Una marat¨® de ren¨²ncies

A D¨¢maris Manuel se li va acabar el m¨®n quan li va arribar la mateixa captura de pantalla per diferents xats de WhatsApp. ¡°Suspesa la marat¨® de Barcelona¡±. Va abandonar a l'instant els seus plans d'anar-se'n a c¨®rrer i se'n va anar al gimn¨¤s. Necessitava un sac de boxa per descarregar a cops la frustraci¨® despr¨¦s de confirmar-se que no participaria en la seva primera marat¨®. V¨ªctor Carrillo, que tamb¨¦ hi havia de participar, va deixar les vambes a casa quan va saber la not¨ªcia, se'n va anar a fer les cerveses que no havia fet en els ¨²ltims mesos i va anar a dormir tard.

La desil¡¤lusi¨® per la suspensi¨® va ser col¡¤lectiva. La majoria de corredors no professionals acumulen mesos de ren¨²ncies i dedicaci¨® excepcionals per competir en un bon estat de forma. ¡°Afrontar la suspensi¨® ¨¦s molt dur per als corredors¡±, explica ?lex Rosell¨®, entrenador. ¡°Una marat¨® requereix una exig¨¨ncia en la preparaci¨®: renuncien a q¨¹estions socials, descansen poc, tenen pocs dies lliures i inverteixen diners per cuidar-se... Pensa que treballen molt durant mig any per arribar en les millors condicions una setmana concreta. I era aquesta¡±.

Alguns corredors van plantejar una alternativa a la suspensi¨® en grups i xarxes socials. ¡°Podem organitzar una marat¨® pirata¡±, van proposar. Sense organitzaci¨®, voluntaris, avituallaments ni carrers tallats. La idea es va diluir de seguida. ¡°Al principi la gent va dir que s¨ª, per¨° aviat es van adonar que era perill¨®s c¨®rrer per Barcelona sense protecci¨® ni autoritzaci¨®. Hauria estat molt kamikaze i un caos¡±, explica la D¨¢maris, de 36 anys. ¡°No enten¨ªem en el seu moment com era possible permetre les concentracions pel 8-M i els partits del Bar?a; i suspendre la marat¨®. Pens¨¤vem que potser es podria mantenir sense els corredors de zones de risc. Ara, amb tot el que est¨¤ passant, s'ent¨¦n m¨¦s b¨¦¡±, reconeix.

El pla de l'organitzaci¨® ¨¦s celebrar l'esdeveniment el 25 d'octubre, i reservar la pla?a als inscrits per a l'edici¨® de la tardor o per al 2021. La D¨¢maris i en V¨ªctor no tenen clars els seus plans. Ara reclamen un descans. ¡°Necessito desconnectar¡±, demana la D¨¢maris. ¡°Suposo que ho tornar¨¦ a intentar. O la corro a l'octubre, o ja ho deixo estar. Per¨° m¡¯agafar¨¦ dos mesos per a mi. Ho necessito perqu¨¨ vaig tenir un gran desengany¡±, afegeix. En V¨ªctor se sent igual. ¡°La rutina de la marat¨® ¨¦s exigent i met¨°dica. Sense la cursa, necessites alliberar-te i no mantens l'exig¨¨ncia inicial. Segurament ja participar¨¦ a la de l¡¯any vinent¡±.

Els dos corredors van comen?ar a entrenar-se al setembre de cara a la cursa d'avui. La D¨¢maris va seguir els consells de la medallista ol¨ªmpica Mar¨ªa Vasco, amiga seva. ¡°Per¨° et pagar¨¦ alguna cosa perqu¨¨ m'entrenis, que si no, no m'ho prendr¨¦ seriosament¡±, li va dir. I aix¨ª ho va fer. Abonar un pagament, per simb¨°lic que fos, donava valor als entrenaments necessaris. La D¨¢maris va comen?ar entrenant-se quatre o cinc dies a la setmana al setembre despr¨¦s d'¡°un agost una mica gos¡±, i va anar progressant en el volum de la preparaci¨®. Va participar en curses de 10 quil¨°metres i en mitges maratons, i es va conv¨¨ncer de les seves possibilitats quan va completar una carrera de 30 quil¨°metres, 12 menys que una marat¨®. ¡°Em vaig dir a mi mateixa que si havia acabat els 30, tamb¨¦ podria acabar la marat¨®, encara que m'arrossegu¨¦s en els quil¨°metres finals,¡± explica la corredora, integrada al Grup Atl¨¨tic TMB.

En V¨ªctor tenia un avantatge notable: procedeix de les curses de muntanya, i ja tenia una marat¨® a les cames a la seva Caracas (Vene?uela) natal. ¡°Per¨° aquella em va anar malament¡±, recorda. ¡°Tenia dos objectius: acabar i aconseguir un temps inferior a les quatre hores. Nom¨¦s vaig aconseguir el primer objectiu. Vaig patir molt, i vaig decidir que si tornava a c¨®rrer, ho faria en les millors condicions¡±. En V¨ªctor va aparcar la idea de repetir fins que va viure la marat¨® de Barcelona de l'any passat com a espectador. Va quedar entusiasmat. ¡°Vaig veure la cursa des de diferents punts, i la vaig acabar a la meta. Em va impressionar el ritme dels professionals¡±, explica. L'experi¨¨ncia el va inspirar. ¡°Barcelona afegeix un plus a la cursa, ¨¦s de nivell internacional, i s'ha convertit en casa meva. Volia participar-hi. Em sentia preparat, i podia aconseguir una bona marca, per¨° ja ho veus¡±.

¡°Sempre hi ha excuses¡±

El cam¨ª fins a una marat¨® no ¨¦s senzill. Els entrenaments comporten una fatiga f¨ªsica, per¨° tamb¨¦ una exigent c¨¤rrega mental. ¡°Sempre hi ha una excusa per no anar a entrenar-se¡±, recorda Rosell¨®. ¡°El repte ¨¦s no caure-hi. El teu cos t'envia missatges que est¨¤ esgotat. De vegades plou o has d'anar al metge; i tot aix¨° genera un estr¨¨s. Bregar amb totes les tasques d'una vida normal t¨¦ les seves dificultats¡±. La D¨¢maris i en V¨ªctor van buscar suport en les seves parelles, tamb¨¦ esportistes habituals, per assolir el repte de la marat¨®. ¡°?s impossible preparar-ho amb qualitat si la teva parella o l'entorn no t'entenen. Impossible¡±, apunta Rosell¨®. En V¨ªctor s'ha hagut d'excusar aquests mesos per no poder anar a aniversaris d'amics. ¡°De vegades et diuen ¡®sempre est¨¤s igual¡¯, per¨° saben que ¨¦s el que m'agrada. La gent que no t'ent¨¦n s'acaba allunyant de tu perqu¨¨ el teu pla de vida no ¨¦s com el seu¡±, explica.

Als dos corredors els queda la satisfacci¨® relativa d'haver arribat fins al final, malgrat quedar-se sense la competici¨®. ¡°C¨®rrer no m'entusiasma; per¨° la satisfacci¨® final ¨¦s gratificant¡±, expressa la D¨¢maris. ¡°En plantejar-me la marat¨®, vaig declarar una guerra contra mi mateixa¡±. No tindr¨¤ una foto a la l¨ªnia de meta, per¨° en tot aquest temps acumula una marat¨® de ren¨²ncies.