La galeria, des de casa

Des del punt de vista de l¡¯Est¨¨tica (¡°aquesta esp¨¨cie de pr¨°tesi de la ra¨®¡±, com la va definir el morda? Terry Eagleton), les imatges del trasllat de les restes de Franco del Valle de los Ca¨ªdos a Mingorrubio, al Pardo, tenen a la fi el seu text (un text fred com la mort), que no ¨¦s altre que l¡¯anunci de l¡¯estipendi de tot l¡¯operatiu, donat a con¨¨ixer ara a requeriment d¡¯un senador de Comprom¨ªs. Es detalla aix¨ª: 125.930 euros, als quals se sumen els 34.069 de TVE en el seu programa especial sobre l¡¯exhumaci¨® del dictador, sense incloure els costos de l¡¯helic¨°pter de l¡¯Ex¨¨rcit de l¡¯Aire emprat per traslladar el f¨¨retre ni el dispositiu de la Gu¨¤rdia Civil. L¡¯informe de Moncloa tamb¨¦ especifica la quantitat gastada per a les obres de construcci¨®, neteja i manteniment del nou pante¨® del dictador en un cementiri estatal, 75.382 euros, que paguem tots els espanyols i no la fam¨ªlia de Franco, com hauria de ser.

L¡¯anunci, sumat a les imatges de l¡¯esdeveniment (¡°una exhibici¨® pornogr¨¤fica en per¨ªode electoral¡±, opina l¡¯esmentat senador, Carles Mulet), convida a una reflexi¨® sobre l¡¯estatut de la fotografia com a productora de significat i la seva disseminaci¨® social i institucional, a la manera que la van practicar durant els setanta i vuitanta artistes de l¡¯¨¤mbit anglosax¨® com Martha Rosler, Victor Burgin o Allan Sekula i, a Catalunya, el Grup de Treball. En el cas de la m¨°mia de Franco, requereix l¡¯an¨¤lisi semi¨°tica de textos, fotografies i seq¨¹¨¨ncies preses amb aparent neutralitat, les quals, no obstant aix¨°, estan injectades de tot tipus de conting¨¨ncies pol¨ªtiques, contextuals i hist¨°riques.

El 1991, l¡¯artista i activista Marcelo Exp¨®sito (Puertollano, 1968) no nom¨¦s va fantasiar amb la idea de remoure les restes del dictador i de Jos¨¦ Antonio del Valle de los Ca¨ªdos, sin¨® que la va fer quallar en un projecte que havia d¡¯incloure en una exposici¨® col¡¤lectiva al Palau de Vel¨¢zquez de Madrid, per enc¨¤rrec de l¡¯Instituto de la Juventud. Aquella obra, 50.000 v¨ªctimes, constava de fotos, documents i estudi per a la realitzaci¨®, per¨° no va veure mai la llum: va ser censurada de manera taxativa. El projecte es mostra ara arxivat en carpetes, en una exposici¨® que la galeria ?ngels Barcelona dedica a l¡¯artista. No ¨¦s possible visitar-la f¨ªsicament a causa del confinament de gaireb¨¦ tots els ciutadans. Per¨° ja coneixem l¡¯agilitat del mercat de l¡¯art per adaptar-se a tot tipus d¡¯eventualitats m¨¦s o menys greus, com l¡¯actual que ha provocat la total par¨¤lisi de l¡¯activitat de museus i galeries, davant la qual ja s¡¯ofereixen solucions virtuals, com ara l¡¯ingr¨¦s a trav¨¦s de les p¨¤gines web.

La que ha preparat la galeria barcelonina inclou la documentaci¨® del projecte sobre l¡¯exhumaci¨® dels dos feixistes, sumada a la d¡¯altres treballs site-specific que Exp¨®sito va realitzar a ciutats espanyoles i europees en aquell per¨ªode, aix¨ª com obres recents que expliquen la import¨¤ncia de la fotografia com a document per ajudar a pensar els esdeveniments en temps real, de manera semblant com fan les paraules dins d¡¯un text en l¡¯acte de lectura.

La peculiaritat d¡¯aquesta exposici¨® ¨¦s que mostra els mecanismes d¡¯elaboraci¨® de l¡¯obra en lloc de l¡¯obra, per dir-ho aix¨ª, acabada; ¨¦s com ¡°obrir la caixa de trucs del prestidigitador i mostrar-los al p¨²blic¡±, afirma l¡¯artista, per a qui el concepte de mediaci¨® ¨¦s fonamental. M¨¦s que de desafiar la dimensi¨® referencial de la imatge, es tracta d¡¯insistir-hi per recalcar les difer¨¨ncies entre com la treballa l¡¯autor i com es llegeix. Una imatge clara i escenificada pot acabar sent nom¨¦s superf¨ªcie. D¡¯aqu¨ª el t¨ªtol de l¡¯exposici¨®: les imatges prenen la paraula no com una cr¨ªtica de la representaci¨®, sin¨® com a cr¨ªtica de la simulaci¨®.