Perdre el temps

Una novel¡¤la ¨¦s la novel¡¤la que ¨¦s m¨¦s enll¨¤ del premi que hagi obtingut. De fet, els premis literaris no afecten gens la qualitat del llibre que se n¡¯hagi beneficiat, per¨° s¨ª que proporcionen pistes per saber com van les coses i quins interessos tenen les grans editorials. Despr¨¦s de perdre el temps llegint tres novel¡¤les recentment guardonades, ¨¦s f¨¤cil concloure que la deserci¨® de la literatura ¨¦s ja un fet inq¨¹estionable.

A la seva novel¡¤la anterior, Melissa & Nicole, premi Prudenci Bertrana 2017, David Nel¡¤lo (Barcelona, 1959) partia d¡¯un cop d¡¯efecte de l¡¯argument per enfonsar-se sense vergonya en una inversemblan?a demencial: dues germanes bessones que vivien amb dues fam¨ªlies diferents, i que no s¡¯havien vist mai, coincideixen per atzar en una illa diminuta del B¨¤ltic durant unes vacances d¡¯estiu. A Les amistats tra?des, premi Sant Jordi 2019, Nel¡¤lo continua sent fidel a la comicitat involunt¨¤ria. Aqu¨ª la coincid¨¨ncia meravellosa, i que ¨¦s el centre de la novel¡¤la, ¨¦s aquesta: no se sap per qu¨¨, per¨° un escriptor molt fam¨®s va trair el pare del narrador. De totes maneres, el lector no ha de patir gens, perqu¨¨ quan el fill, que ¨¦s traductor, s¡¯instal¡¤la en una resid¨¨ncia liter¨¤ria su?ssa, de seguida hi apareix tamb¨¦ l¡¯escriptor fam¨®s i no triga gaire a explicar els motius del conflicte. I el lector, que no acaba d¡¯entendre mai si es troba davant d¡¯un retrat ir¨°nic de la recerca obstinada de l¡¯¨¨xit literari, si se¡¯l sermoneja amb una cr¨°nica hist¨°rica, o si llegeix una narraci¨® m¨¦s o menys fant¨¤stica, sap de segur que a Les amistats tra?des tot trontolla: la prosa, la veu narradora, els personatges i les seves relacions ¡ªsemblen col¡¤leccionistes de t¨°pics¡ª, la subst¨¤ncia de l¡¯argument, els passatges de transici¨®, les descripcions i els di¨¤legs. El lector tamb¨¦ sap, molt abans d¡¯arribar al final, que no tornar¨¤ a perdre el temps amb propostes tan buides per m¨¦s que duguin l¡¯aval d¡¯un premi com el Sant Jordi.

A Tota una vida per recordar, premi Ramon Llull 2020, N¨²ria Pradas (Barcelona, 1954) narra les vicissituds que viu una noia de Nova York que, des de molt jove, vol treballar a Disney Studios, a Los Angeles, com a dibuixant de pel¡¤l¨ªcules d¡¯animaci¨®. Hi arriba l¡¯any 1932 i ben aviat s¡¯adona que el cam¨ª cap a l¡¯¨¨xit est¨¤ farcit d¡¯entrebancs perqu¨¨, en comptes de pert¨¤nyer al g¨¨nere mascul¨ª, pertany al femen¨ª. I el lector hi troba, ¨¦s clar, un serm¨® constant sobre la dignitat de les dones treballadores durant els anys de la depressi¨®, un document sobre la ind¨²stria cinematogr¨¤fica de Hollywood ¡ªels bons s¨®n molt bons i els dolents s¨®n molt dolents¡ª i una constant exposici¨® sobre els t¨°pics sentimentals. Res d¡¯aix¨° no seria un entrebanc dur de superar, per¨° l¡¯an¨¨mia de la prosa, la mirada miop de la veu narradora, la conducta previsible dels personatges i la manera que tenen de moure¡¯s en la societat que els ha tocat viure, els llocs comuns de l¡¯argument, els moments de transici¨® entre les diferents escenes, el que es diu i el que es pensa, tot trontolla. I el lector, quan ja no pot m¨¦s i s¡¯avorreix a ell mateix mentre continua endavant, es promet que no tornar¨¤ a perdre mai m¨¦s el temps amb novel¡¤les tan convencionals encara que arribin avalades per premis com el Ramon Llull.

A Pluja d¡¯estels, premi Josep Pla 2020, Laia Aguilar (Barcelona, 1976) parteix d¡¯un t¨°pic argumental: un grup d¡¯amics que ja quaranteja es reuneix en una casa de Portlligat, despr¨¦s d¡¯un temps de no veure¡¯s, per contemplar una pluja d¡¯estrelles. A la trobada hi planeja l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una amiga, i la intriga de la trama ¨¦s saber quines en s¨®n les causes. Els personatges es relacionen amb un lirisme mel¡¤liflu, i ¨¦s freq¨¹ent que recorrin als clix¨¦s per expressar com si fossin sent¨¨ncies lapid¨¤ries els seus dubtes existencials. El que sorpr¨¨n m¨¦s el lector, per¨°, ¨¦s l¡¯esquematisme narratiu i la prosa telegr¨¤fica ¡ªa vegades simples acotacions teatrals¡ª que usa Aguilar per dur endavant la hist¨°ria, talment com si es lleg¨ªs el projecte d¡¯un gui¨® televisiu que s¡¯hagu¨¦s anat transformant, sense gaires miraments, en una novel¡¤la, molt apte per als lectors peresosos que es maregen quan topen amb alguna frase que vagi m¨¦s enll¨¤ d¡¯una l¨ªnia. L¡¯avantatge d¡¯aquest m¨¨tode creatiu ¨¦s que les p¨¤gines van passant de pressa, per¨° el lector que en la lectura, a m¨¦s de la rapidesa, hi busca alguna cosa m¨¦s pot arribar a fer-se la idea que ha perdut el temps i que el premi Josep Pla ja no ¨¦s un aval de res que es relacioni amb la literatura.