Antoni Muntadas: ¡°La societat ha degradat les paraules¡±

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha estudiat i treballat des de molts angles la relaci¨® entre la imatge i la paraula. Aquest artista conceptual, l'obra del qual est¨¤ travessada pel que ell mateix ha batejat com a paisatge medi¨¤tic, va observar fa temps un tipus d'¡°acupuntura¡± que es dona entre aquests dos elements: una imatge era ambigua, per¨° si una paraula s'hi superposava funcionaria com una mena d'agulla que permetria fixar el seu significat. ¡°Abans les paraules definien m¨¦s que no pas la imatge¡±, explicava Muntadas en la primera de diverses converses a principis de febrer des de Nova York, la ciutat on, malgrat les seves constants itiner¨¤ncies i transhum¨¤ncies, mant¨¦ la seva base des del 1971.

Una mica abans, a finals dels setanta, havia abandonat la pintura i establert?les bases del que continua fent avui. Parlador, curi¨®s, atent al context i perceptiu a l'ambient que l'envolta, diu que va apostar pel ¡°postestudi¡±. No ha tingut un lloc fix per anar cada mat¨ª a crear. Amb una taula, un tel¨¨fon i un ordinador moltes vegades ja n'ha tingut prou. I en gaireb¨¦ mig segle de carrera ha tra?at un mapa francament extens que combina territoris, experi¨¨ncies i observacions, xarxes, col¡¤laboradors, ciutats, facultats, publicacions, obres, alumnes i exposicions. Aix¨ª que Muntadas pot parlar de la censura d'internet a la Xina, pa¨ªs on ha treballat extensament, i com per esquivar-la cal pagar quotes al mateix Govern que l'ha imposat, ¡°seguint un model de capitalitzaci¨® com el que va portar els mateixos que van emprendre la guerra de l'Iraq a aconseguir contractes per reconstruir el pa¨ªs i enriquir-se¡±. I, a continuaci¨®, referir-se al gran nombre de pantalles que s'han afegit en les ¨²ltimes d¨¨cades a les nostres vides, o parlar de la infod¨¨mia?o epid¨¨mia informativa que avui ens consumeix.

Les idees i conceptes, les seves investigacions i obres, apel¡¤len a experi¨¨ncies properes, n'hi ha prou amb mirar al voltant. Aquesta ¡°acupuntura¡± de text i imatge que va apuntar forma part, per exemple, de la base de les cartel¡¤les en un museu que delimiten el significat d'un quadre o els mems que s'adjunten avui als missatges de text. No obstant aix¨°, la direcci¨® cap on s'encamina Muntadas ¨¦s una altra. ¡°La paraula s'est¨¤ tornant imatge¡±, adverteix. ?s a dir, est¨¤ amarant-se d'aquest car¨¤cter dif¨²s i d'aquesta complexitat, est¨¤ perdent la seva capacitat d'acotar el significat i facilitar la interpretaci¨® i comunicaci¨®. Termes com objectivitat o democr¨¤cia, per exemple, perden pes, estan erosionats. ¡°La societat ha degradat les paraules amb l'ajuda de la pol¨ªtica i els mitjans¡±, assenyala. En f¨ªsica es diria que d'un estat s¨°lid les paraules han passat a una fase poc menys que gasosa, i aix¨° ¨¦s el que plasma Muntadas. ¡°L'¨²s i ab¨²s crea una degradaci¨®¡±, afirma.

Opini¨®, responsabilitat, fake news, debat, pol¨ªtica, por o ideologia s¨®n alguns dels termes amb els quals Muntadas il¡¤lustra aquesta idea de p¨¨rdua de pes i de significat de les paraules. Amb aquests mots ha constru?t la pe?a que ha creat per a l'estand d'EL PA?S a Arco. Les lletres en alguns casos es van difuminant i perdent, mentre que d'altres passen de ser un n¨²vol fosc a consolidar-se en un contorn clar i llegible. En la nova obra de Muntadas, opini¨® guanya pes i democr¨¤cia es va esborrant. ¡°L'ocupaci¨® que es fa de les paraules est¨¤ vinculada a l'¨²s pol¨ªtic¡±, afirma. Com a exemple d'aquest proc¨¦s de nebulosa sem¨¤ntica esmenta la utilitzaci¨® que fan en molts llocs uns i altres del terme democr¨¤cia. ¡°Les paraules s'estan posant en q¨¹esti¨®. S'estan descomponent i hi han contribu?t, entre altres coses, els sistemes de comunicaci¨® i les anomenades?fake news¡±, insisteix.

