Perich, deu vides d¡¯un gat

¡°Se?ores, voy a resumir la situaci¨®n: caca¡±, diu el mudat orador davant el faristol; ¡°Con lo bien que estar¨ªamos aqu¨ª si no fuera por los vecinos de enfrente¡±, apunta el text entremig d¡¯un cartell que anuncia que som a la pla?a de Sant Jaume; als vidres d¡¯una carnisseria, dos r¨¨tols, ¡°Facilidades de pago¡± i ¡°Plazos¡±... i, de fons, canta Jos¨¦ Luis Perales. ¡°No era un personatge f¨¤cil, no es tirava per terra a jugar, i sovint et deia: ¡®Tinc feina, tanca la porta per fora¡¯; era molt culte i exigia que fossis com ell; altres dies, quan parlava, et recomanava molts llibres i m¨²sica: de La Trinca a Elvis o Brel, per¨° mai Perales¡±, diu Raquel Perich recordant el seu pare abans d¡¯inaugurar Perich 1941-1995. Humor amb ulls de gat, exposici¨® al Born Centre de Cultura i Mem¨°ria de Barcelona, plena de picades d¡¯ullet com la musical, i que mostra la vig¨¨ncia d¡¯un dels ninotaires m¨¦s l¨²cids, brillants i rebels que ha donat Catalunya, mort prematurament ara fa 25 anys.

¡°?s una experi¨¨ncia agredol?a: cada frase, cada dibuix, rellegit avui, causa el mateix impacte demolidor que quan va ser escrit¡±, diu el dibuixant i col¡¤lega Jaume Capdevila, Kap, comissari d¡¯una mostra que, oberta fins al 16 d¡¯agost, es perfila com la m¨¦s completa feta mai fins ara a Jaume Perich: 250 dibuixos originals (molts d¡¯in¨¨dits), una cinquantena de reproduccions i mig centenar de cartes, tot sorgit del fons que la fam¨ªlia va donar a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat de Barcelona, que ara cont¨¦ uns 13.000 dibuixos.

¡°No anava, com fem massa ara, a la not¨ªcia pol¨ªtica o econ¨°mica estricta, sin¨® que tenia una visi¨® global i nuclear dels problemes¡±, reflexiona Jos¨¦ Luis Mart¨ªn, al costat d¡¯un dels m¨ªtics aforismes de Perich (¡°El s¨ªmbolo de la libertad es la antorcha. Por lo f¨¢cil que es apagarla¡±) i de la frase ¡°Coneix el conte d¡¯Ali Bab¨¤ i les 40 immobili¨¤ries? que reprodueixen les parets de la mostra.

El pare del personatge Quico el Progre va ser un dels 13 col¡¤legues presents ahir a la inauguraci¨® de la mostra de qui ¨¦s un referent per a l¡¯ofici. I que l¡¯estudi¨¤ al mil¡¤l¨ªmetre, fins a l¡¯extrem de fer una secci¨® a El Correo Catal¨¢n on analitzava ninotaires nacionals i internacionals. ¡°Era una finestra impagable, una masterclass de l¡¯humor possible¡±, va dir Joma, influ¨¨ncia reconeguda tamb¨¦ per Toni Batllori, que va admetre que ¡°avui estem fent un humor que fa una mica de pena¡±. Ho deia recollint la pulla d¡¯Iv¨¤, que troba a faltar el ¡°gen de la mala llet¡± que havia tingut el sector i que mantingu¨¦ Perich. Perqu¨¨ ¡°l¡¯humor tamb¨¦ ha de fer que ens indignem, no nom¨¦s que riguem, i ell ho aconseguia¡±, reivindica Raquel Gu, que acced¨ª a Perich a trav¨¦s dels llibres que hi havia a casa els pares. ¡°Perich irrita per¨° no alegra, provoca m¨¦s que diverteix¡±, digu¨¦ el seu amic Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, amb qui va crear Por Favor.

¡°Ninotaire ¨¦s un terme que fa curt per a ell; tenia una dimensi¨® diferent¡±, creu Miquel Ferreres, que recorda que les garrotades als dibuixants ¡°a vegades venen del teu mateix diari; Perich ho podria explicar b¨¦¡±. Ja ho fa l¡¯exposici¨®, quan es recorda el seu salt a La Vanguardia facilitat per l¡¯¨¨xit espaterrant del seu llibre Autopista (1970), nascut de les descarnades s¨¤tires que caractetizaven la seva secci¨® afor¨ªstica Perich Mactch a El Correo Catal¨¢n. Cansat de la censura, saltaria a Diario de Barcelona, Mundo Diario i, despr¨¦s, a El Peri¨®dico.

La mostra no es deixa res. Comen?a amb un Perich que s¡¯explica mitjan?ant l¡¯autobiografia ¡ªdibuixada o escrita¡ª, salpebrada amb fotos personals, c¨°mics i llibres (dels 10.000 de la seva biblioteca), amb ampolla i got de whisky inclosos. Una segona sala mostra originals dels grans il¡¤lustradors catalans d¡¯abans de la Guerra Civil (Junceda, Opisso, Apa...), que dialoguen amb els coetanis de Perich: de Cesc a Forges, de M¨¢ximo a ?scar Nebreda... S¨ª, Perich n¡¯¨¦s una baula, per¨° calidosc¨°pica: passats uns quants ¡ªbastants¡ª gats, entre les joies hi ha el mecanoscrit d¡¯Un baturro en Nueva York, gui¨® de cine in¨¨dit signat per ell, Francesc Bellmunt i Jos¨¦ Luis Guarner, o un boig gui¨® per a Filiprim, on demana un efecte especial perqu¨¨ se¡¯l pugui veure entre una noia en biquini per davant i la mateixa noia per darrere...

?s una vida curta i una obra llarga, per¨° totes dues intenses. I potser es poden intentar resumir en 10 dels seus dibuixos, els que segueixen, triats pel comissari de l¡¯exposici¨® i la seva filla Raquel.