¡°L¡¯epid¨¨mia del coronavirus era evitable¡±

Encara no ha fet els 40 i Oriol Mitj¨¤, infect¨°leg i investigador de la Fundaci¨® Lluita contra la Sida, ja ha hagut de bregat amb m¨¦s d'un enemic invisible a l'ull hum¨¤. Virus i bacteris s¨®n el seu tema. El metge (Arenys de Munt, 1980) ha trobat en un vell antibi¨°tic la cura per al pian, una malaltia tropical que genera malformacions ¨°ssies i ¨²lceres que desfiguren el rostre. Tamb¨¦ mant¨¦ obert un front contra el bacteri de la s¨ªfilis, cos¨ª germ¨¤ del que causa el pian. I ara, per si tot plegat no fos poc, s'ha arremangat per dirigir, en col¡¤laboraci¨® amb Bonaventura Clotet,?un estudi a Catalunya per aturar la cadena de transmissi¨® del coronavirus administrant un antiviral als casos positius i un altre antimicrobi¨¤ als seus contactes propers.

Mitj¨¤, que fa setmanes que estudia la progressi¨® de la pand¨¨mia i que adverteix de l'elevat risc de transmissi¨®, s'ha convertit en la pedra a la sabata, no nom¨¦s de virus i bacteris, sin¨® tamb¨¦ dels gestors sanitaris que han pilotat la crisi del coronavirus. A Twitter ha demanat la dimissi¨® del comit¨¨ d'emerg¨¨ncia espanyol. El metge at¨¦n EL PA?S des del seu centre d'operacions, a les instal¡¤lacions de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Tot, per descomptat, via m¨°bil i Skype, per reduir el contacte al m¨ªnim ¨Cnom¨¦s unes fotografies¨C i predicar amb l'exemple. Les mesures d'a?llament social redueixen els contagis, insisteix.

Pregunta. Aquesta crisi sanit¨¤ria era evitable?

Resposta. S¨ª. Hi ha hagut falta d'anticipaci¨® i incapacitat per fer previsions i prediccions epidemiol¨°giques d'una epid¨¨mia evitable. El fet de no evitar-la ha comportat unes conseq¨¹¨¨ncies en la salut p¨²blica i aix¨°, en termes m¨¨dics, ¨¦s la definici¨® de neglig¨¨ncia.

P. Vost¨¨ fa setmanes que adverteix que el risc de transmissi¨® del coronavirus era m¨¦s alt del que deien les autoritats. Qu¨¨ veia en els seus models matem¨¤tics?

¡°Aquest missatge de calma ha estat perjudicial per fer una planificaci¨® adequada¡±

R. La transmissi¨® d'una infecci¨® dep¨¨n de tres factors: el nombre de contactes que t¨¦ una persona, la capacitat del patogen per transmetre's i la capacitat d'infecci¨®. Utilitzant aquests par¨¤metres ens vam adonar de seguida que un sol cas en una localitat podia sembrar una epid¨¨mia i l'arribada de tres casos era un risc de fins al 60% que hi hagu¨¦s un brot local. Quan hi ha 20 o 30 casos, ja ¨¦s imparable i cal fer estrat¨¨gies de control m¨¦s agressives.

Sempre ens van dir que era impossible que arribessin casos importats. Quan van arribar, van dir que no hi hauria casos aut¨°ctons. I quan van ser aut¨°ctons, van dir que es podien aturar les cadenes de transmissi¨® amb eines de salut p¨²blica molt febles, com l'a?llament de casos i contactes. Al final, l'epid¨¨mia va cr¨¦ixer.

P. Qu¨¨ ha fallat? Ha estat por, exc¨¦s de confian?a, tal vegada?

R. No n'estic segur. Sembla que, des del moment inicial, no hem tingut la capacitat de fer unes an¨¤lisis epidemiol¨°giques detallades per comprendre quina era la situaci¨®. Ens hem basat en el nombre de casos que hi havia en el dia a dia en lloc de predir qu¨¨ ¨¦s el que podia passar en el futur. Aquest missatge de calma ha estat perjudicial per fer una planificaci¨® adequada. Si prens les decisions sobre la base del nombre de casos que veus aquell dia, aquests casos es van infectar ja fa una setmana i aix¨° vol dir que en aquest moment est¨¤s molt pitjor. I per poder sobreposar-te a una epid¨¨mia d'aquestes caracter¨ªstiques necessites anar per davant de l'epid¨¨mia. Sembla que sempre h¨¤gim anat a remolc, per darrere.

