. Des de quan era el cam¨ª de Jes¨²s que portava a la Vila de Gr¨¤cia, fins a la seva obertura com lloc d¡¯esbarjo, ple d¡¯amenitats, i ¡ªamb l¡¯enderrocament de la muralla de la ciutat¡ª l¡¯arribada d¡¯una ve?natge burg¨¨s que, a comen?aments del segle XX, transformar¨¤ les cases que havien aixecat mestres d¡¯obra en aparadors de la seva riquesa. Uns edificis encarregats a grans arquitectes, que eren responsables de les fa?anes singulars i, tamb¨¦, de la decoraci¨® del principal, on vivien els propietaris. Unes construccions que creixen emparades per una normativa municipal que es limitava a demanar que les fa?anes no fossin ni esbojarrades ni rid¨ªcules, i on es va ignorar el somni de Cerd¨¤, que volia uns edificis amb jard¨ª davanter. Com comenta Permanyer, ¡°malbaratar espai edificable no agradava als propietaris¡±. En definitiva, el passeig com el gran escenari d¡¯una burgesia que volia ¡°ser vista¡±. D¡¯aqu¨ª, el t¨ªtol del programa: ¡°L¡¯escenari burg¨¨s¡±

El programa recorda que al passeig hi va haver el Teatro L¨ªrico (1881-1900), on es va fer l¡¯estrena mundial de la Carmen de Bizet, i presenta imatges sorprenents de la quantitat de vianants que en gaudien, amb una densitat incre?ble. Permanyer i els seus convidats descriuen la decad¨¨ncia de la postguerra, l¡¯entrada funesta dels edificis bancaris, que buida el passeig, la recuperaci¨® ol¨ªmpica, la desaparici¨® dels cinemes i l¡¯actual ocupaci¨® per botigues multinacionals. Un dels entrevistats ha estat Ferran Amat, el propietari de la desapareguda Vin?on, a qui ja fa molt anys vaig sentir donar l¡¯alerta sobre aquest darrer fenomen: aquesta mena de comer? fa que tots els grans carrers de les ciutats s¡¯assemblin i les ciutats perdin personalitat. Amat comenta al programa que ara, potser, ¡°on anirien a comprar els meus clients no seria al passeig de Gr¨¤cia¡±.

Un programa d¡¯autor amb una aroma que solament podien donar-li Llu¨ªs Permanyer i el seu criteri de bon cronista.