Odi i democr¨¤cia: l¡¯av¨ªs alemany

El 1967, en una confer¨¨ncia a ?ustria, que Taurus acaba de publicar, Theodor W. Adorno ja advertia del nou radicalisme d¡¯extrema dreta: ¡°Es podria dir que els moviments feixistes s¨®n els estigmes, les cicatrius d¡¯una democr¨¤cia que fins ara no ha aconseguit entendre del tot i com caldria el seu veritable sentit¡±. Per les fractures i els desajustos de la democr¨¤cia es cola l¡¯extrema dreta per destruir-la. Les d¨¨cades passen, els temps canvien, per¨° les amenaces encara hi s¨®n perqu¨¨ ¡°continuen vives les condicions socials que determinen el feixisme¡±.

Adorno fa refer¨¨ncia al ¡°desclassament i la degradaci¨® d¡¯unes capes socials que, segons la seva consci¨¨ncia subjectiva de classe, eren totalment burgeses¡±. El seu llenguatge pot semblar arcaic en un temps en qu¨¨ la terminologia marxista ha estat declarada obsoleta, per¨° les seves paraules serveixen per descobrir qu¨¨ ha passat amb la crisi del 2008 com a culminaci¨® d¡¯una enorme fractura en unes classes mitjanes sobre les quals es basava l¡¯estabilitat dels pa?sos europeus. ?s cert que hi havia molt de ficci¨®: una certa unificaci¨® dels valors referencials, sobre la base d¡¯una cultura del consum per la qual molta gent va perdre el m¨®n de vista confonent el desig amb la pulsi¨®, va fer que sectors econ¨°micament molt diversos se sentissin part d¡¯una mateixa classe mitjana, tot i les difer¨¨ncies econ¨°miques que els h¨¤bits i gustos compartits dissimulaven.

La ficci¨® es va esfondrar amb l¡¯explosi¨® de la d¨¨cada nihilista, que va fer que entressin en dificultats els sistemes bipartidistes que l¡¯articulaven pol¨ªticament. Els partits tradicionals van trigar a assabentar-se del que havia passat i van intentar d¡¯allargar les in¨¨rcies en el temps. Per les seves vacil¡¤lacions es va colar a tot Europa l¡¯extrema dreta, buscant capitalitzar la desfeta d¡¯alguns sectors socials i especulant amb la por dels qui temen les conseq¨¹¨¨ncies del desenvolupament tecnol¨°gic. I aix¨ª est¨¤ revivint el ¡°nacionalisme de pathos¡±, utilitzant l¡¯expressi¨® d¡¯Adorno, que alimenta l¡¯emocr¨¤cia i reapareix la melancolia dels r¨¨gims del passat (sense miraments a l'hora d'evocar el nazisme a Alemanya o el franquisme a Espanya). I es desplega la cultura de l¡¯odi contra el que ¨¦s diferent, com b¨¦ ha expressat la cancellera Angela Merkel sobre l¡¯atemptat de Hanau: ¡°El racisme ¨¦s ver¨ª. L¡¯odi ¨¦s ver¨ª. I aquest ver¨ª es dona a la nostra societat i ja ¨¦s responsable de massa delictes. Des dels crims de la NSU a les morts de Halle, passant per l¡¯assassinat de Walter L¨¹bcke¡±.

El que est¨¤ passant a Alemanya ens interpel¡¤la a tots: cal plantar cara a l¡¯extrema dreta a tot Europa

El llarg final del per¨ªode Merkel ha fet que a Alemanya emergissin problemes que semblava que estaven controlats. No hi ha un horitz¨® clar per a la successi¨® de la cancellera. Part de la dreta alemanya tamb¨¦ es radicalitza, la socialdemocr¨¤cia continua desapareguda, i l¡¯odi i la viol¨¨ncia reapareixen. ?s un av¨ªs per a tothom, que confirma que Europa est¨¤ encallada en un m¨®n al qual un dia va pensar que havia donat llum i que ara se li escapa.

¡°Avui tenim m¨¦s por que ahir¡±, diu a aquest diari un ciutad¨¤ de Hanau. La por ¨¦s f¨¨rtil per al territori de l¡¯extrema dreta perqu¨¨ augmenta la desconfian?a cap al r¨¨gim pol¨ªtic i alimenta la servitud volunt¨¤ria, ¨¦s a dir, la claudicaci¨® davant de l¡¯autoritarisme. Per aix¨° el que est¨¤ passant a Alemanya ens interpel¡¤la a tots: cal plantar cara a l¡¯extrema dreta a tot Europa. Afrontant els problemes que han portat electors tradicionals de la dreta i de l¡¯esquerra a votar els neofeixistes, per¨° plantant cara ideol¨°gicament, sense ambig¨¹itats, i fugint de qualsevol complicitat amb ells. Exactament el contrari del que fa la dreta espanyola. I al mateix temps treballar per la revitalitzaci¨® d¡¯unes democr¨¤cies perdudes en la seva impot¨¨ncia.

Adorno parlava de ¡°la conversi¨® de la propaganda en l¡¯ess¨¨ncia mateixa de la pol¨ªtica¡± com una de les caracter¨ªstiques del discurs de l¡¯extrema dreta. El problema ¨¦s que tota la pol¨ªtica est¨¤ contaminada avui d¡¯aquest vici. ?s la propaganda la que articula els discursos, en una din¨¤mica dif¨ªcil de parar en la mesura en qu¨¨ es troba en l¡¯eix del model de comunicaci¨® digital dominant. Hi ha espai per a la complexitat? Si la pol¨ªtica ¨¦s en blanc i negre els que aposten pel retorn al passat tenen avantatge. O sigui, acabo on he comen?at: l¡¯amena?a de l¡¯extrema dreta prov¨¦ en bona part de com de poc i malament els poders p¨²blics i privats tenen cura de la democr¨¤cia.