Stefanie Kremser: ¡°Com a migrant, has de tenir molta sort amb els que et reben¡±

L¡¯¨²ltim llibre de Stefanie Kremser (D¨¹sseldorf, 1967), escriptora i guionista de cinema documental, ciutadana del m¨®n i brasilera de cor, volia ser un memoir que fos molt m¨¦s que un memoir. Volia fer un inventari del seu desordre d¡¯adreces ¡ªha viscut, en el seus 52 anys, en 22 carrers diferents¡ª i, alhora que reconstru?a el seu periple i esbossava les seves arrels canviants, dibuixar un mapa del m¨®n que no tingu¨¦s a veure amb la Hist¨°ria en maj¨²scules, sin¨® amb les petites hist¨°ries, a la manera que fan els cl¨¤ssics instantanis de Chris Krauss o Olivia Laing, dues autores que admira molt¨ªssim. Si aquest carrer fos meu (Edicions de 1984; Entre Ambos en castell¨¤) ¨¦s, doncs, un artefacte literari que explora la formaci¨® de la identitat, que mai t¨¦ a veure tant amb el lloc com amb el que es viu i amb qui es viu en aquest lloc. Kremser no reconeix la seva nacionalitat alemanya al passaport, tot i que aix¨° ¨¦s ella per al m¨®n, i no li sap greu. Ho explica molt b¨¦ a Si aquest carrer fos meu. Diu que ha arribat a la conclusi¨® que ¡°no podem canviar el pa¨ªs on vam n¨¦ixer, per¨° s¨ª que podem triar lliurement la relaci¨® que tenim amb ell¡±. Triar, per exemple, en el seu cas, no sentir-se pas alemanya sin¨® de S?o Paulo, la ciutat on va viure fins als 16 anys.

Pregunta. Ha viscut en cinc pa?sos diferents, la seva llengua materna ¨¦s l¡¯alemany, se sent brasilera, i la ciutat del m¨®n d¡¯on no voldria haver de marxar ¨¦s Nova York. Com ¨¦s cr¨¦ixer quan no nom¨¦s l¡¯adre?a sin¨® l¡¯idioma i els costums canvien al seu voltant de formes tan radicals? Explica que els estius que passava a Alemanya quan vivia al Brasil de nena, enmig d¡¯una dictadura, li semblaven com travessar una estaci¨® espacial.

Resposta. He estat una polimigrant. Fins que no vaig rebre la postal que va posar en marxa aquest llibre, la meva sensaci¨® era que havia viscut un munt de vides separades. Per¨° quan vaig rebre aquella postal de l¡¯Swen, un amic de la infantesa, una postal que va escriure el 1991 i que no vaig rebre fins que vaig tornar de Nova York el 2011, totes van quedar lligades de cop, i em vaig decidir a iniciar aquesta aventura, la de pensar en la manera com es construeix la identitat en un proc¨¦s de migraci¨® constant.

P. Entre altres coses, molt¨ªssimes, la migraci¨® constant dona diferents versions de tu mateixa que queden aturades en el temps per a aquells que la coneixen.

¡°En viatjar, les relacions personals s¡¯aturen en el temps, per¨° quan les reprens tornen just al moment on les vas deixar¡±

R. S¨ª, ¨¦s molt curiosa la forma en qu¨¨ les relacions personals s¡¯aturen en el temps, i cada cop que les reprens, quan te n¡¯allunyes, tornen al moment on les vas deixar. La meva relaci¨® amb l¡¯Swen, per exemple, l¡¯autor de la postal, un amic alemany que em coneixia de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ jo vivia al Brasil i tornava els estius a Alemanya, continua essent la relaci¨® de dos nens, una relaci¨® pur¨ªssima, sense prejudicis. Encara el veig amb aquells ulls, i ell a mi tamb¨¦.

P. En el seu cas, a m¨¦s, hi ha l¡¯assumpte de la llengua.

R. S¨ª. Durant els anys del Brasil no feia servir la meva llengua materna, que ¨¦s l¡¯alemany. Fins que no vaig sentir la necessitat d¡¯explicar hist¨°ries, no va tornar. Es va quedar com en un segon pla. ?s possible canviar l¡¯idioma intern, l¡¯idioma en qu¨¨ penses, i fins i tot en el que escrius, si la cultura del lloc on vius ¨¦s prou forta. Si m¡¯hagu¨¦s quedat m¨¦s temps a Nova York, podria haver canviat a l¡¯angl¨¨s.

P. I el catal¨¤?

R. La cultura catalana ¨¦s prou forta, per¨° quan vaig arribar a Catalunya ja no sentia la necessitat de reinventar-me, que sempre es pot tenir a Nova York, perqu¨¨ ¨¦s una ciutat que busca una part de tu que encara no coneixes.

P. Qu¨¨ fa m¨¦s por de canviar de pa¨ªs?

R. Com a migrant, has de tenir desig d¡¯arribar, per¨° tamb¨¦ molta sort amb aquells que et reben. Els pol¨ªtics s¨®n avui dia aut¨¨ntics psic¨°pates. Utilitzen la por a l¡¯altre per construir el seu relat, per enfortir un sentiment nacional que neix de la confrontaci¨®.

P. Parlant de nacionalismes, qu¨¨ opina de la situaci¨® a Catalunya?

R. La primera vegada que vaig entendre la necessitat d¡¯una cultura de preservar-se va ser a Cochabamba, Bol¨ªvia. All¨¤ la cultura qu¨ªtxua fa anys que lluita per no desapar¨¨ixer, i una de les coses bones que va fer Evo Morales va ser portar la seva llengua a les universitats i fer que es pogu¨¦s estudiar en igualtat de condicions. Entenc que ¨¦s una cosa normal quan hi ha conviv¨¨ncia de dues cultures que una sigui m¨¦s forta que l¡¯altra, que es converteix en la cultura resistent. Per a mi va ser una sorpresa veure la for?a de la cultura catalana. Entenc el desig de tenir un lloc propi, i la sensaci¨® subjectiva de perill, el no sentir-se estimat. No entenc per qu¨¨ no podem tenir cura de tots els jardins.

P. Ha viscut a Alemanya, al Brasil, a Bol¨ªvia, a Catalunya i als Estats Units. On diria que s¡¯ha ent¨¨s millor que tenim dret a no sentir-nos de cap lloc?

R. A Nova York. A Nova York l¡¯alliberament identitari ¨¦s total. Tothom ¨¦s d¡¯arreu del m¨®n, all¨¤. Nova York ¨¦s el Babel contemporani, l¡¯Alexandria, un nucli d¡¯explosi¨® creativa molt acollidor, per¨° alhora molt cruel. A Nova York, malgrat tot, la meva proced¨¨ncia, els meus canvis de resid¨¨ncia, el meu accent, resultat de les diverses lleng¨¹es que parlo, eren, per fi, normals. No em sentia una nouvinguda amb arrels estrangeres, sin¨® una persona com milions de persones. No era una excepci¨®, era la norma.