Judit Cartex: ¡°La dona ¨¦s la feina amagada de la cervesa artesana¡±

Judit Cartex (Barcelona, 1969) ha fet tots els papers de l¡¯auca de la cervesa artesana, i en llocs diferents. La fa, la tira i la beu. Des d¡¯aquests tres angles ha estat, amb altres persones, al darrere de la conformaci¨® d¡¯una nova cultura que segueix els passos d¡¯altres pa?sos, on aquesta cervesa est¨¤ molt m¨¦s consolidada, com els Estats Units i It¨¤lia. Vicepresidenta de Gecan, el gremi dels elaboradors, tamb¨¦ ¨¦s al darrere de l¡¯organitzaci¨® del Barcelona Beer Festival, que obrir¨¤ portes el proper dia 13, enguany amb la pretensi¨® de donar m¨¦s visibilitat a les dones.

Pregunta. Cada vegada hi ha m¨¦s cervesa artesana als bars. Qu¨¨ ha passat en els ¨²ltims cinc anys?

Resposta. Que s¡¯ha popularitzat molt. Abans anaves a vendre la teva cervesa a un bar i et deien: ¡°Aix¨° tan car, tan brut, tan lleig i que la gent no sap qu¨¨ ¨¦s?¡± Ara alguns et venen a buscar. Els empresaris no s¨®n tontos, i si et demanen cinc vegades seguides una cosa que no tens, l¡¯endem¨¤ ja te n¡¯ocupar¨¤s de tenir-la.

P. Aix¨ª no era una q¨¹esti¨® de veto de les grans ind¨²stries?

R. No, veto no. Alguns bars s¨ª que diuen que no te¡¯n poden comprar perqu¨¨ estan casats amb tal o qual, per¨° aquest argument el desmuntes r¨¤pid dient que el que tu ofereixes ¨¦s un altre tipus de producte. S¨ª que ¨¦s veritat que encara estem en uns nivells de consum de cervesa artesana que els tira cap enrere, i per aix¨° ¨¦s tan important tenir establiments especialitzats; per¨° soc partid¨¤ria de locals mixtos per captar m¨¦s gent.

¡°El Barcelona Beer Festival ¨¦s el S¨®nar de la cervesa del sud d¡¯Europa: per coneixement de producte, nombre de gent...¡±

P. Com es pot eixamplar aquesta base? Hi ha gent que creu que ¨¦s massa cara. Altres diuen que no els agrada...

R. ?s una q¨¹esti¨® d¡¯investigar, de voluntat, com qualsevol altra cosa, i de fer pedagogia. ?s m¨¦s recomanable per la diversitat d¡¯aromes i gustos. Jo ho recomano, per¨° evidentment no ¨¦s obligat, a ning¨² se li pot imposar. La nostra cervesa val m¨¦s diners, s¨ª, per¨° realment ¨¦s m¨¦s cara? Qu¨¨ t¨¦ a veure un suc de taronja fet amb extractes amb un suc natural? ?s aix¨°.

P. I quin paper han de jugar els s¨²pers en aquesta popularitzaci¨®?

R. Aquest ¨¦s un bon debat. ?s el millor aparador, per¨° collen molt els prove?dors i s¨®n bastant agressius. Ens han de tractar pel que som, cervesers artesans. No ens poden fer passar per l¡¯adre?ador.

P. Per¨° caldria abaratir la cervesa artesana per competir amb la industrial? La capacitat adquisitiva del pa¨ªs ¨¦s la que ¨¦s...

R. Abaratir-la per competir amb la industrial, no. Crec que arribarem a un punt m¨¦s equilibrat quan el consum creixi i les petites artesanes puguin augmentar la producci¨®. Es podr¨¤ abaratir un p¨¨l. De fet, les industrials que s¡¯han apropat als nostres productes no els venen a 35 c¨¨ntims com la resta...

P. Per¨° la cervesa artesana est¨¤ consolidada o no?

R. Comen?a a estar-ho. Ja no neixen tants projectes cervesers com fa uns anys, per¨° ara s¨ª que creixen tots, i aix¨° crea m¨¦s ocupaci¨®. Hi ha una re-evoluci¨® de la cervesa. A Barcelona hi havia molts fabricants de cervesa artesana, per¨° la revoluci¨® industrial, com amb tantes altres coses, va eliminar aquest teixit perqu¨¨ el producte industrialitzat era molt m¨¦s modern.

P. Avui veiem nous enfocaments socials, de negoci... Els neorurals en s¨®n un exemple. Us hi veieu, en aquesta nova tend¨¨ncia?

R. ?s que nosaltres venim d¡¯aquest cam¨ª. No dels neorurals, per¨° s¨ª dels que han redescobert el territori, de fer les coses com es feien abans, de redescobrir els gustos i, sobretot, de saltar-nos la imposici¨® que les coses nom¨¦s es poden fer d¡¯una manera. No volem haver de beure un o dos estils debirra quan a Catalunya se¡¯n fan 1.054 tipus diferents, i les fan elaboradors minoritaris. Defensem la diversitat i l¡¯amor i la passi¨® de fer cervesa.

P. El blat per fer cervesa competeix amb la vinya per fer vi. Hauran de fer pedagogia a comarques com el Pened¨¨s per recuperar el conreu de blat?

R. No ¨¦s una q¨¹esti¨® de perdre opcions, sin¨® de diversificar aquestes opcions. Sabem que qualsevol cultiu extensiu ¨¦s dolent, perqu¨¨ a uns els fa rics i als altres els empobreix, a m¨¦s a m¨¦s de generar poques varietats. Catalunya ¨¦s un pa¨ªs de cereal, sembla mentida que no tinguem cereal maltejable. O ll¨²pols. El cam¨ª ¨¦s llarg i trigarem.

P. Nou anys ja del Barcelona Beer Festival (BBF). Voleu estar a l¡¯altura del Primavera Sound, del S¨®nar, d¡¯altres festivals que es fan a Barcelona...

R. Quan va n¨¦ixer el BBF vaig tenir la sensaci¨® que una cosa molt important estava creixent. I no tinc cap dubte que ara ¨¦s el S¨®nar de la cervesa del sud d¡¯Europa, quant a coneixement del producte, quant al p¨²blic que hi ha... I anirem sumant m¨¦s gent. En deu anys hem rebentat diversos recintes per capacitat.

P. ?s una dona en un sector en el qual no estan gaire representades...

R. Com en tots els projectes emprenedors, les dones comencen en un segon terme. Tinc moltes ganes que totes aquestes dones que realment hi ha al sector surtin a la llum. Ho veurem d¡¯aqu¨ª poc. En un m¨®n tradicional, ¨¦s l¡¯home qui es pot dedicar a fer la cervesa i la dona ¨¦s la que sost¨¦ la fam¨ªlia o la parella. Han estat al darrere, per¨° no es veuen perqu¨¨ ajuden el company quan s¡¯ha d¡¯etiquetar, embotellar, portar la gesti¨®. Ves a saber qu¨¨ ¨¦s m¨¦s important! S¨®n la feina amagada.