?s nacionalisme, est¨²pid

Encara ressonen les inflamades consignes de l¡¯acte massiu que es va fer a Perpiny¨¤ el cap de setmana: l¡¯atac a la l¨ªnia de flotaci¨® del di¨¤leg entre l¡¯Executiu de la Generalitat i el Govern central, assajat (i, sobretot, escenificat) la setmana passada ha estat contundent ¨Cencara que Carles Puigdemont no hi hagi participat de manera expl¨ªcita, retingueu la dada¨C i amb l¡¯objectiu molt clar d¡¯atemorir la implicaci¨® que ERC ha tingut i t¨¦ en la governaci¨® d¡¯Espanya, aix¨ª com el seu possible bon resultat en les futures eleccions catalanes, que encara no sap quan es convocaran.

Cal preguntar-se els perqu¨¨s de la decisi¨® de JxCat de flirtejar amb unes l¨ªnies pol¨ªtiques, unes narratives i unes formes que a qualsevol lloc del m¨®n es catalogarien com a nacionalpopulistes. L¡¯exaltaci¨® d¡¯un l¨ªder, una sobrec¨¤rrega de banderes i tot un ritual col¡¤lectiu lligat a trepitjar, despr¨¦s de tant de temps, el que es considera ¡°terra p¨¤tria¡±. Hi ha motius lligats al context internacional, al m¨¦s proper i a les relacions de forces existents, per¨° tamb¨¦ tend¨¨ncies que venen de lluny.

?s evident que la narrativa sobre la naci¨® s¡¯ha acabat consolidant com a catalitzador de la polaritzaci¨® pol¨ªtica

En l¡¯¨¤mbit del context internacional ¨¦s evident l'auge de les propostes de replegament nacional: en un m¨®n desconcertat per la globalitzaci¨® ¨Ci amb la ressaca de la seva cara m¨¦s dura, la de la crisi del 2008¨C i els vertiginosos canvis socials i econ¨°mics que s¡¯han produ?t i que es produiran, la naci¨® ha tornat a emergir com a aparent salvavides per a uns sectors de poblaci¨® que ¨Cper raons comprovables o simplement percebudes¨C senten el perill de quedar-se despenjats, exclosos de la nova realitat. En aquest sentit, els mecanismes que semblen operar van en dos sentits: d¡¯una banda, l¡¯automatisme de creure que si els recursos poden arribar a ser escassos ¨¦s possible prioritzar en funci¨® de la pertinen?a nacional i, de l¡¯altra, el miratge d¡¯una sobirania pr¨°pia dels Estats naci¨®, sobre la qual, te¨°ricament, la ciutadania tindria m¨¦s capacitat d¡¯incidir.

En el context m¨¦s proper (tant del conjunt d¡¯Espanya com pr¨°piament de Catalunya), ¨¦s evident que la narrativa sobre la naci¨® (o, m¨¦s concretament, sobre les nacions) s'ha acabat consolidant com a catalitzador de la polaritzaci¨® pol¨ªtica. Amb m¨¦s o menys intensitat, s¡¯ha demostrat rendible en termes electorals. Queda per veure si el govern de coalici¨® progressista ¨Cque ha fet bandera de voler deixar de banda la confrontaci¨® identit¨¤ria¨C ser¨¤ capa? de deconstruir la insist¨¨ncia obsessiva dels molts que, a una i altra banda, s¡¯han lucrat del conflicte territorial. Aix¨ª mateix, l¡¯exhibici¨® de for?a que es va fer a Perpiny¨¤ i la duresa amb la qual els ponents i el p¨²blic han rebutjat intentar rebaixar el conflicte tenen a veure amb la propera cita electoral a Catalunya, en la qual l¡¯objectiu ¨²ltim de Puigdemont ¨¦s derrotar com sigui les retic¨¨ncies d¡¯una part del PDeCAT i, sobretot, superar ERC.

La manera d¡¯operar de Puigdemont respon a un patr¨® cl¨¤ssic del nacionalisme conservador catal¨¤

En aquest sentit, la manera d¡¯operar de Puigdemont ¨Cdes de l¡¯exaltaci¨® del seu lideratge simb¨°lic fins a la seva calculada ambig¨¹itat en voler deixar a d'altres (en aquest cas, Clara Ponsat¨ª) la missi¨® de pronunciar les frases m¨¦s dures sobre la taula de di¨¤leg¨C, responen a un patr¨® molt cl¨¤ssic del nacionalisme conservador catal¨¤. En abs¨¨ncia de qualsevol projecte ¨Ca l¡¯independentisme (i especialment la unilateralitat) li manca avui dia una estrat¨¨gia¨C, Puigdemont vol despla?ar expl¨ªcitament la competici¨® sobre la ¡°representaci¨® aut¨¨ntica¡± de la naci¨®. En el passat, fer aquesta operaci¨® ¨Cen la qual Pujol va ser tot un mestre¨C potser resultava menys dram¨¤tic. En un context de reconstrucci¨® democr¨¤tica del conjunt d¡¯Espanya, de construcci¨® i consolidaci¨® de les institucions de l¡¯autogovern, d¡¯inferior conflictivitat institucional inserida en un marc general de m¨¦s certeses, era possible fer-ho amb menys estr¨¨pits i, sobretot, amb m¨¦s marge per a la transacci¨® pol¨ªtica i simb¨°lica. Per¨° el mecanisme era exactament el mateix. Gr¨¤cies a una llei electoral que premia en escreix la Catalunya no urbana, en la qual el projecte nacionalitzador convergent ha estat hist¨°ricament hegem¨°nic, es tracta d¡¯activar per sobre de tot un pret¨¨s patriotisme aut¨¨ntic per garantir-se un nombre d¡¯escons suficient per continuar manant a la Generalitat. I si calgu¨¦s (¨¦s raonable pensar que Puigdemont vagi mirant com evoluciona el debat, per aix¨° s¡¯inhibeix en les cr¨ªtiques m¨¦s dures a la taula de di¨¤leg), el nacionalisme conservador ho far¨¤ adoptant narratives escorades cap a un identitarisme pujat de to. Aquest ¨¦s el marc que vol instal¡¤lar l¡¯experi¨¨ncia col¡¤lectiva de Perpiny¨¤. I tots els actors n¡¯haurien de prendre bona nota.

Paola Lo Cascio ¨¦s historiadora i polit¨°loga.