Guerra de posicions

Com tots els partits amb un m¨ªnim de pres¨¨ncia p¨²blica, a ERC els seus dirigents tamb¨¦ tenen en certa manera els papers p¨²blics repartits. Pere Aragon¨¨s, per exemple, representa l'home de govern, el gestor pragm¨¤tic, que intenta sobrevolar les pol¨¨miques. En canvi, Gabriel Rufi¨¢n baixa al fang i atia els rivals, per torn rigor¨®s de conjuntura pol¨ªtica: de vegades el PSOE, de vegades Podem, ¨²ltimament Puigdemont, sempre el PP o Ciutadans. De Sergi Sol, excap de comunicaci¨®, es diu que ¨¦s el Mr. Hyde d'Oriol Junqueras. I el president del grup parlamentari, Sergi Sabri¨¤, ha exercit a l'hemicicle el paper de mantenir viva la flama de l'¨¨pica, la ret¨°rica processista cl¨¤ssica, fins i tot quan ERC estava passant pantalla; era el republic¨¤ que parlava com els de Junts per Catalunya, tot i que a la Junta de Portaveus hi hagu¨¦s enrenou entre els socis.

Per aix¨°, el president Quim Torra al ple, i altres caps de Junts per Catalunya als passadissos, estaven sincerament sorpresos de la intervenci¨® de Sabri¨¤ dimecres. No esperaven que un diputat normalment contemporitzador retragu¨¦s a Torra els atacs a la taula de di¨¤leg que va llan?ar l'exconsellera Clara Ponsat¨ª dissabte a Perpiny¨¤ (Perpiny¨¤, meca perp¨¨tua de la catalanitat, dest¨ª v¨¤lid per veure porno, dialogar amb ETA o coreografiar una apoteosi irredemptista, tot i que L'¨²ltim tango deixava fred i a Carod ja sabem com li va anar... veurem el resistencialisme com acaba).

Torra es va sorprendre i ho va fer expl¨ªcit, s¨ª, per¨° la veritat ¨¦s que hauria de saber que ja no hi ha treva, cadasc¨² juga les seves cartes a l'espera que, precisament ell, posi data al final de la legislatura. Hi ha una cursa per l'hegemonia independentista a l'horitz¨®, i ¨¦s moment de maximitzar les difer¨¨ncies. ERC fa servir la paraula "di¨¤leg"?assaborint-la amb fru?ci¨®, com si volgu¨¦s recuperar el temps perdut de quan el menyspreava, i quan parla de ¡°mobilitzaci¨®¡±, per contra, ho fa amb sordina. I JxCat, a l'inrev¨¦s: Torra se sent c¨°mode amb l'exabrupte de Ponsat¨ª i no dubta a plantar-se davant del president del Parlament, Roger Torrent (ERC), i exigir-li que li restitueixi l'esc¨® per les presumptes irregularitats descobertes a la Junta Electoral Central. En canvi, sempre que cita la taula de di¨¤leg ho fa amb desgana i recel, mostrant escepticisme amb expressions com "no anem amb el lliri a la m¨¤".

?s ¨¨poca de guerra de posicions, i el regateig curt genera paradoxes. Per exemple, que Junts per Catalunya voti al Congr¨¦s dels Diputats contra l'augment del sostre de d¨¨ficit ¨Cni un gest m¨¦s de concessi¨® a Pedro S¨¢nchez¨C i una setmana despr¨¦s, a Barcelona, el conseller Dami¨¤ Calvet (JxCat) anunci?, en seu parlament¨¤ria, a qu¨¨ vol destinar els 26 milions d'euros extra per a habitatge que rebr¨¤ gr¨¤cies a aquest augment.

Una altra paradoxa permanent ¨¦s que Ciutadans segueixi intervenint en la sessi¨® de control a un president que considera destitu?t. B¨¦, la veritat ¨¦s que ahir, el seu portaveu, Carlos Carrizosa, es va oblidar de formular cap pregunta, ni tan sols un interrogant de comprom¨ªs que justifiqui l'astracanada habitual.