Dif¨ªcil homenatge a Garc¨ªa Marquez i Vargas Llosa
L'Ajuntament de Barcelona es resisteix a col¡¤locar una placa d'homenatge a Sarri¨¤, el barri on van viure els dos premis Nobel
Poques ciutats han tingut dos premis Nobel com a ve?ns. El barri de Sarri¨¤, a Barcelona, els ha tingut, i residint, a m¨¦s, a la mateixa cantonada: Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez va viure al n¨²mero 6 del carrer Caponata i Mario Vargas Llosa, al costat, al 50 del carrer Osi. Gaireb¨¦ portal amb portal, entre el 1970 i el 1974 van confraternitzar sota els auspicis de la seva agent Carmen Balcells. No hi ha cap record del pas d'aquests gegants de les lletres per aquest tranquil rac¨® de la capital catalana. El partit de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi, ha demanat a l'Ajuntament que introdueixi en aquest lloc un element d'homenatge a tots dos escriptors.
La proposta la va presentar Barcelona pel Canvi el desembre passat al consell de districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi. El govern municipal, format per la coalici¨® entre els comuns i el PSC, va respondre que la distinci¨® plantejada no es podia materialitzar perqu¨¨ la normativa local estableix que perqu¨¨ una persona sigui recordada amb un carrer han d'haver passat cinc anys despr¨¦s de la seva defunci¨®. Vargas Llosa ¨¦s viu i de la mort de Garc¨ªa M¨¢rquez far¨¤ sis anys l'abril vinent.
L'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), organisme presidit pel tinent d'alcalde dels comuns Joan Subirats, matisa que una placa commemorativa s¨ª que es pot instal¡¤lar sense necessitat que el seu protagonista hagi mort. L'Icub avan?a a EL PA?S que preveuen arribar a un acord aquest any amb la comunitat de ve?ns de l'edifici on va residir Garc¨ªa M¨¢rquez per col¡¤locar una senyalitzaci¨® informativa a la fa?ana. L'Ajuntament t¨¦ previst inaugurar el 2021 una nova biblioteca al districte de Sant Mart¨ª que portar¨¤ el nom de l'escriptor colombi¨¤. L'Icub, per la seva banda, afegeix que ja est¨¤ en marxa el proc¨¦s d'avaluaci¨® per dedicar-li un carrer. L'ens de promoci¨® cultural de l'Ajuntament barcelon¨ª tamb¨¦ indica que no hi hauria problema a identificar amb una senyalitzaci¨® el punt exacte on va viure Vargas Llosa, tot i que aix¨° no s'ha concretat.
Eva Parera, regidora i m¨¤ dreta de Valls, explica que la seva proposta va sorgir d'¡°alguns ve?ns¡±. Es tracta d'un grup de 14 residents de Sarri¨¤ capitanejats per Mart¨ªn Gurr¨ªa, membre de la fam¨ªlia fundadora de l'Editorial Juventud i responsable d'assumptes internacionals de l'organitzaci¨® antiindependentista Societat Civil Catalana (SCC). Gurr¨ªa detalla que va fer arribar la idea a l'equip de Valls, a Ciutadans i al PP. Gurr¨ªa confirma que en aquell consell de districte tamb¨¦ va parlar amb Albert Batlle, tinent d'alcalde del grup del PSC, i que aquest li va mostrar la seva predisposici¨® a buscar una soluci¨®. Un portaveu dels socialistes catalans informa que s¨®n partidaris d'aquesta iniciativa per significar la vida dels dos escriptors a Sarri¨¤, per¨° que han d'estudiar la millor manera de fer-ho.
