¡®La Violetera¡¯, vandalitzada

El mural anomenat Balcons de Barcelona, a la pla?a Pablo Neruda, havia rom¨¤s intacte gaireb¨¦ 30 anys, tot un miracle, 500 metres quadrats de bon art urb¨¤. Per¨° fa uns dies ha patit l¡¯envestida de l'esprai d¡¯un grafiter arquet¨ªpicament egoc¨¨ntric. Una ll¨¤stima, ja que l¡¯home s¡¯ha carregat una imatge de la cantant Raquel M¨¦ller (1888-1962), la de La Violetera. Aquest mural recobreix una lletja paret mitgera amb una fa?ana pintada en qu¨¨ als balcons imaginaris hi apareixen 26 personatges de la Barcelona d¡¯abans, la majoria dels quals no els reconeixerien ni vost¨¨s ni jo. Que potser recorden el desaparegut gimnasta Joaqu¨ªn Blume (1933-1959)? Probablement no, per¨° el mural ¨¦s molt gran i Blume resulta dif¨ªcil de grafitejar, ja que ens saluda des del terrat. Tamb¨¦ apareix en un altre balc¨® Carmen Amaya (1913-1963), La Capitana, gitana del Somorrostro i la millor bailaora de flamenc de tots els temps. Jo la vaig arribar a con¨¨ixer i vaig veure com tallava l'aire amb les mans. El ball li va donar, literalment, anys de vida, ja que la suor eliminava les toxines que els seus esgotats ronyons no podien netejar. Fins que ja no van poder m¨¦s. Els aficionats al cinema la poden admirar en una merit¨°ria pel¡¤l¨ªcula de Francisco Rovira-Beleta, Los Tarantos (1963), un altre professional.

A ells i a la resta dels 26 personatges, una ciutat agra?da els va retre homenatge en aquest mural ara espraiat. No deixin d¡¯admirar-los, val la pena, tot i l'animadversi¨® del grafiter ind¨°mit que ha imposat la seva pr¨°pia llei, ja no s¨¦ quant durar¨¤ la resta, ja que quan un traspassa el l¨ªmit, de seguida en venen d'altres. De fet, els retrats de la planta baixa, com el de Merc¨¨ Rodoreda (1908-1983), estan molt exposats a v¨¤ndals redemptors, coses de l¡¯art del carrer, m¨¦s ef¨ªmer que la nostra mem¨°ria i senyaladament en aquest pa¨ªs llegendari per b¨¤rbar.

El que ha passat aquests dies a la pla?a Neruda de Barcelona, que alg¨² hagi pintat millor o pitjor sobre el que altres van pintar, ¨¦s moneda corrent en aquesta ciutat i en moltes altres. Qualsevol grafiter digne del seu nom arremet contra la llei i l¡¯ordre. El m¨®n dels grafitis es porta malament amb el dels muralistes urbans, a qui considera representants de l¡¯art oficial, sicaris del poder establert, embellidors de les mis¨¨ries de la ciutat. Muralistes i grafiters s¨®n, per descomptat, tipus d¡¯artistes molt diferents, fins i tot en els mitjans que fan servir, ja que el muralista desplega dotzenes de t¨¨cniques i instruments, mentre que el grafiter acostuma a cenyir-se a l'esprai.

L¡¯alcalde Pasqual Maragall havia comissionat a una cooperativa d¡¯artistes de Li¨® perqu¨¨ pintessin la mitgera

Balcons de Barcelona es va inaugurar el 1992. Impulsat per l¡¯Ajuntament d¡¯una ciutat optimista i il¡¤lusionada, l¡¯alcalde de llavors, Pasqual Maragall, havia comissionat a una cooperativa d¡¯artistes de Li¨® perqu¨¨ pintessin la mitgera. S¡¯hi van esmer?ar. Avui s¨®n famosos a tot el m¨®n i han pintat murals a dotzenes de ciutats: Cit¨¦Cr¨¦ation, es diuen. Per¨°, naturalment, encarnen tot all¨° que un grafiter detesta per jurament sacramental: l¡¯enc¨¤rrec formal del poder opressor, l¡¯art oficial i establert, la bellesa enganyosa per pintada en un trompe-l'oeil admirable. Fora, doncs, els murals. B¨¦, almenys fora la M¨¦ller cupletista de La Violetera?a la ciutat que li va posar el seu nom a una pla?a, al costat del Paral¡¤lel, on va triomfar, fins i tot Charles Chaplin va arribar a fer servir aquella m¨²sica a Luces de la ciudad (1931). Fora!

No ¨¦s per enfadar-se, ja que la iconocl¨¤stia taca la hist¨°ria de l¡¯art. Al nostre pa¨ªs moltes est¨¤tues duren menys que a d'altres i els noms dels carrers i places canvien amb una freq¨¹¨¨ncia inquietant (la pla?a Pablo Neruda de Barcelona es deia abans ¡°de la Hispanitat¡±, que vindria a ser el mateix), tot i que imaginin com seria la nostra experi¨¨ncia est¨¨tica si cada vegada que volgu¨¦ssim arreglar el m¨®n no arremet¨¦ssim contra les obres que els nostres pares i avis van concebre com a belles.

I com arreglem el mural maculat? No proposo restaurar-lo, el mal ja est¨¤ fet, M¨¦ller ha estat velada, deixem-la, que en el fons tots som tamb¨¦ una mica desconsiderats. No fem ara com el grafiter imp¨¤vid, sin¨® que intentem deixar una empremta fidel dels actes de tots. Hi ha maneres de recordar Raquel M¨¦ller, Cit¨¦Cr¨¦ation i el nostre grafiter d¡¯ara, tots tres, i que la Hist¨°ria vagi situant cadasc¨² al seu lloc.

N¡¯hi hauria prou amb encarregar a una jove artista que pint¨¦s a m¨¤ un ram de flors sobre una part menor (menys de la meitat) de la pintada del nostre obcecat grafiter, un ram humil. De violetes.

Pablo Coderch ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Civil a la Universitat Pompeu Fabra.