La bellesa musical salva ¡®La clemenza di Tito¡¯ al Liceu

El Liceu?no ha tingut sort amb la seva producci¨® de La clemenza di Tito, l'¨²ltima ¨°pera que va escriure Wolfgang Amadeus Mozart, estrenada al Teatre Nacional de Praga el 6 de setembre del 1791, gaireb¨¦ tres mesos abans de la seva mort. La partitura ¨¦s sublim i l'expressivitat del cant exigeix veus ben ensinistrades, per¨° el repartiment, sota la molt estimable direcci¨® de Philippe Auguin ¨Cbons cantants, no sempre audibles en un teatre tan gran¨C no va aixecar passions en una mon¨°tona posada en escena de David McVicar, esclava dels seus decorats monumentals.

La gestaci¨® d'aquest retorn de Mozart a un g¨¨nere ja obsolet, l'¨°pera seriosa, va ser molt r¨¤pida, un parell de mesos que van minar encara m¨¦s la seva prec¨¤ria salut. Va ser un enc¨¤rrec de Leopold II per celebrar la seva coronaci¨®, rebutjat primer per Salieri, que el va obligar a aturar moment¨¤niament la composici¨® del R¨¨quiem i La Flauta M¨¤gica, demanant al seu deixeble S¨¹ssmayr que escrigu¨¦s els recitatius secs, molt pesats.

Cont¨¦ m¨²sica molt bonica, del millor Mozart, d'una expressivitat que supera les r¨ªgides convencions de l'¨°pera seriosa en un llibret adaptat per Caterino Mazzol¨¤ a partir d'una al¡¤leg¨°rica pe?a de Metastasio sobre la bondat de l'emperador Tito. Mai ha tingut el favor del p¨²blic del Liceu, que va acollir el 1963 la seva estrena a Espanya, en alemany, i nom¨¦s ha ofert 25 representacions, l'¨²ltima el 2006 en una futurista i confusa representaci¨® de Francisco Negr¨ªn, molt ben dirigida per Sebastian Weigle.

La producci¨® t¨¦ una escenografia monumental, carregada de columnes, escales i panells m¨°bils, que evoca un palau imperial, gaireb¨¦ sense rastres de la Roma del segle I en la qual Vitellia, filla de Vespasiano, i el seu amant Sesto intenten assassinar Tito, el nou emperador, tan bondad¨®s que, en lloc d'executar-los, els beneeix amb el perd¨®.

En la producci¨®, creada per a Aix-en-Provence el 2011 i comprada pel Liceu, McVicar signa alguns detalls interessants ¨Cel bust de Vespasiano tenyit de vermell que presagia la trag¨¨dia¨C i apropa la trama al temps de Mozart i a l'ideari de la francoma?oneria. El vestuari evoca l'estil del Primer Imperi franc¨¨s excepte en la gu¨¤rdia pretoriana, que semblen samurais perduts en el temps, i es passen la funci¨® brandant espases en posici¨® d'atac.

L'orquestra del Liceu, amb unes intervencions brillants en les ¨¤ries amb clarinet obligat, va oferir un so de qualitat, ben temperat en din¨¤miques i tensi¨® dram¨¤tica per Auguin. En el paper titular, el tenor Paolo Fanale va mostrar el seu domini de l'estil amb mitjans molt lleugers i dificultats en la coloratura. El p¨²blic va aplaudir l'expressiu i ben perfilat Sesto ¨Cel paper m¨¦s agra?t¨C de la mezzosoprano St¨¦phanie d¡¯Oustrac i la temperamental Vitellia de la soprano Myrt¨° Papatanasiu, amb un gran instint dram¨¤tic per¨° desbordada en els passatges d'agilitat.

Completant el planter de veus femenines que domina l'obra, la soprano Anne-Catherine Gillet va ser una Servilia notable, i la mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis, un efica? Annio. Correcte el bar¨ªton Matthieu L¨¦croart (Publico) i molt encertat el cor del Liceu, dirigit amb musicalitat per Conxita Garcia. El teatre ofereix cinc funcions fins al 27 de febrer i quatre m¨¦s del 17 al 29 d'abril.