El m¨®n que treu el cap amb el coronavirus

Hi ha moments que tenen efectes disruptius. S¨®n fen¨°mens capa?os de fer emergir realitats latents i canviar el paradigma de les coses. La crisi del coronavirus far¨¤ aflorar les grans vulnerabilitats del m¨®n globalitzat. En menys de dos mesos podem passar d'una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria a una emerg¨¨ncia econ¨°mica que ens porti a una nova recessi¨®. Per salvar la vida de milers de persones cal aturar l'economia, la qual cosa al seu torn, si acaba en recessi¨®, generar¨¤ noves v¨ªctimes. D'un altre tipus, per¨° v¨ªctimes tamb¨¦. La crisi del coronavirus reuneix tres ingredients que en compliquen la gesti¨®: canvi brusc de paradigma, situaci¨® d'incertesa extrema i alta complexitat. Es pot arribar a paralitzar l'economia per una amena?a que t¨¦ un abast que ni tan sols podem quantificar. Sabem que hem de prendre mesures per¨° no sabem en quin punt i en quin moment els efectes de les mesures per frenar el coronavirus poden ser pitjors que el mal que es vol evitar.

No ¨¦s f¨¤cil gestionar la incertesa en una realitat complexa i variable que obliga a decidir partint d'hip¨°tesis i c¨¤lculs de probabilitat. La socialitzaci¨® de la por ens porta a situar-nos en el pitjor escenari possible, a la qual cosa cal afegir un altre gran vector del nostre temps: la imperiosa necessitat d'anticipar-nos. Tot aix¨° es tradueix en una pressi¨® immensa sobre els qui han de prendre les decisions. Els pol¨ªtics se senten sotmesos a un dur escrutini p¨²blic. El risc ¨¦s que la lluita partidista condueixi a una espiral en la qual les decisions es prenguin no en funci¨® de les necessitats objectives, sin¨® per protegir-se davant de possibles acusacions futures. Pablo Casado ja va fer una temptativa d'utilitzar la crisi per desgastar el Govern, acusant-lo d'arribar tard. Ha hagut de rectificar, per¨° la temptaci¨® encara hi ¨¦s.

La crisi del coronavirus posa en q¨¹esti¨® alguns aspectes de la globalitzaci¨® que es consideraven irreversibles. Fen¨°mens que s'havien presentat com a inevitables i avantatjosos, com la deslocalitzaci¨® de la producci¨®, es converteixen de sobte en un factor de feblesa. En les ¨²ltimes setmanes hem vist que la ruptura d'un punt de la cadena de subministraments pot aturar la producci¨® en llocs remots. La interdepend¨¨ncia econ¨°mica s'ha revelat com un factor de vulnerabilitat.

Fins ara es considerava necessari tenir reserves estrat¨¨giques de determinats productes, per exemple gas o petroli. Fa temps que forma tamb¨¦ part de la preocupaci¨® dels governants la necessitat de produir al mateix pa¨ªs determinats components estrat¨¨gics, especialment alguns de relacionats amb les tecnologies de la comunicaci¨®. Per¨° en aquest c¨¤lcul ning¨² no hauria posat fa uns mesos la producci¨® de mascaretes o d'aparells de ventilaci¨® assistida. La llibertat de circulaci¨® i comer? trontolla fins i tot en un espai sense fronteres com ¨¦s la Uni¨® Europea.

En l'aclaparadora successi¨® de not¨ªcies d'aquests dies ha passat desapercebut un incident diplom¨¤tic entre Alemanya i les seves ve?nes ?ustria i Su?ssa que ho demostra. Despr¨¦s que s'esgotessin les mascaretes i el personal sanitari alemany reb¨¦s instruccions per utilitzar la mateixa durant vuit hores en lloc de canviar-la cada dues, el Govern d'Angela Merkel va prohibir l'exportaci¨® d'equipament sanitari de protecci¨®. Un carregament de 240.000 mascaretes amb destinaci¨® a Su?ssa va ser interceptat abans d'arribar a la frontera. El mateix va passar amb aparells de respiraci¨® assistida que es dirigien a ?ustria. Tots dos pa?sos van protestar davant del Govern de Merkel. El ministre de Sanitat alemany va prometre que revisaria les restriccions, per¨° va recordar que les lleis del mercat no garanteixen que les mascaretes arribin als qui m¨¦s les necessiten. Interessant.

Els defensors del neoliberalisme patiran aquests dies en veure com la realitat refuta la seva teoria de qu¨¨ com menys Estat millor. Situacions complexes com aquesta fan pal¨¨s que l'Estat ¨¦s m¨¦s necessari que mai. De fet, ¨¦s l'¨²nica garantia que s'imposi l'inter¨¨s col¡¤lectiu. Fins i tot quan els governants no creuen en l'Estat. Ho ha demostrat l'ins¨°lit cas del Regne Unit. En una decisi¨® d'alt¨ªssim risc, el primer ministre Boris Johnson va decidir ignorar les recomanacions de l'OMS i no fer res per evitar els contagis. Els seus experts consideraven que l'expansi¨® del virus era inevitable i va decidir que era millor deixar que l'epid¨¨mia segu¨ªs el seu curs perqu¨¨ la poblaci¨® s'immunitz¨¦s fins i tot sabent que ¡°moltes fam¨ªlies perdran els seus ¨¦ssers estimats abans d¡¯hora¡±. L'utilitarisme en la seva expressi¨® m¨¦s descarnada. Per Johnson, protegir l'economia era m¨¦s important que protegir els seus ciutadans. Va haver de rectificar quan es va adonar que la societat brit¨¤nica, comen?ant per la Casa Reial i seguint per les federacions esportives, ignorava la posici¨® del Govern i s'autoimposaven mesures de restricci¨® i confinament. Exercir l'autoritat ¨¦s avui molt m¨¦s complex.