Un de cada quatre comer?os de Barcelona t¨¦ la persiana avall

L'Ajuntament de Barcelona no sap qu¨¨ passa a l'interior de 16.393 locals de la ciutat que mantenen les persianes avall. S¨®n el 20% del total dels establiments (80.553) situats a la planta baixa, segons el cens que ha fet el Consistori el 2019. A m¨¦s d'aquests 16.000, el cens indica que 2.602 locals estan buits i al mercat immobiliari. Les dues xifres sumades impliquen que un de quatre comer?os situats a la planta baixa estan amb la persiana abaixada. Tot i aix¨°, l'Ajuntament destaca que els locals buits (els que saben del cert que no tenen activitat) han disminu?t perqu¨¨ al cens anterior, del 2016, eren 4.745 locals.

L'estudi ¨¦s un treball a peu de carrer de t¨¨cnics que passen porta per porta per fer la radiografia del comer? a la ciutat. De l'informe d'aquest any ¨Cn'hi va haver dos anteriors, el 2014 i el 2016¨C l'Ajuntament destaca que la ciutat t¨¦ 61.558 establiments actius a la planta baixa, 1.293 m¨¦s respecte al 2016. Per¨° el problema, segons han reconegut la regidora de Comer?, Montse Ballar¨ªn, i el coordinador de l'estudi, Joan Anton Queralt, ¨¦s que hi ha un nombre elevat (16.393) d'establiments amb les persianes abaixades dels quals no tenen informaci¨®.

El cens s'elabora amb t¨¨cnics que passen fins a tres vegades per comprovar l'activitat en horari comercial i s'han trobat que estan tancats i sense cap r¨¨tol que indiqui si estan a la venda o per llogar. "De vegades pregunten als ve?ns per¨° no tenen informaci¨® precisa i fiable, aix¨ª que se'ls ha assignat un nombre de registre a cadascun per buscar m¨¦s informaci¨®¡±, ha explicat el coordinador del cens.

Ara com ara, no se sap si eren comer?os que han tancat, si s¨®n habitatges sense c¨¨dula d'habitabilitat o b¨¦ magatzems. La regidora ha assenyalat que l'eina m¨¦s efica? per saber l'activitat d'un local era l'impost d'activitat econ¨°miques (IAE), per¨° que des que es va anul¡¤lar (el 2003) l'Ajuntament no t¨¦ informaci¨® directa. ¡°Ara, creuarem aquest identificador de cadascun amb altres bases d'informaci¨®¡±, entre les quals hi ha el pagament de l'IBI o la informaci¨® de la Cambra de la Propietat Urbana, afirma la regidora.

En l'¨²ltim cens, el 2016, el nombre de locals amb la persiana abaixada i sense informaci¨® era de 13.023. L'augment a m¨¦s de 16.000 el 2019 l'atribueixen al fet que en aquesta ocasi¨® s'ha anat a barris perif¨¨rics on no es va anar fa tres anys. S¨®n barris situats majorit¨¤riament als districtes de Nou Barris, Horta-Guinard¨® o Sants-Montju?c, en els quals la desertitzaci¨® comercial ha anat augmentant any rere any, tal com denuncien els comerciants i els ve?ns.

La radiografia que ha presentat l'Ajuntament ¨¦s la d'un sector comercial amb bona salut i amb una elevada densitat. Dels 61.558 establiments actius en planta baixa, 22.010 s¨®n comer?os, 33.400 s¨®n locals de serveis i els 6.148 es destinen a altres usos administratius, comercials o equipaments. Un de cada 10 locals comercials s¨®n alimentaris (12,8%), un de cada cinc (23%) s¨®n comer?os no alimentaris i la mateixa proporci¨® ¨¦s la del sector de la restauraci¨®. Un dels districtes que concentra bona part de l'oferta de bars i restauraci¨® ¨¦s Ciutat Vella, amb un 53% dels locals amb aquesta activitat.

¡°La ciutat t¨¦ un dels ¨ªndexs d'establiments comercials m¨¦s alts i hi ha 4 comer?os per cada 100 habitants, una xifra per sobre de moltes ciutat europees, com Par¨ªs¡±, ha comentat Ballar¨ªn. Els mapes del cens mostren la gran concentraci¨® de l'activitat comercial per sota de la Diagonal. Els districtes de l'Eixample, Sant Mart¨ª, Ciutat Vella i Sarri¨¤-Sant Gervasi concentren el 56,27% dels comer?os.