Sense oposici¨® a l¡¯esquerra

Des del 1977, els socialistes han governat en solitari a Espanya durant 23 anys en tres torns d¡¯alternan?a amb les dretes. El primer, de 14 anys amb Felipe Gonz¨¢lez (1982-1996). El segon, de set anys, amb Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero (2004-2011). I el tercer, amb Pedro S¨¢nchez (2018-2020). En solitari i sempre amb l¡¯oposici¨® de la dreta, per¨° tamb¨¦ amb una altra des de l'esquerra. Una de les difer¨¨ncies m¨¦s rellevants entre la nova legislatura que S¨¢nchez empr¨¨n i les anteriors protagonitzades pel PSOE ¨¦s que en aquesta no hi ha oposici¨® d¡¯esquerres. La m¨¤xima pas d¡¯ennemi ¨¤ gauche s¡¯ha complert. Tot i que aquesta vegada ha estat per la via del pacte i la col¡¤laboraci¨® amb el rival i no per la del seu esclafament, com en tantes ocasions ha estat objectiu pol¨ªtic d¡¯uns i altres al llarg de la hist¨°ria.

La composici¨® del parlament espanyol ha obligat que la coalici¨® del PSOE amb Podem i les seves conflu¨¨ncies, m¨¦s els acords parlamentaris negociats per a la investidura de S¨¢nchez, englobin en la pr¨¤ctica totes les forces d¡¯esquerres. Gaireb¨¦ no ha quedat res fora. Els milions d¡¯electors que des del 1977 han donat fe, legislatura rere legislatura, de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una esquerra a l¡¯esquerra del PSOE han entrat simb¨°licament al Govern d¡¯Espanya. Els que s¡¯afirmaven en la idea de ser una esquerra de combat diferent, per aix¨° mateix, de l¡¯esquerra del Govern, s¨®n avui Govern o formen part de la majoria parlament¨¤ria. Si no surt b¨¦, els sortir¨¤ malament a les dues parts i totes dues ho saben.

Tant si es defineixen a si mateixes com a reformistes o revolucion¨¤ries, com a moderades o radicals, com a socialdem¨°crates o comunistes, les esquerres es poden dir ara, amb ra¨®, ¡°hi som tots¡± dins del Govern. Pablo Iglesias, el l¨ªder de Podem, el partit sorgit el 2014 amb la declarada pretensi¨® de substituir un PSOE que considerava assimilat pel liberalisme, ¨¦s vicepresident d¡¯aquest Govern. El cap d¡¯Esquerra Unida (IU) ¨¦s ministre. A les files de la majoria parlament¨¤ria hi ha el secretari general del PCE. A m¨¦s, partits de les esquerres catalanes, gallegues i basques se sumen cada una a la seva manera a la nova majoria parlament¨¤ria. El que queda fora entra en la categoria de l¡¯anecd¨°tic, o s¨®n les dretes.

Aquesta situaci¨® ¨¦s nova, imprevista i fruit de grans canvis culturals i socials a escala local, per¨° tamb¨¦ europea, global. La Guerra Freda queda lluny. Demostra que els principals dirigents protagonistes, les c¨²pules del PSOE i de Podem, tenen una capacitat d¡¯adaptaci¨® relativament ¨¤gil. N'hi ha molts exemples. Fa poc m¨¦s d¡¯un any, a S¨¢nchez no el deixava dormir pensar en Iglesias com a soci de govern. De l¡¯altra, la relaci¨® de Podem amb el PSOE era una de les claus de l¡¯enfrontament entre Iglesias i ??igo Errej¨®n. S¡¯ha aplicat la posici¨® d¡¯Errej¨®n, per¨° quan ell ja no ¨¦s a Podem. Oportunisme? Pot ser que n'hi hagi una mica. Per¨° tamb¨¦ hi ha, segur, una capacitat d¡¯aprendre que no ¨¦s nova. Aix¨° d¡¯Iglesias i Errej¨®n recorda una mica all¨° de Santiago Carrillo i Fernando Claud¨ªn i els seus seguidors al PCE del 1964. Despr¨¦s de consumar l¡¯expulsi¨® d¡¯aquests ¨²ltims per haver defensat una pol¨ªtica alternativa a la vigent en aquell moment, Carrillo va passar a aplicar-la. No li va anar malament. Un altre exemple: La implacable oposici¨® de Felipe Gonz¨¢lez als marxistes del PSOE, que el va portar el 1978 a renunciar a la secretaria general del partit, no els va impedir de cap manera a ell i Alfonso Guerra pactar al cap de pocs mesos amb el PCE la formaci¨® de majories d¡¯esquerres amb els comunistes en ajuntaments i diputacions de tot Espanya, incloent-hi els principals, arran de la celebraci¨® de les primeres eleccions municipals democr¨¤tiques despr¨¦s de la dictadura. Li va sortir prou b¨¦.

La capacitat d¡¯adaptaci¨® seguir¨¤ sent molt necess¨¤ria tamb¨¦ a partir d¡¯ara, i no nom¨¦s per part de les c¨²pules. Arribaran els problemes, les protestes socials, els fracassos, caldr¨¤ tirar endavant i aix¨° afectar¨¤ la dirig¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ els afiliats dels partits i els electors. Aleshores, una caracter¨ªstica de la nova situaci¨® continuar¨¤ sent que la coalici¨® governant no tindr¨¤ oposici¨® des de l¡¯esquerra. Tota l¡¯oposici¨® es concentra en un front informal de tres partits de la dreta que tenen la temptaci¨® d¡¯estripar la baralla. Les dretes temen, i en tenen motius, que el que es pugui consolidar sota la presid¨¨ncia de S¨¢nchez sigui una alian?a de l¡¯Espanya progressista amb les perif¨¨ries nacionals que, en conjunt, representi una societat molt m¨¦s oberta, plural i demogr¨¤ficament m¨¦s nombrosa i din¨¤mica que la que representen Pablo Casado, Santiago Abascal i In¨¦s Arrimadas.