La via Churchill

No sabem si hi ha sortida, per¨° si n'hi ha, ¨¦s aquesta. Parlar en lloc de barallar-se. Jaw-jaw, better than war-war. Churchill, que no tenia res de condescendent ni d¡¯apaivagador, ¨¦s qui ho va dir, en plena Guerra Freda i quan comen?ava la cursa armament¨ªstica. Per primera vegada des del cop de porta del setembre del 2012, tots els que poden parlar parlen, i els que no parlen s¨®n els que no volen o potser no poden.

Fem un breu recordatori. El cop de porta ¨¦s el de Mariano Rajoy a Artur Mas el 20 de setembre del 2012, quan li va demanar el pacte fiscal amb l¡¯amena?a d'iniciar la llavors misteriosa transici¨® nacional catalana, el proc¨¦s. En comptes d¡¯obrir una taula de di¨¤leg per intentar donar una resposta pol¨ªtica al moviment tot just iniciat amb la manifestaci¨® d¡¯aquell Onze de Setembre, el president espanyol va preferir inhibir-se i deixar que el catal¨¤ fes efectiva l¡¯amena?a. Aquell dia es va acabar el jaw-jaw i va comen?ar una llarga etapa de bel¡¤liger¨¤ncia entre els dos governs, disposats a fer-se la guerra, war-war, en tots els terrenys on fos possible.

El que tenim ara, una taula de di¨¤leg, nom¨¦s per parlar, ¨¦s el recordatori del que ha faltat tots aquests anys

La resposta de Mas al cop de porta va ser apujar encara m¨¦s l'aposta. La convocat¨°ria d¡¯eleccions anticipades, amb pretensions gaireb¨¦ plebiscit¨¤ries, amb la consigna d¡¯obtenir una majoria indestructible, era una clara amena?a de plantar-se davant Rajoy amb una for?a que fes obligat¨°ria la negociaci¨®, el di¨¤leg pol¨ªtic. Si Rajoy es va equivocar en descartar-la tan prematurament, tamb¨¦ es va equivocar Artur Mas en fer un mal c¨¤lcul de les seves forces. No va tenir la majoria indestructible i va quedar subordinat a Esquerra. No va comen?ar el di¨¤leg sin¨® la subhasta radicalitzadora entre independentistes.

El que tenim ara, una taula de di¨¤leg, nom¨¦s per parlar, ¨¦s el recordatori del que ha faltat tots aquests anys, vuit gaireb¨¦, des que van comen?ar les hostilitats. ?s una vergonya que les forces amb m¨¦s responsabilitats per la manca de di¨¤leg continu?n negant ara qualsevol possibilitat al di¨¤leg, sense cap m¨¦s alternativa que no siguin les demandes judicials, les exageracions apocal¨ªptiques i el bloqueig de les institucions. La just¨ªcia, sempre necess¨¤ria, no pot ser venjan?a. Les dificultats pol¨ªtiques, per irresolubles que semblin, no es dissoldran negant que siguin pol¨ªtiques, ni amb la pretensi¨® que nom¨¦s es poden resoldre amb l¡¯aplicaci¨® estricta de la llei i el manteniment de l¡¯ordre p¨²blic.

Parlar ara comporta una doble rectificaci¨®. Per part dels que han tirat pel cam¨ª del mig de la unilateralitat en detriment de l¡¯Estat de dret i de l'ordenament estatutari i constitucional, i per part dels que han subrogat la resposta a la policia i la just¨ªcia. S¡¯ent¨¦n que uns i altres responsables d¡¯aquesta cat¨¤strofe continu?n tergiversant sobre el car¨¤cter del di¨¤leg acabat d¡¯iniciar. D¡¯una banda, tenim la prolongaci¨® de la ficci¨® a c¨¤rrec de Torra i Puigdemont, que volen presentar la taula de di¨¤leg actual com si hagu¨¦s de ser la que van somiar el 27 d¡¯octubre del 2017, per fer seure el Govern espanyol a parlar d¡¯autodeterminaci¨® i d¡¯amnistia, amb la fantasia afegida del relator internacional, i potser dels terminis peremptoris. De l¡¯altra, la falsa i hip¨°crita credulitat de la triple dreta (PP, Cs i Vox), que compra sencera la versi¨® independentista per assenyalar Pedro S¨¢nchez com un governant tra?dor i il¡¤leg¨ªtim, protagonista de la destrucci¨® d¡¯Espanya i c¨°mplice d'una secessi¨® en marxa.

Els enemics del di¨¤leg, els d¡¯una banda i els de l¡¯altra, no tenen res a oferir ni cap estrat¨¨gia que no sigui el bloqueig

Els enemics del di¨¤leg, els d¡¯una banda i els de l¡¯altra, no tenen res a oferir ni cap estrat¨¨gia que no sigui el bloqueig. Convergeixen els interessos de la triple dreta i els del puigdemontisme. Com pitjor li vagin les coses a S¨¢nchez, millor per als que pretenen mantenir viu com un zombi el ja difunt proc¨¦s independentista. I tamb¨¦ millor per a la dreta, de cara a substituir al m¨¦s aviat possible el govern d¡¯esquerres. Si aix¨° s¡¯arrib¨¦s a produir, el zombi de l¡¯independentisme unilateral encara podria reviure amb forces renovades, altre cop dret contra el retorn de l¡¯Espanya ultraconservadora i centralista. Aquesta ¨¦s la seva desgraciada esperan?a.

Parlar est¨¤ molt b¨¦, per¨° no servir¨¤ si no es consoliden les posicions. Cal institucionalitzar el di¨¤leg. Aix¨ª hi haur¨¤ agenda i calendari, regles del joc i controls dels resultats. Aconseguir tot aix¨° ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil dins la comissi¨® bilateral prevista per l¡¯Estatut. Tamb¨¦ ¨¦s un blindatge davant dels seus poderosos enemics. Un cop dins el marc constitucional ¨¦s possible fins i tot sotmetre a estudi les q¨¹estions m¨¦s espinoses, com el dret a l¡¯autodeterminaci¨® o l¡¯amnistia. Per¨° no ara, sin¨® despr¨¦s. I no fora de la comissi¨® bilateral, sin¨® dins.

Hi ha cam¨ª i ser¨¤ llarg. Res est¨¤ assegurat. Conv¨¦, doncs, que doni resultats i aviat. Ho explica molt b¨¦ Carles Castro en la seva excel¡¤lent an¨¤lisi C¨®mo derrotar al independentismo en las urnas (EDLibros). El suport a la independ¨¨ncia, i fins i tot a la via unilateral, creix entre els m¨¦s joves. El temps s¡¯est¨¤ acabant. La majoria social que encara li falta a l¡¯independentisme per superar de forma estable el llist¨® del 50% dels vots ¨¦s al seu abast si no s¡¯obre una nova etapa d¡¯entesa. I no trigar¨¤ a arribar si es tanca la finestra d¡¯oportunitat i triomfen els partits del bloqueig, de l¡¯unilateralisme i d¡¯una punici¨® contra l¡¯independentisme que r¨¤pidament es convertir¨¤ en c¨¤stig contra tot el catalanisme i tots els catalans.

Cal evitar que ho tornin a fer. Tant els uns com els altres. Cal la via Churchill.