¡°En aquests moments aturar del tot el virus ¨¦s pr¨¤cticament impossible¡±

El coronavirus ja ha deixat m¨¦s de 2.500 casos positius a Espanya, un centenar dels quals hospitalitzats a les unitats de cures intensives. Amb la corba epid¨¨mica a l¡¯al?a i focus descontrolats a la Comunitat de Madrid, La Rioja i el Pa¨ªs Basc, les autoritats sanit¨¤ries han optat per tancar escoles i anul¡¤lar esdeveniments on s¡¯apleguin m¨¦s de 1.000 persones. Pel que fa a Catalunya, dimecres la Generalitat va aplicardiverses mesures per intentar contenir la transmissi¨®. La cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l¡¯Hospital Vall d¡¯Hebron de Barcelona, Magda Campins (Barcelona, 1956), demana responsabilitat a la ciutadania i que compleixi les directrius de Salut P¨²blica.

Pregunta. Diverses comunitats aut¨°nomes acaben de tancar escoles i restringir activitats p¨²bliques. T¨¦ sentit continuar parlant de contenci¨®?

Resposta. S¨ª, perqu¨¨ totes aquestes mesures m¨¦s estrictes s¨®n per contenir la transmissi¨® del virus. Estem en una fase interm¨¨dia: volem alentir la transmissi¨® per evitar el col¡¤lapse del sistema sanitari.

P. Per a qu¨¨ serveix el tancament de les escoles?

R. En totes les epid¨¨mies de virus respiratoris es recomana el tancament d¡¯escoles per aturar la cadena i disminuir la transmissi¨®. Pel que fa a la grip ho tenim molt clar, perqu¨¨ els nens s¨®n els principals transmissors i el tancament d¡¯escoles ¨¦s una mesura molt efectiva. Aqu¨ª s¡¯ha de fer perqu¨¨ per experi¨¨ncia amb la grip sabem que va b¨¦, tot i que en aquest cas no tenim tan clar quin ser¨¤ l¡¯efecte, at¨¨s que el coronavirus afecta poc els nens (entre l¡¯1% i el 2% dels afectats s¨®n nens) i tenen s¨ªmptomes molt lleus. No tenim gaires proves de fins a quin punt els nens contribueixen a transmetre aquest virus nou, per¨° ho hem de fer.

P. Les mesures s¨®n suficients i pertinents?

R. S¡¯han pres en el moment que s¡¯ha vist que la corba epid¨¨mica ¨¦s totalment ascendent i el nombre de casos va augmentant cada dia. En aquests moments, s¨®n totalment proporcionades a la situaci¨® epid¨¨mica en qu¨¨ ens trobem ara. I ¨¦s possible i molt probable que, si seguim en ascens, que ¨¦s el que s¡¯espera, s¡¯hagin d¡¯adoptar mesures m¨¦s dr¨¤stiques.

P. Per exemple?

R. Conscienciar la poblaci¨® que, independentment del tancament d¡¯escoles i el teletreball, es restringeixi o es cancel¡¤li l¡¯acc¨¦s a alguns llocs p¨²blics on es pugui aplegar molta gent, com grans centres comercials o discoteques.

¡°Em preocupa el col¡¤lapse sanitari si la poblaci¨® no compleix les mesures de contenci¨®¡±

P. Qu¨¨ hauria de passar per arribar a aquest escenari?

R. Doncs si vei¨¦ssim que durant la setmana vinent o en els propers 10 dies tenim un increment important de casos i si ja tingu¨¦ssim un nombre de pacients hospitalitzats amb un nivell d¡¯ocupaci¨® important als hospitals.

P. Amb el virus del SARS, que era tamb¨¦ molt transmissible, o el MERS, que tenia una letalitat m¨¦s elevada, no es va arribar a aquest escenari. Quines difer¨¨ncies t¨¦ el coronavirus que ha obligat a prendre mesures m¨¦s estrictes?

R. Amb el SARS hi va haver un factor clau: ¨¦s molt transmissible i amb m¨¦s letalitat, per¨° es va poder detectar quin era el reservori animal que havia fet el salt del ratpenat als humans. Eren les civetes. A la Xina hi havia granges de civetes i es van eliminar. I posar fi al reservori animal va contribuir a eliminar la font de contagi. No vam arribar a tenir un nombre de casos tan important i es va poder contenir m¨¦s f¨¤cilment.

En el cas del MERS, no s¡¯ha eliminat per¨° pr¨¤cticament tots els casos estan confinats a l¡¯Ar¨¤bia Saudita. Aqu¨ª tamb¨¦ es va detectar quin era l¡¯animal que feia d¡¯hoste intermedi, que era el camell, i es va trobar la via de transmissi¨®, que sembla que era el consum de llet de camell. Es va fer una restricci¨® del consum d¡¯aquesta llet i el nombre de casos va disminuir.

