La mort del gurmet

L¡¯amfitri¨® que ha partit sense remei, gurmet de paladar, a la cuina i els llibres ¨Csense club, comer? ni acad¨¨mia¨C, tamb¨¦ de vegades gormand d¡¯exquisideses, armava les cites corals a casa seva, jugava a domicili, i els dinars o sopars eren com un joc d¡¯escacs de menjars i mots.

La conversa passava entre maniobres de tribut als plaers concrets i tamb¨¦ als afectes de l¡¯amistat fermada en el di¨¤leg lent i llarg, de distints, en la confian?a de recon¨¨ixer parers i interessos diversos i dispersos.

A la taula, al proc¨¦s de relaci¨® habitual, es raonava sobre tot o sobre res, quasi mai la ronda anava de futbol o negocis, en tot cas apareixien aventures raonables, episodis hist¨°rics exemplars o de tipus poc edificants; aix¨° si, sense punyir de prop o caure en la indiscreci¨® professional.

En general, a l¡¯entorn d¡¯aquell exnin mallorqu¨ª humil de part forana que va triomfar a Palma, ciutat que era exclusiva dels senyors, frares i militars, es parlava circularment i a fons de Mallorca. Els detalls d¡¯Europa, de tot el M¨®n, no esquivaven la mirada des de la vida llegida o viatjada.

A taula parada tamb¨¦ feia les biografies dels plats i destapava sense secrets els menjars. Es teixia el costum antic de les xerrades sense ordre passant la lupa als fets socials i les hist¨°ries. El m¨®n de cadasc¨² i els silencis d¡¯alguns.

L¡¯advocat Miquel Capell¨¤ Moi¨¤, tot just finit ara a Palma als 74 anys, era el cap de taula i el xef director, obrador, dels men¨²s, de trobades que organitzava durant anys sense rutina, amb lit¨²rgia i gener¨®s. El menjar apareixia com a excusa i ra¨® del tiberi, per¨° la relaci¨® d¡¯afectes particulars n¡¯era el motiu, i les coincid¨¨ncies i diverg¨¨ncies esdevenien secund¨¤ries en la seva taula ampla i llarga, de possessi¨®, d¡¯alzina vella i ben lluenta.

En un aniversari rod¨® arm¨¤ un dinarot festiu, un gran qu¨¨ i l¡¯aleshores jove cuiner Andreu Genestra, feu el men¨² mariner i, sobre tot, unes postres gegants i trencadores: un plat-tortada col¡¤lectiu que abastava tota la taula. Estamp¨¤ a les estovalles addients xocolates, gelats, pastissets, macarrons i gran pilotes de xocolata per trencar i esmicolar.

A les fosques aquella taula de xocolata era la met¨¤fora de molts de fets. Els ll¨¦pols i menja fils gaudiren entre la discreci¨® i l¡¯apoteosi. Tothom espipellava, tamb¨¦ Paco de Luc¨ªa, amic continuat a Mallorca i client que fou de Capell¨¤. Altres pics, d¡¯altres vips, eren convidats a la casa, com Michael Douglas ¨Cper qui feu un risotto de ¡®raors¡¯¨C.

El gurmet difunt va ser advocat i amic de pupitre del fill de Camilo Jos¨¦ Cela, Camilo, i li guany¨¤ el llarg plet de l¡¯her¨¨ncia contra Marina Casta?o per¨° despr¨¦s del final, el cas va fondre els efectes amic-client. Mai no se¡¯n queix¨¤.

L¡¯advocat par¨¤ taula en privat per a Pasqual Maragall quan aquest feia adeptes per la seva fundaci¨® i jugava a mentar ¡°aquella malaltia que no record quin nom t¨¦¡±. Un habitual dels estius fou Narc¨ªs Serra, com els ambaixadors illencs, alguns periodistes, galeristes, empresaris internacionals, grans hotelers i sabaters, pol¨ªtics socialistes, sense defugir les veus de la dreta i els regionalistes. Als anys finals, Capell¨¤ era un adepte de Jaume Font i el Pi, i amic del mecenes p¨²blic de Font, el potentat de Sa Pobla, Guillem Cald¨¦s.

Un dia Kcho, l¡¯artista de Cuba, a can Capell¨¤ dibuix¨¤ de mem¨°ria la cadira del l¨ªder independentista Maceo que Weyler dugu¨¦ a Mallorca i que retorn¨¤ fa poc a l¡¯Havana. Capell¨¤, professional coneixedor de Cuba, compr¨¤ un gran quadre de Kcho per casa seva de Binissalem, on tants d¡¯anys govern¨¤ la matriarca, la mare, Ant¨°nia, i despr¨¦s la dona, Carme, alter ego i patidora de l¡¯ego capritx¨®s i exigent, de vegades, del cuiner. La filla, advocada, Lena ¨¦s la r¨¨plica.

Miquel Capell¨¤ feia sopars amb cine-f¨°rums, pel¨ªcul¡¤la i menjar adient al temps o als plats de la cinta. Tenia un club d¡¯amics, Miquels, de l¡¯excaixa Sa Nostra, que presid¨ª al tombant del segle XXI, arran del precipici i la bombolla immobili¨¤ria. Ell plor¨¤ en viu a les c¨¤meres d¡¯IB3 al denunciar com es va rebentar i buidar aquella caixa fins fer-la pols.

L¡¯amfitri¨® manejava el temps i el detall: obrava un peix al forn a la siciliana cobert de fines patates com escates, adesava arrossets o arrossos secs o caldosos amb un control absolut amb balan?a, cron¨°metre, term¨°metre. El repartiment dels plats mereixia un gest cerimoni¨®s. Alguna vegada s¡¯enfadava, en un flaix insolent si les coses no sortien com tocava. Afrontava grans cites: el sopar de vermar, com unes noces, a carrer, i anava a can Llabata a Cala Rajada a fer un parell de matances, cal?otades i torrades de gambes locals.

Com un personatge literari o de cine, analista prec¨ªs de la pell i els protagonistes de l¡¯illa, restar¨¤ el seu gest d¡¯ofici amb la mandolina quan llescava p¨¨tals de la c¨¨lebre t¨°fona blanca sobre ous frits o en un arrosset o la pasta pr¨°pia. Perfum sublim!! El ritual tenia el mateix estil de qui d¨®na una comuni¨®, gener¨°s i transcendent mentre llescava el pa que ell havia fet. Tenia oli i vi seus. Engreix¨¤ l¡¯endiot de Nadal i tenia carxofes italianes a Andratx. Carxofa al forn, a la romana, obra mestra.

Tenia el posat rotund i la mirada alegre; feia silencis per reflexionar, escoltar, apuntar llapis en m¨¤. A cops trencava el buit amb un relat ben travat o amb un gest amb, un lament, geni¨¹t, rar. La malaltia forad¨¤ anys el seu cos i acab¨¤ en cadira de rodes, sentimental i en veu fluixa. Un paisatge entre el plat i la conversa ha quedat buidat, el personatge ha partit.