P. Qu¨¨ s'hauria d'haver fet?

R. Hi ha diferents estrat¨¨gies. Diversos pa?sos han pres mesures diferents, per¨° totes contundents. La Xina va fer un confinament massiu, per¨° Corea del Sud el que va fer va ser fer centenars de milers de proves per detectar els casos molt r¨¤pid.

Aqu¨ª hi ha hagut tres errors: primer, una incapacitat de fer previsions; segon, un error de la comunicaci¨®, que ha estat opaca i ha perjudicat els gestors i planificadors sanitaris per poder-se preparar i prendre decisions abans que arrib¨¦s la crisi i no durant; i tercer, els dubtes a l'hora de prendre decisions cr¨ªtiques, cal ser taxatius i executar els plans sense perdre temps en reunions i dubitacions.

P. Les mesures actuals s¨®n suficients o estan sent negligents?

R. En els ¨²ltims tres dies s'han comen?at a prendre mesures, per¨° la situaci¨® ¨¦s greu perqu¨¨ hem deixat que l'epid¨¨mia avanc¨¦s massa. Ens trobem en un situaci¨® en la qual hi ha falta de material m¨¨dic, desbordament dels hospitals, un creixement incessant del nombre de casos perqu¨¨ el confinament no est¨¤ sent efectiu i un moviment de poblacions infectades que estan sortint de zones altament epid¨¨miques cap a altres regions d'Espanya, com ¨¦s el cas de Madrid, i viatgers que van anar a Gal¨ªcia i la costa de Val¨¨ncia. Per aix¨° ara les mesures que es necessiten s¨®n m¨¦s agressives i seran insuficients les que s'han pres fins avui.

P. Qu¨¨ m¨¦s es pot fer?

R. M'espanta que el metro de Madrid i Barcelona fos ple per anar a treballar. Cal aturar tot el transport p¨²blic. No pot ser que hi hagi transporti intraurb¨¤ i entre ciutats, perqu¨¨ incrementa el risc de propagaci¨® de l'epid¨¨mia a diferents regions. Cal aturar tota la feina, encara que sigui un esfor? econ¨°mic, val la pena fer el sacrifici ara per no allargar l'agonia.

Si fem les coses b¨¦, en dues setmanes, podr¨ªem reduir la transmissi¨® significativament. La Xina va aconseguir reduir en aquest temps la taxa de reproductibilidad b¨¤sica un 55%.

¡°El pa¨ªs ¨¦s a la UCI. Cal canviar el metge que l¡¯ha at¨¨s abans que no hi hagi soluci¨®¡±

P. I despr¨¦s, qu¨¨?

R. Una vegada hagin passat les dues setmanes, aquest pic epid¨¨mic, i ens assegurem que els hospitals han pres una mica d'oxigen i torna a haver-hi llits lliures, es pot tornar a obrir el pa¨ªs per¨° prenent mesures de precauci¨®. Es pot fer un pla de sostenibilitat, amb capacitat per identificar r¨¤pidament els brots i potenciar l'¨²s de proves diagn¨°stiques per si hi ha algun rebrot i detectar-lo de seguida.

P. Alg¨² ha d'assumir responsabilitats per aquesta crisi?

R. S¨ª. Cal que hi hagi un recanvi en les persones que estan dirigint aquesta crisi i un nou pla d'acci¨®, en el qual ning¨² tingui por d'actuar o a executar accions. El pa¨ªs ¨¦s a la UCI i el metge que el tracta ha com¨¨s errors. ?s millor canviar de metge mentre encara hi som a temps i no lamentar-se quan no hi hagi soluci¨®.

P. El coronavirus ja no marxar¨¤?

R. No. En la primera onada ¨¦s m¨¦s greu perqu¨¨ ens agafa poc preparats, no tenim mecanismes per respondre-hi i afecta un nombre m¨¦s elevat de poblaci¨® perqu¨¨ no hem desenvolupat immunitat. Tampoc hem tingut capacitat de desenvolupar eines per combatre'l, com a f¨¤rmacs o vacunes.

Esperem que, quan arribi l'estiu, hi hagi una baixada dels nivells d'incid¨¨ncia i l'hivern que ve ja estarem preparats perqu¨¨ tindrem protocols, coneixerem el virus i tindrem eines per combatre'l.