Parera aposta per instal¡¤lar un objecte recordatori al paviment, davant dels dos edificis on van habitar i van escriure. Preguntada per quins precedents similars hi hauria a la ciutat per al seu projecte, la regidora admet que encara no ho han estudiat: ¡°La q¨¹esti¨® est¨¤ en una fase molt embrion¨¤ria. De moment nom¨¦s ho hem plantejat en aquell consell de districte perqu¨¨ no ¨¦s una cosa que tingui tanta transcend¨¨ncia i perqu¨¨ vol¨ªem consultar-ho amb els ve?ns¡±. Parera afirma que han rebut el suport de referents del m¨®n literari que van col¡¤laborar en la redacci¨® del seu programa electoral, sense especificar quins, i que aquests s'han ofert per recollir signatures.
Gurr¨ªa precisa que una alternativa seria un cartell que recordi de manera general l'apogeu de la literatura llatinoamericana en les d¨¨cades dels seixanta i setanta a Barcelona, l'anomenat boom llatinoameric¨¤. Esquerra Republicana (ERC), el principal grup de l'oposici¨®, subratlla que ¡°totes les iniciatives consensuades per la ciutat sobre el boom llatinoameric¨¤ seran estudiades i benvingudes¡±. La regidora d'Esquerra Gemma Sendra destaca que ¨¦s igualment important destacar el valor de la figura de Balcells. El regidor de Junts per Catalunya Jordi Mart¨ª ¨¦s partidari de l'homenatge al boom ¡°impulsant una ruta cultural amb plaques o altres elements que ofereixin les noves tecnologies¡±. Mart¨ª incideix que cal incloure Garc¨ªa M¨¢rquez al nomencl¨¤tor de Barcelona.
Fredor amb Vargas Llosa
ERC adverteix que per a ells ¡°no ¨¦s una prioritat proposar un reconeixement o un homenatge a Vargas Llosa¡±. L'escriptor hispanoperu¨¤ s'ha significat per la seva oposici¨® a l'independentisme. Junts per Catalunya no valora la possibilitat de distingir Vargas Llosa perqu¨¨ no ha mort. L'Icub defensa que Vargas Llosa ¨¦s l'¨²nic autor viu que ¨¦s reconegut al mapa oficial de rutes liter¨¤ries de l'Ajuntament. ¡°Anirem treballant en aquest mapa literari la identificaci¨® d'espais relacionats amb el boom en particular i la literatura hispanoamericana en general¡±.
El fill de Balcells i director general de l'ag¨¨ncia liter¨¤ria fundada per la seva mare, Llu¨ªs Miquel Palomares, opina que ¡°Barcelona hauria de sentir-se orgullosa d'haver estat la capital cultural de Latinoam¨¨rica, reempla?ant Par¨ªs, i que ¨¦s un llegat que cal recordar i mantenir viu¡±. Palomares apunta que la ciutat continua mantenint aquesta capitalitat liter¨¤ria.
Carrers i monuments, un conflicte recurrent a Barcelona
Els monuments i el nomencl¨¤tor han estat camp de batalla recurrent a Barcelona. Ada Colau va arribar a l'alcaldia el 2015 amb uns aires de canvi que tamb¨¦ van arribar als homenatges a la via p¨²blica. La prioritat, amb un ampli consens, ha estat introduir m¨¦s noms femenins a la llista de carrers de la ciutat. Hi ha hagut altres casos que han generat agres pol¨¨miques, com la insist¨¨ncia del nacionalisme catal¨¤ a dedicar una via a la consulta il¡¤legal de l'1-O, o el rebuig de Colau a dedicar una via p¨²blica a l'expresident del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional Juan Antonio Samaranch pel seu passat franquista. Una altra modificaci¨® que va generar pol¨¨mica va ser la retirada el 2018 de l'est¨¤tua dedicada a Antonio L¨®pez, marqu¨¨s de Comillas, destacat mecenes i empresari, tamb¨¦ acusat d'esclavisme. L'alcaldessa tamb¨¦ va provocar el 2018 un nou conflicte en l'acte de substituci¨® del carrer Almirall Cervera per la de l'humorista Pepe Rubianes. Colau va assegurar que Cervera va ser ¡°un fatxa¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.