El projecte que presenta a Arco explora el terratr¨¨mol que experimenta el diccionari pol¨ªtic i medi¨¤tic i repr¨¨n temes sobre els quals va indagar en l'exposici¨® Paraules, paraules¡­ a la galeria Mois¨¦s P¨¦rez de Alb¨¦niz, a Madrid, per¨° aquesta vegada ha tingut la col¡¤laboraci¨® de l'arquitecte Juan Ferrers. ¡°M'interessa l'evoluci¨® de dues dimensions a tres, fins i tot buscar la quarta. Per aix¨°, amb aquestes paraules vaig voler que el Juan cre¨¦s parets, un element arquitect¨°nic que hi sum¨¦s una altra dimensi¨®, una estructura que permet¨¦s una altra lectura¡±, explica Muntadas, que des de fa d¨¨cades ha mantingut una estreta conversa i complicitat amb l'arquitectura impartint classe a la facultat d'aquesta disciplina al Massachu?setts Institute of Technology ¨Ccentre al qual ha estat vinculat durant 35 anys¨C i actualment a la Universitat de Ven¨¨cia.

Els projectes de l'artista, guanyador del Premi Nacional d'Arts Pl¨¤stiques el 2005 i del Premi Vel¨¢zquez el 2009, comencen per curiositat, ¡°per intriga¡±. S¨®n llargs, volen temps, poden durar d¨¨cades, s'encavalquen i superposen. ¡°Treballo en paral¡¤lel, no de manera lineal, amb obres que es troben en fases i llocs dispars¡±, explica. En la conversa que sustenta aquests projectes van entrant les ci¨¨ncies socials a trav¨¦s del treball de camp. Ara mateix exposa i t¨¦ en marxa projectes a S?o Paulo, Filipines i Nova York, a m¨¦s de Bilbao.

El treball col¡¤laboratiu o en xarxa ¨¦s una altra de les claus per entendre l'univers Muntadas. ¡°A cada lloc on treballo es crea un equip de gent connectada al context. ?s important¨ªssim perqu¨¨ del que es tracta ¨¦s de formular preguntes i entendre el context¡±, diu. Muntadas nega que el seu plantejament sigui necess¨¤riament un laboratori, per¨° s¨ª que reconeix com a aspecte com¨² ¡°la idea d'experimentar i explorar¡±. I per endinsar-se en aquest cam¨ª de descoberta de la manera m¨¦s oberta possible, l'artista argumenta que no s'ha de for?ar la forma: ¡°Sempre cal utilitzar una estructura de treball, per¨° no necess¨¤riament imposar la d'un¡±. Davant de la idea de l'artista intu?tiu i r¨¤pid, amb inspiraci¨® i un estil molt determinat, alg¨² capa? de fer una obra arrossegat per l'impuls en 24 hores, Muntadas advoca per una cosa radicalment diferent.

El mite de l'artista que funciona per rampells queda desmuntat. ¡°El projecte ¨¦s el que defineix l'estil¡±, repeteix. El concepte o idea de la qual Muntadas parteix enc¨¦n la curiositat i planteja preguntes. Una de les primeres que aborda ¨¦s qu¨¨ s'ha fet abans sobre aquest tema. ¡°Jo no pretenc inventar res¡±, aclareix. ¡°Vas desenvolupant el treball en un proc¨¦s llarg i lent, decideixes m¨¦s endavant el com, ¨¦s a dir, si ser¨¤ v¨ªdeo o fotografia o el que sigui, i el mitj¨¤ et portar¨¤ per altres bandes¡±, explica. El seu treball no s'ajusta a una forma caracter¨ªstica; diguem que no t¨¦ un mateix look.

La mutaci¨® ¨¦s constant, per¨° Muntadas assumeix que en ¡°tot treball emergeix qui ets tu, i cada element nou es relaciona amb un altre anterior com en un rizoma¡±. Valguin com a exemples el seu projecte On Translation, que engloba 42 subprojectes, o Political Ads, el treball que va arrencar amb Marshall Reese als anys vuitanta i que continua canviant amb cada campanya electoral nord-americana en anar afegint els nous anuncis televisius dels candidats. La seva an¨¤lisi del llenguatge audiovisual i dels missatges dels mitjans no ha perdut vig¨¨ncia, encara que els canals s'hagin multiplicat exponencialment. El m¨¨tode en ess¨¨ncia no ha canviat.

En l'exposici¨® antol¨°gica Entre/Between que l'any 2011 li va dedicar el Museu Reina Sofia, van assenyalar nou constel¡¤lacions en les quals es poden inserir tots els seus treballs: microespais, paisatge dels mitjans, esferes de poder, territori del p¨²blic, espais d'espectacle, construcci¨® de la por, ¨¤mbits de traducci¨®, l'arxiu i els sistemes d'art. Val com un diccionari per ordenar el m¨®n i l'obra de Muntadas. Per¨° la veritat ¨¦s que les seves peces permeten una interpretaci¨® oberta i lliure, que dep¨¨n nom¨¦s de la percepci¨® de cadasc¨². I aqu¨ª queda la frase que va dir fa temps en una de les seves obres, i que, a manera d'advert¨¨ncia, funcionar¨¤ b¨¦ per als visitants d'Arco: ¡°Atenci¨®: la percepci¨® requereix participaci¨®¡±.