Del coronavirus, en canvi, no sabem quin ¨¦s l¡¯animal que serveix de reservori i aix¨° ha afavorit que es difongu¨¦s de manera espectacular. En aquests moments aturar-lo completament ¨¦s pr¨¤cticament impossible.

¡°?s for?a improbable que aconseguim controlar el virus totalment¡±

P. L¡¯expansi¨® ja ¨¦s imparable?

R. ?s for?a improbable que l¡¯aconseguim controlar totalment. El que hem de fer ¨¦s contenir-lo perqu¨¨ la corba epid¨¨mica no continu? tenint un ascens marcat, sin¨® que sigui progressiva perqu¨¨ puguem afrontar des del sistema sanitari sense que es col¡¤lapsi i disminuir la taxa de transmissibilitat.

Si tenim la sort que amb el bon temps no li donem facilitats perqu¨¨ circuli, doncs podria ser que disminu¨ªs a l¡¯estiu i que a l¡¯hivern torn¨¦s a sorgir, com la grip. Aquest ¨¦s l¡¯escenari que considerem, en aquest moment, com a m¨¦s favorable.

P. El sistema sanitari est¨¤ preparat per afrontar aquesta nova fase en la qual entra Espanya?

R. El que estem fent en aquest ¨²ltim mes ¨¦s preparar-nos per al que est¨¤ venint. Intentem que no passi com a It¨¤lia, estar preparats abans i tenir plans de conting¨¨ncia fets per poder preveure els escenaris que puguem tenir. Estem preparats sempre que el virus tingui un nivell d¡¯incid¨¨ncia assumible conforme als escenaris que estem preveient.

P. Qu¨¨ ¨¦s una incid¨¨ncia assumible?

R. Estem gestionant un escenari d¡¯unes 12 setmanes, amb un mes i mig de pujada i sis setmanes de baixada. Un escenari semblant al que est¨¤ passant a la Xina. I aquesta situaci¨® seria gestionable amb els recursos que tenim pel que fa a llits assistencials i d¡¯UCI al pa¨ªs.

Per¨° cal insistir molt a la poblaci¨® que sigui molt conscient de totes les recomanacions de Salut P¨²blica. A la Xina, totes les mesures que s¡¯han adoptat la poblaci¨® les ha complert al peu de la lletra, perqu¨¨ s¨®n molt disciplinats. Aqu¨ª som llatins i no som tan complidors. La gent ha de ser responsable i si les autoritats sanit¨¤ries diuen que cal restringir l¡¯acc¨¦s a llocs p¨²blics, que ho facin. Perqu¨¨ els joves tindran un quadre lleu, per¨° aquell jove que ¨¦s un cas positiu transmet el virus tamb¨¦ a persones grans vulnerables que poden tenir complicacions importants.

P. Les retallades dels ¨²ltims anys poden passar factura a l¡¯hora d¡¯afrontar la crisi del coronavirus?

R. Crec que no, perqu¨¨ ara s¡¯han implementat una s¨¨rie de dispositius addicionals. Si hagu¨¦ssim tingut el que ten¨ªem a l¡¯¨¨poca de les retallades, doncs s¨ª, per¨° ara els dispositius d¡¯atenci¨® domicili¨¤ria, l¡¯augment de capacitat dels laboratoris per fer mostres, etc¨¨tera, s¨®n mesures addicionals. No estem en la mateixa situaci¨® que est¨¤vem en l¡¯¨¨poca de les retallades.

P. Quina ¨¦s la prioritat per als epidemi¨°legs ara?

R. La prioritat en el nivell dels hospitals ¨¦s la detecci¨® molt preco? dels casos que ens venen a urg¨¨ncies o que tenim ingressats a plantes d¡¯hospitalitzaci¨®, perqu¨¨ no puguin contagiar altres pacients i professionals sanitaris. Aix¨ª, evitarem transmissi¨® dins de l¡¯hospital i que hi hagi sanitaris que hagin de fer quarantena, perqu¨¨ pot representar un problema per a l¡¯assist¨¨ncia si ens quedem amb menys professionals.

P. El coronavirus ¨¦s el primer de molts nous microorganismes que arribaran?

R. No ho sabem, per¨° es previsible que s¨ª. Cada certs anys, sorgeix un microorganisme nou que emergeix i causa m¨¦s o menys impacte en la poblaci¨®. Que sorgiran altres situacions com aquestes? S¨ª. Per¨° ara esper¨¤vem m¨¦s una pand¨¨mia de grip que no pas aix¨°.

P. Segons una enquesta d¡¯EL PA?S, el 44,7% de la poblaci¨® admet que est¨¤ preocupada per la crisi del coronavirus. Vost¨¨ ho est¨¤?

R. Estic preocupada pel col¡¤lapse que hi pugui haver als serveis sanitaris si la poblaci¨® no ¨¦s disciplinada i no compleix totes les mesures de contenci¨® que marqui Salut P¨²blica. Aquest ¨¦s el principal motiu de preocupaci¨® en aquests moments. Evitem transmissions innecess¨¤ries que ens puguin col¡¤lapsar el sistema.