Ren¨²ncia

A El comienzo del infinito (El Viejo Topo, 2012), interessant¨ªssim assaig de David Deutsch sobre la naturalesa de les coses i la condici¨® de l¡¯home que descobreixo per recomanaci¨® d¡¯Arcadi Espada, es descriuen les difer¨¨ncies entre la imitaci¨® animal i la humana. Els lloros posseeixen un sistema d¡¯origen gen¨¨tic que els permet repetir sons, paraules i frases amb una exacta reproducci¨® del to, la forma, el timbre de veu, sense necessitat de comprendre¡¯n el significat. Els simis poden imitar seq¨¹¨¨ncies de gestos complexes destinades a una funci¨® concreta, com partir una nou amb una pedra. A difer¨¨ncia de la imitaci¨® sonora dels lloros, entenen el sentit d¡¯aquest procediment per¨° no hi poden introduir variacions significatives perqu¨¨ no s¨®n capa?os de deduir el prop¨°sit d¡¯una acci¨® desconeguda. L¡¯¨¦sser hum¨¤, en canvi, pot explicar el discurs d¡¯un cong¨¨nere utilitzant recursos verbals diferents als del model imitat, perqu¨¨ el que capta ¨¦s la l¨°gica del que s¡¯exposa, el prop¨°sit del discurs. La distinci¨® de Deutsch no admet discussi¨®: som l¡¯¨²nica esp¨¨cie plenament dotada de creativitat, i aix¨° ¨¦s el que ens ha perm¨¨s dominar la naturalesa i comprendre el m¨®n.

Ara b¨¦, l¡¯¨¦sser hum¨¤ pot desaprofitar el potencial infinit de la seva capacitat cognitiva fins a limitar-la, a la pr¨¤ctica, a funcions no gaire m¨¦s elevades que les d¡¯una cotorra, fins a no constituir res m¨¦s que una imitaci¨® de clix¨¦s verbals, amb abs¨¨ncia absoluta d¡¯un pensament articulat, i aquesta ren¨²ncia, coneguda i analitzada des de l¡¯antiguitat cl¨¤ssica, ¨¦s el que explica la tend¨¨ncia dels temps que vivim ¡ªamplificada fins a extrems colossals per la difusi¨® immediata que proporciona la tecnologia¡ª a substituir el raonament per la repetici¨® ad nauseam d¡¯esl¨°gans i consignes, sense m¨¦s subst¨¤ncia que la de l¡¯entusiasme o la ira. Podem observar el fenomen a les xarxes socials i les manifestacions multitudin¨¤ries, i l¡¯hem vist desplegar-se amb tota la seva pot¨¨ncia als carnavals del 8 de mar?.

Alguns autors han definit justament l¡¯estupidesa com la ren¨²ncia a les pr¨°pies capacitats intel¡¤lectives, que ¨¦s una cosa radicalment oposada a la debilitat mental o la defici¨¨ncia cognitiva. Un gos, un elefant o un babu¨ª no poden ser est¨²pids perqu¨¨ fan tot el que els permet la seva condici¨®. L¡¯estupidesa ¨¦s, en definitiva, una disfunci¨® de la intel¡¤lig¨¨ncia humana, i ¨¦s en virtut d¡¯aquesta disfunci¨® que a poc a poc anem instituint a la nostra societat el que amb tanta vehem¨¨ncia s¡¯ha reclamat des del 15-M i que alguns anomenen alegrement democr¨¤cia participativa.