La Pedrera surt al carrer amb les imatges de William Klein

La Pedrera ha acollit exposicions de fot¨°grafs com Colita, Leopoldo Pom¨¦s i Xavier Miserachs. Tots tenien com un dels seus principals referents el treball del nord-americ¨¤ William Klein (Nova York, 1928). Per aix¨°, no ¨¦s estrany que la Fundaci¨® Catalunya-La Pedrera, entitat que gestiona l¡¯enorme edifici de Gaud¨ª a Barcelona, tanqu¨¦s el cercle exposant aquestes imatges que tant van impactar aquests renovadors de la fotografia espanyola, que es van inspirar en els plantejaments de Klein i en el fet de prendre el carrer per captar qu¨¨ passava al seu voltant. Klein, a finals dels anys cinquanta, i ells poc despr¨¦s van utilitzar la c¨¤mera sense sotmetre¡¯s a normes per contribuir a desmuntar les convencions, els usos i les formes establertes fins aleshores i oferir una mirada aguda, irreverent i plena de vitalitat de la societat moderna.

?s el que permeten veure les m¨¦s de 200 obres, sobretot fotografies, c¨°pies d¡¯¨¨poca, per¨° tamb¨¦ enormes ampliacions, realitzades per Klein a la seva ciutat natal, barrejat entre la multitud de Harlem, el Bronx o la Cinquena Avinguda. Tamb¨¦ de Roma, Moscou i T¨°quio, on els aut¨¨ntics protagonistes s¨®n els vianants, que sembla que no paren quiets davant de la seva c¨¤mera, regalant espl¨¨ndids primers plans. Totes conformen l¡¯exposici¨® William Klein. Manifest (fins al 5 de juliol), la primera retrospectiva del nord-americ¨¤ a Espanya que, despr¨¦s de visitar Madrid, recala a Barcelona amb la Fundaci¨® Telef¨®nica.

El passeig de Gr¨¤cia ¨¦s un dels carrers m¨¦s bulliciosos de Barcelona. Des de divendres aquest trag¨ª s¡¯ha colat a la planta noble de l¡¯edifici que va crear el genial arquitecte gr¨¤cies a Klein. Per¨° la comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨®, Raphaelle Stopin, no nom¨¦s mostra les seves fotografies. Tamb¨¦ l¡¯obra pict¨°rica que va fer entre el 1949 i el 1951, olis i plafons pintats, que Klein va comen?ar a fotografiar i el van portar a descobrir el potencial de la imatge; documents, pel¡¤l¨ªcules i maquetes de llibres, com Life is Good & Good for You in New York, un dietari visual de la vida de carrer novaiorquesa, que li va permetre el 1956 fer el gran salt i li va fer obtenir reconeixement mundial.

¡°Em vaig imaginar el llibre que volia fer com un diari sensacionalista, furibund, groller, cridaner, saturat de tinta, amb composicions impactants i uns titulars escandalosos. Era el que Nova York mereixia i tindria¡±, va escriure Klein, autor d¡¯imatges tan impactants com Pistola, en la qual un nen, amb gest agressiu, apunta al fot¨°graf, i 4 caps, en qu¨¨ apareixen els rostres (sempre en primer pla) d¡¯un jueu, un afroameric¨¤, un llat¨ª i un policia irland¨¨s: el retrat de l¡¯amalgama social de la ciutat. ¡°Est¨¤ presa amb un objectiu de 28 mil¡¤l¨ªmetres que fa que el granulat de la pel¡¤l¨ªcula es confongui amb la pell de la dona¡±, va explicar Stopin. Klein va maquetar el llibre, va escollir la tipografia i va redactar el text amb un estil molt personal. La maqueta del llibre, considerat el m¨¦s innovador i radical de fotografia del segle XX, es pot veure per primera vegada en una vitrina.

Negatius pintats

La fama del llibre el va portar el 1956 a Roma cridat per Fellini per ajudar-lo a filmar Las noches de Cabiria. I all¨¤ va tornar a fer el mateix, sortint al carrer per buscar la densitat i el moviment dels romans. I tres anys m¨¦s tard, a Moscou i T¨°quio endinsant-se, una vegada m¨¦s, entre les aglomeracions de la gent.

Per¨° el treball que m¨¦s fama ha donat a Klein han estat les seves fotos de moda, sobretot per a la revista Vogue, fent servir un llenguatge nou, experimental i impactant. Acostumat al mitj¨¤, el fot¨°graf va treure al carrer les models i va fer que es barregessin amb la gent. Com Nina i Simone que va fer que es creuessin una vegada i una altra a la Piazza di Spagna de Roma, vestides de blanc i negre, com les ratlles del pas de vianants per on passen, mentre ell, dalt de les escales, esperava el moment per fotografiar-les mentre alteraven la circulaci¨® d¡¯aquest popular carrer.

Vogue va censurar alguna de les seves imatges, com la que va captar el 1964 d¡¯Antonia i Simone, vestides amb impactants colors monocroms, a la porta d¡¯una barberia on es veia un treballador negre assegut a l¡¯interior, per¨° la revista va tallar el treballador i nom¨¦s va publicar les dues models.

La mostra recorre tamb¨¦ les seves creacions amb negatius impresos ampliats i pintats, peces ¨²niques, aix¨ª com les seves incursions en el cinema, m¨¦s desconegudes per al gran p¨²blic.

L¡¯exposici¨® acaba tal com va comen?ar. Amb una enorme imatge en qu¨¨ set models, totes vestides amb ratlles blanques i negres, miren a la c¨¤mera en un contrapicat. La imatge podria ser d¡¯alguna escena viscuda als temples de la Gauche Divine realitzada per Miserachs, Colita o qualsevol dels grans fot¨°grafs que van seguir aquest t¨°tem de la fotografia contempor¨¤nia que dijous, malgrat estar a punt de fer 92 anys, no es va voler perdre la inauguraci¨® de la seva mostra a l¡¯edifici de Gaud¨ª, pel qual va confessar sentir admiraci¨® i respecte i ¨Cmalgrat anar en cadira de rodes¨C va posar al costat d¡¯alguna de les seves imatges immortals.