Catalunya no va b¨¦

El 17 de febrer el conseller de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies de la Generalitat, Chakir El Homrani, va presentar la darrera edici¨® de l¡¯estudi Evoluci¨® de la bretxa salarial de g¨¨nere a Catalunya, corresponent al 2017. D¡¯acord amb les dades analitzades, el 2017 les dones catalanes van cobrar una mitjana del 23% menys que els homes. M¨¦s concretament, si els homes van cobrar 27.572,8 euros, les dones es van quedar en 21.110,3. Comparant aquestes dades amb les de l¡¯any anterior, la bretxa es va reduir en nom¨¦s 4 d¨¨cimes. Una an¨¤lisi m¨¦s detallada revela que la bretxa, de fet,?va cr¨¦ixer entre els salaris m¨¦s baixos, on va arribar a ser d'un 34,4%.

En un rampell poc habitual de sinceritat, el conseller El Homrani (que, per cert, no apareix a les travesses de presidenciables) va admetre que la bretxa continua sent ¡°inacceptable¡± i no va dubtar a considerar que la inapreciable disminuci¨® en 4 d¨¨cimes no ¨¦s ¡°adequada¡± ni ¡°l¨°gica¡±.

Catalunya t¨¦ un problema, i no es diu ¡°bretxa salarial de g¨¨nere¡±, sin¨® que respon al nom m¨¦s ampli de ¡°desigualtat¡±. El gener d¡¯aquest any l¡¯Institut Catal¨¤ de les Dones va publicar les dades de l¡¯?ndex d¡¯Igualtat de G¨¨nere (IIG) corresponent tamb¨¦ al 2017. L¡¯IIG ¨¦s un instrument que permet mesurar el grau d¡¯igualtat entre dones i homes als pa?sos de la Uni¨® Europea i oscil¡¤la entre 1 (que correspondria a la desigualtat total) i 100 (igualtat total). Amb un ¨ªndex de 70,9 Catalunya se situa per sobre de la mitjana europea (67,4), per¨° no destaca especialment respecte al conjunt d¡¯Espanya (70,1) i sobretot se situa molt lluny de la societat m¨¦s igualit¨¤ria d¡¯Europa, que ¨¦s la sueca (83,6).

Si s¡¯analitzen les dimensions i subdimensions que conformen l¡¯IIG, la cosa no est¨¤ certament per llan?ar coets. En la dimensi¨® de Coneixement, l¡¯¨ªndex catal¨¤ (62,4) est¨¤ per sota de l¡¯europeu i tamb¨¦ de l¡¯espanyol, castigat per la subdimensi¨® Segregaci¨®, que reflecteix el biaix tem¨¤tic segons el g¨¨nere a l¡¯hora d¡¯escollir estudis. La desigualtat de g¨¨nere en la dimensi¨® de Poder (pol¨ªtic, econ¨°mic i social) ¨¦s la m¨¦s elevada de totes: l¡¯¨ªndex es queda en 59,8, per sobre de l¡¯europeu per¨° altra vegada per sota de l¡¯¨ªndex espanyol. I a anys llum del suec.

Les dades de l'IIG estan en trista sintonia amb la de l¡¯altre ¨ªndex semblant elaborat pel Gabinet d¡¯Estudis de la Cambra de Comer? de Barcelona amb la col¡¤laboraci¨® de l¡¯Observatori Dona, Empresa i Economia. L¡¯anomenat Indicador d¡¯Igualtat de G¨¨nere de Catalunya (IIGC) oscil¡¤la entre -1 (m¨¤xima desigualtat de les dones) i +1 (m¨¤xima desigualtat dels homes), on el 0 reflectiria una situaci¨® d¡¯igualtat total. En l¡¯¨²ltim any analitzat, que tamb¨¦ ¨¦s el 2017, l¡¯IIGC global es va situar en -0,21, amb un inapreciable descens respecte a la dada anterior (-0,22), que segur que El Homrani no consideraria ni ¡°l¨°gic¡± ni ¡°adequat¡±.

L¡¯IIGC global est¨¤ format per 28 indicadors parcials agrupats en cinc blocs (formaci¨®, mercat de treball, sector TIC i R+D, condicions de vida i empoderament). Furgant entre aquests blocs es descobreix tamb¨¦ que hi ha ¨¤mbits de molta desigualtat estructural que gaireb¨¦ no es mouen amb el pas del temps. En el sector TIC i R+D, l¡¯estudi de la Cambra revela no nom¨¦s que en els quatre indicadors que el formen les dones es troben per sota de la paritat, sin¨® que en el cas concret de les TIC les desigualtats no s¡¯han redu?t gens des del primer mesurament, fet l¡¯any 2005.

Aquesta columna podria seguir amb moltes altres dades que apunten en la mateixa direcci¨® gaireb¨¦ en qualsevol ¨¤mbit. ?s cert que en el Pla de Govern de la XII Legislatura ERC i JxCat van prometre ¡°arribar a la igualtat efectiva entre dones i homes¡± a trav¨¦s d¡¯un pla estrat¨¨gic, i tamb¨¦ ¨¦s cert que el juliol del 2019 es va aprovar el Pla estrat¨¨gic de pol¨ªtiques d'igualtat de g¨¨nere 2019-2022. Per¨° que existeixi un pla estrat¨¨gic de tipus literari amb objectius operatius de manual tan previsibles com ¡°eliminar la bretxa salarial de g¨¨nere¡± no vol dir que el Govern de la Generalitat hagi fet de la lluita contra l¡¯emerg¨¨ncia de g¨¨nere un eix central de la seva actuaci¨® pol¨ªtica. M¨¦s enll¨¤ de la ¡°lluita final¡± que alguns convoquen, seria desitjable que en la campanya electoral que s¡¯apropa pogu¨¦ssim parlar tamb¨¦ sobre l¡¯alarmant estat de la igualtat de g¨¨nere a Catalunya.

Albert Branchadell ¨¦s professor a la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.