Suborns i plagis a la catedral de Barcelona

La fa?ana g¨°tica de la catedral de Barcelona, l¡¯edifici g¨°tic m¨¦s important de la ciutat, no ¨¦s g¨°tica; ¨¦s una obra que es va construir a finals del segle XIX, encara que pocs barcelonins ho saben, i gaireb¨¦ cap dels milers de turistes que la fotografien di¨¤riament, tampoc. Costa creure-ho, per¨° aquest enorme tel¨® de pedra que li dona car¨¤cter a la catedral de Barcelona ¨¦s fruit de l¡¯inter¨¨s d¡¯un ric banquer i pol¨ªtic, Manuel Girona, que va proporcionar els recursos per aixecar-la, despr¨¦s de no trobar el suport de cap instituci¨®. Amb la seva acci¨® i la de la seva fam¨ªlia es va poder acabar l¡¯edifici inacabat des de comen?aments del segle XV per falta de mitjans.

Com es van dur a terme aquests treballs, els interessos dels seus protagonistes, les arg¨²cies dels promotors i els problemes amb qu¨¨ es va trobar una obra aix¨ª, s¡¯expliquen en l¡¯exposici¨® Vallmitjana i la fa?ana de la catedral inaugurada a la Pia Almoina (fins a l¡¯1 d¡¯abril). En aquest edifici situat al costat del principal temple de la ciutat (amb perm¨ªs de la Sagrada Fam¨ªlia) s¡¯explica, tamb¨¦, el paper que la fam¨ªlia Vallmitjana ¡ªescultors que van revolucionar l¡¯escultura catalana cap al 1900¡ª va jugar en la nova fa?ana i com van haver de sotmetre els seus treballs als criteris que va imposar Madrid per ser acceptats.

Fins fa un segle la catedral de Barcelona comptava amb una fa?ana sense ornaments, lluny de la import¨¤ncia i la riquesa de la resta del conjunt; una cosa que desmereixia una ciutat que no parava de cr¨¦ixer i atreure nous ciutadans. Va ser llavors quan es va generar la necessitat de dotar-la d¡¯una fa?ana d¡¯import¨¤ncia seguint el pl¨¤nol que havia fet el 1408 Carles Galters de Rouen, el Mestre Carl¨ª. I aqu¨ª entra Manuel Girona que va presentar un projecte propi, encara que nom¨¦s havia estudiat un any d¡¯arquitectura a Madrid, que faria l¡¯arquitecte municipal Josep Oriol Mestres i el seu ajudant August Font. La seva proposta, inspirada en el g¨°tic mediterrani, conforme amb la resta del temple i els altres exemples de l¡¯¨¨poca de la ciutat, va ser la que el 1887 va rebre el suport de l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts de Madrid.

Per¨° el projecte pel qual va apostar la ciutat va ser un altre; el de Joan Martorell, per llavors l¡¯arquitecte d¡¯Eusebi G¨¹ell, que va crear una fa?ana neog¨°tica, vertical, ornamental i preciosista, que rematava amb una agulla colossal.

La pol¨¨mica estava servida per la qual cosa es va generar un fort debat entre els barcelonins i en la premsa, com evidencien els retalls de diaris que es poden veure en l¡¯exposici¨®, aix¨ª com les cartes creuades entre els arquitectes, l¡¯Ajuntament i els promotors. En la mostra es pot veure el projecte de Martorell delineat per Antoni Gaud¨ª i una inscripci¨® feta per Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, alumnes i col¡¤laboradors seus. Per promocionar-ho davant les altres opcions, Eusebi G¨¹ell no va dubtar a pagar la impressi¨® del dibuix i regalar-lo amb la revista La Reinaxen?a. Tamb¨¦ se¡¯l va acusar de voler donar (subornar amb) 20.000 duros l¡¯Ajuntament perqu¨¨ tir¨¦s endavant.

Va guanyar el projecte de Josep Mestres, que al final va copiar el de Joan Martorell

Despr¨¦s de diverses modificacions, el projecte que es va materialitzar va ser una s¨ªntesi del de Mestres i el de Martorell, despr¨¦s de copiar les dues torres laterals, un fris d¡¯arcs cecs i un cimbori de 90 metres, set menys que el de Martorell, que no eren en l¡¯original.

La segona part de la mostra comissariada per Cristina Rodr¨ªguez i Nat¨¤lia Esquinas, de la Universitat de Barcelona, que col¡¤labora amb el Museu Dioces¨¤ en la seva organitzaci¨®, est¨¤ dedicada al programa escult¨°ric de la fa?ana que compta amb m¨¦s de 33 escultures, en qu¨¨ a m¨¦s de les 21 figures que va fer Agapit Vallmitjana i Barbany ¡ªEl Crist i els 12 ap¨°stols, tots d¡¯1,80 d¡¯al?ada, i vuit rostres de la part superior¡ª, hi van intervenir Eduard Batiste, Agust¨ª Querol, Joan Roig, Francesc Pag¨¨s, Pere Carbonell i Rafael Atch¨¦, creant imatges dels sants amb una advocaci¨® que est¨¤ present a l¡¯interior del temple. Totes van haver de respectar les condicions imposades tamb¨¦ per Madrid, que les escultures haurien de remetre a l¡¯art cristi¨¤ dels segles XIV i XV.

La fa?ana del temple es va acabar el 1898 i l¡¯enorme cimbori el 1912

A la mostra s¡¯explica, per primera vegada, l¡¯atribuci¨® correcta de totes aquestes escultures, i com no sempre la proposta inicial va ser el que es va acabar fent, sin¨® que va caldre anar ¡°modificant-les per complir els requisits de convencionalisme i aparen?a g¨°tica¡±, explica Rodr¨ªguez. Un no ho va aconseguir: ¡°F¨¨lix Ferrer va rebre l¡¯enc¨¤rrec de fer santa Eul¨¤lia, sant Roc i sant F¨¨lix, per¨° l¡¯Acad¨¨mia de Madrid va rebutjar els esbossos per r¨ªgids i falta d¡¯atributs i aquests sants es van acabar encarregant a dos escultors diferents¡±, explica.

Els treballs van acabar el 1898 i el 1905 Girona va morir sense poder veure acabat el cimbori que els seus fills van continuar pagant fins a 1912. Malgrat no poder veure acabada la seva empresa, Girona continua vinculat amb el temple. Despr¨¦s de morir va ser enterrat en un mausoleu dins el claustre, encara que la majoria dels visitants de l¡¯edifici (2,5 milions a l¡¯any) no se n¡¯adonen. ?s el mateix que els passa quan fotografien la fa?ana pensant que ¨¦s g¨°tica, sense saber que t¨¦ poc m¨¦s de cent anys.