El partit del mig

N¡¯hi ha que diuen que la casualitat no existeix. Aix¨° no impedeix que algunes vegades es manifesti, tot i que els qui nom¨¦s creuen en la racionalitat responguin que tot passa per alguna cosa. Per exemple, fent coincidir en la mateixa setmana la presentaci¨® de dos llibres escrits per dos pol¨ªtics marginats que en les seves p¨¤gines purguen les penes i proposen les seves solucions. I, com que tots dos van compartir parit i errors, tot i que en plans diferents, tamb¨¦ tots dos concorden en l¡¯alternativa al desprop¨°sit. Partint de la seva expiaci¨® aspiren a aconseguir el zenit de la nostra redempci¨®.

A Marta Pascal (Perdre la por, La Catarata) li hauria agradat formar part del PNB. De fet, ella pensava que podia dirigir el seu equivalent a Catalunya. Una cosa aix¨ª com un PNC capa? de mantenir l¡¯esperit fundacional de CiU adaptat al nou segle. Aix¨° suposaria incorporar la defensa de la independ¨¨ncia com un ideal sense terminis ni concessions. No per casualitat (altre cop) el pr¨°leg el signa I?igo Urkullu. El lehendakari advoca per deixar enrere carrerons sense sortida, decisions unilaterals, l¨ªnies vermelles, amenaces i provocacions. Nom¨¦s aix¨ª, afegeix el tamb¨¦ candidat a la reelecci¨®, s¡¯evita qualsevol forma de fractura traum¨¤tica de la societat. A partir d¡¯aquestes primeres p¨¤gines, l¡¯encara senadora matisa m¨¦s que no pas discrepa sobre el que ha passat, com ho ha viscut i el que ella creu que caldria fer. ?s obvi que la seva confian?a va ser tra?da; la seva veu, silenciada, i la seva figura, despla?ada. Va dir que va callar i va acatar per respecte i disciplina. Ara admet que va ser la por. El t¨ªtol del llibre ho justifica.

Tot catal¨¤ conscienciat pol¨ªticament sap que aquest pragmatisme avui est¨¤ en mans d¡¯ERC. D¡¯aqu¨ª venen les trifulgues amb els socis ancorats en posicions m¨¦s radicals. Extremes. Un intercanvi de cromos que continua provocant una lluita descarnada per l¡¯hegemonia, amb un reguer¨® de sang fratricida tacant el cam¨ª de l¡¯independentisme. Aix¨ª, avui la seva ruta, m¨¦s que per l¡¯esperan?a, est¨¤ senyalitzada per la desconfian?a. El mateix sentiment que els qui reivindiquen el llegat de m¨¦s de 20 anys d¡¯autogovern en aquell virtual oasi catal¨¤ mantenen cap a la doble proposta: pactar o trencar. En un cas, per raons ideol¨°giques; en l¡¯altre, per motius psiqui¨¤trics. De fet, els que ho senten aix¨ª no es tallen a l¡¯hora de titllar de bojos els seus antics correligionaris.

El cas de Santi Vila (V¨¨ncer i conv¨¨ncer, Grup 62) passa per canalitzar en les seves viv¨¨ncies durant el judici que el va fer seure al banc dels acusats i la contrici¨® que el va acompanyar per reclamar el dret a equivocar-se. Demana perd¨®, clama compassi¨®, recrimina al pujolisme no implicar-se en la governabilitat d¡¯Espanya i adjunta un dec¨¤leg de m¨ªnims per poder tirar endavant. El seu llibre ¨¦s la cr¨°nica d¡¯una impot¨¨ncia. Poc ortodoxa, com li correspon i demostra a trav¨¦s del llistat de citacions: de Gil de Biedma a Oscar Wilde passant per Rosal¨ªa. Unamuno apareix al t¨ªtol. Per¨° els dos verbs inspirats per qui es va equivocar doblement, ja deixen veure l'¨¤nsia per reconduir un conflicte que s¡¯ha escapat de les mans d¡¯una de les dues parts que el van provocar. L¡¯altra segueix en la seva croada.

Les presentacions dels dos llibres van convocar alguns anhelosos. Uns amb m¨¦s hist¨°ria que d¡¯altres, per¨° representants, tots, de la voluntat i el desig de donar aixopluc als orfes electorals de la batalla. Aquells 300.000 de qu¨¨ parlen alguns soci¨°legs que creuen que avalarien una nova formaci¨® de centre, liberal, situada en un subtil mat¨ªs que diferencia el catalanisme del nacionalisme i sense fer f¨¤stics a aspiracions superiors. En una frase: aquelles persones que se senten catalanes per¨° se saben espanyoles. Votants seguidors inconscients de la m¨¤xima de Pascal: el cor t¨¦ raons que la ra¨® ignora.

Si ¨¦s cert que tot aquest suposat batall¨® est¨¤ esperant el seu comandant en cap, tamb¨¦ ho ¨¦s que els seus generals estan perduts al laberint. Fins a quatre grups, entre formacions existents per¨° dilu?des, aspirants, observants, diriments, expectants i dubitatives, estan fent c¨¤bales, parlant, sondejant, negociant i conspirant per fer-se un suposat lloc. Tots el volen ocupar, tot i que saben que el buit no existeix. I que el sentiment d¡¯orfandat es dilueix amb el temps. Perqu¨¨ la vida continua i ¨¦s possible i fins i tot probable que aquella multitud hagi trobat dest¨ª al seu sufragi. No sembla un col¡¤lectiu que tendeixi a l¡¯abstenci¨®. Al contrari. El seu dubte existencial podria tenir a veure amb l¡¯equidist¨¤ncia. Qualsevol de les dues trinxeres li desagrada per igual. Ara, sense superar el trauma per¨° adaptant-se a les noves circumst¨¤ncies, pot ser que continu?n esperant el partit del mig que no arriba, per¨° a un ritme diferent. El que marca aquella vella can?¨® d¡¯Antonio Mach¨ªn: ¡°Yo no tengo padre, yo no tengo madre, yo no tengo a nadie que me quiera¡±. Aix¨° s¨ª, amb les maraques a la m¨¤.