Compareix l¡¯Estat

Dimarts al mat¨ª, dia 10 de mar?, em vaig llevar pensant que havia d¡¯escriure aviat el meu article per publicar l¡¯endem¨¤, ja que tenia una reuni¨® a ¨²ltima hora del mat¨ª i la tarda tota ocupada. Durant la setmana acostumo a anar apuntant temes d¡¯actualitat per comentar, i aquesta vegada en tenia molts a la cartera: la penosa instrumentalitzaci¨® del feminisme perqu¨¨ el projecte de llei de llibertat sexual s'aprov¨¦s abans del 8 de mar?, la fragilitat del Govern a causa de les seves contradiccions internes, l¡¯escrache universitari a Pablo Iglesias o all¨° de tal far¨¤s, tal trobar¨¤s, la maliciosa ignor¨¤ncia que suposa equiparar ¡°marc constitucional¡± amb ¡°seguretat jur¨ªdica¡± en els previsibles acords entre l¡¯Estat i la Generalitat... Un bon ventall de temes per a un article prou curt. Per¨° immediatament vaig canviar de criteri: el periodisme ¨¦s actualitat, urg¨¨ncia i, sobretot, import¨¤ncia del tema.

Per qu¨¨ aquell canvi sobtat? Quan vaig consultar el meu correu, cap a les deu del mat¨ª, tenia dos missatges en qu¨¨ se¡¯m comunicava que se suspenien les dues reunions convocades per a aquell dia. Al llarg del mat¨ª, i en les hores seg¨¹ents, es desconvocaven les cites de la resta de dies, de tot tipus. Qu¨¨ passava? El coronavirus, naturalment. La presa de consci¨¨ncia general sobre el fet que ens trob¨¤vem davant d¡¯una situaci¨® inesperada i perillosa.

Us confesso que d¡¯entrada em va sorprendre tanta rapidesa i unanimitat. Durant el cap de setmana s¡¯havien jugat uns quants partits de futbol, s¡¯havia fet el congr¨¦s de Vox, la manifestaci¨® a Perpiny¨¤ convocada per Puigdemont i la manifestaci¨® del Dia de la Dona a diverses ciutats d¡¯Espanya, amb especial rellev¨¤ncia a Madrid. Els cinemes i teatres encara eren oberts, tamb¨¦ els bars i restaurants, les terrasses estaven ben atape?des, el Rastro madrileny ple a vessar¡­ Per aix¨° he dit que la nova situaci¨® era inesperada, almenys per als ciutadans corrents, gens alarmats encara amb el virus que immediatament ens faria anar de corcoll.

Ja hi haur¨¤ temps per demanar explicacions als nostres governants sobre els motius per amagar-nos la gravetat de la situaci¨®, tot i que algunes sospites semblen justificades. Ara no ¨¦s el moment de recriminar res a ning¨², per¨° no hi ha dubte que en aquest Govern i en el seu entorn hi ha aut¨¨ntics amateurs de la pol¨ªtica, nom¨¦s preocupats pels seus interessos de partit, per la propaganda de les seves idees, ignorants de la hist¨°ria i de l¡¯economia, amb uns coneixements que es redueixen a la teoria de jocs i que tenen com a manual de cap?alera la s¨¨rie televisiva Joc de trons. Aquests irresponsables ignoren qu¨¨ vol dir governar de deb¨°, ¨¦s a dir, amb sentit d¡¯Estat, fins i tot ignoren el que ¨¦s l¡¯Estat.

Per¨° no tots s¨®n aix¨ª, al Govern, amb totes les seves febleses, tamb¨¦ hi ha persones competents i responsables, amb el cap a lloc. Aix¨° es va anar constatant al llarg de la setmana i va comen?ar aquell mateix dimarts amb una roda de premsa del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que des de fa anys ha acreditat tant els seus coneixements en la gesti¨® p¨²blica com la seva prud¨¨ncia i seriositat com a pol¨ªtic.

En tot cas, amb les seves paraules vam comen?ar a tremolar: les mesures que s¡¯adoptarien per afrontar aquesta pand¨¨mia global segurament frenarien l¡¯expansi¨® del virus per¨° tamb¨¦ donarien lloc a una crisi econ¨°mica i social de dimensions incalculables. Se¡¯ns va comen?ar a plantejar que poden ser m¨¦s greus les conseq¨¹¨¨ncies del remei que no pas la malaltia. I aix¨ª ¨¦s com estem a hores d¡¯ara.

Per¨° amb una certesa: l¡¯Estat, finalment, ha ocupat el seu paper protagonista en l¡¯escena p¨²blica. Ho vaig percebre clarament diumenge a la nit durant els parlaments dels quatre ministres que formen el gabinet de crisi. Una hora abans s¡¯havia publicat el decret que declarava l¡¯estat d¡¯alarma, molt detallat i amb bona precisi¨® t¨¨cnica. Els ministres, tots del PSOE i encap?alats per Illa, van donar una bona mostra del que tenien entre mans.

Un Estat, almenys des de Hobbes, ¨¦s una cosa molt seriosa: ¨¦s un gran artefacte que ens protegeix perqu¨¨ els ciutadans li hem donat aquest ¨²nic objectiu. I ens protegeix per garantir els nostres drets, els drets de tothom per igual. Fer que funcioni aquest mecanisme no ¨¦s f¨¤cil, exigeix compet¨¨ncia entre els dirigents i compet¨¨ncia en els funcionaris, aquells que han d¡¯executar les ordres dels seus superiors. Em van tranquil¡¤litzar ¨Crelativament, ¨¦s clar¨C, els ministres. Per fi havia comparegut l¡¯Estat.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.