El Mies van der Rohe treu el seu costat femen¨ª

Alemanya va participar en l'Exposici¨® Internacional de Barcelona del 1929 amb un pavell¨® radiant, senzill, modern i atemporal, creat amb molt d'enginy amb quatre tipus de marbre, vidre, acer i poca cosa m¨¦s. Fins al punt que avui (la seva reconstrucci¨® ¨¦s del 1986) continua sent admirat per tots els amants de l'arquitectura. L'¨¨xit d'aquest edifici se¡¯l va emportar tot l'arquitecte Mies van der Rohe. Per¨° no va estar sol, el seu treball el va fer en estreta col¡¤laboraci¨® amb Lilly Reich (Berl¨ªn, 1885-1947), dissenyadora i professora de la Bauhaus que, durant m¨¦s de 10 anys, va treballar (i va compartir vida) amb aquest destacat arquitecte amb una fama que ha tapat i ha fet invisible la seva companya.

Ara una beca que porta el nom de Lilly Reich, impulsada per la Fundaci¨® Mies van der Rohe, que gestiona l'edifici de Barcelona, ha recuperat i donat visibilitat a la feina d'aquesta pionera oblidada. El fruit d'aquesta investigaci¨® li dona la coautoria d'edifici i tamb¨¦ de la direcci¨® art¨ªstica, al costat de Mies, de la secci¨® alemanya en tota l'Exposici¨® Internacional de Barcelona. Tamb¨¦ de la no menys famosa cadira Barcelona, que es va exhibir per primera vegada, com a tron reial, en la visita oficial que van fer els Reis d'Espanya al pavell¨®.

Tot plegat ho ha posat en evid¨¨ncia Laura Mart¨ªnez de Guere?u (Guip¨²scoa, 1973), guanyadora de la beca centrada, precisament, en la recuperaci¨® de Reich. El resultat del seu treball s'ha vist poc, molt poc. La instal¡¤laci¨® Re-enactment es va inaugurar el 7 de mar? al Mies i set dies despr¨¦s es va haver de tancar, com totes, per lluitar contra l'aven? del coronavirus. Per sort, aviat tornar¨¤ a veure la llum en forma de llibre, en el qual es recollir¨¤ tot aquest treball.

Segons Mart¨ªnez de Guere?u, la millor manera d'evidenciar la import¨¤ncia de Reich era recuperant un dels seus elements clau: dues de les vitrines d'acer i vidre que ella mateixa va realitzar. Una d¡¯horitzontal que ha col¡¤locat al lloc que ocupa la claraboia de vidre esmerilat, el lloc central de l'edifici que establia les difer¨¨ncies jer¨¤rquiques entre l'espai representatiu de l'interior, per a autoritats, i l'exterior, popular. Durant els pocs dies en qu¨¨ la instal¡¤laci¨® va estar oberta no hi havia difer¨¨ncia entre el que hi havia a fora i dins. L'altra vitrina, vertical, la va situar davant l'enorme pedra d'¨°nix ¡°per apropiar-se d'un espai que fins ara l'arquitectura li ha negat i per restaurar la seva import¨¤ncia¡±, explica Mart¨ªnez de Guere?u.

A les dues vitrines es mostrava l'important paper de Reich en l'Exposici¨® Internacional de Barcelona, ignorada fins ara. ¡°Ella va projectar la pres¨¨ncia d'Alemanya en aquest pavell¨® i a l'interior de vuit palaus noucentistes, una superf¨ªcie de 16.000 metres quadrats, 50 vegades m¨¦s gran que aquest pavell¨®, en el qual m¨¦s de 300 empreses alemanyes van presentar els seus productes¡±, explica Mart¨ªnez de Guere?u. ¡°El pavell¨® nom¨¦s ¨¦s la punta de l'iceberg de tot el que van fer Mies i Reich a Barcelona, per¨° nom¨¦s ha transcendit aquest edifici¡±, explicava.

La instal¡¤laci¨® que ha creat la basca Mart¨ªnez de Guere?u ¨¦s tan senzilla i efectista com el treball dels dos alemanys: a les vitrines de vidre i acer, calcades dels envans del mateix material que donen personalitat a l'edifici, es podia veure la guia oficial, que va editar Reich, de la pres¨¨ncia alemanya repartida en els pavellons, acompanyada de cartes, fotografies, patents i marques de productes que s'exposaven i que Reich va tenir la missi¨® de ¡°difondre en totes les vitrines¡±, una tasca que la comiss¨¤ria ha fet a partir de material i fotografies, la majoria in¨¨dites, que es conserven en arxius de Barcelona, Berl¨ªn, Dessau, Frankfurt, Madrid, Sevilla o Weimar. Com els plans de les vitrines que Reich va conservar a M¨¹hlhausen (Tur¨ªngia) durant la Segona Guerra Mundial, ara dipositats en la col¡¤lecci¨® Lilly Reich de l¡¯Arxiu Mies van der Rohe del MoMA de Nova York.

A la segona vitrina, la vertical, es podia veure un documental a partir d'imatges del 1929 de Ram¨®n de Ba?os, del dia de la inauguraci¨® de l'exposici¨®, en la qual es mostrava com els visitants utilitzaven el pavell¨® com l'avantsala per visitar la resta dels pavellons on hi havia pres¨¨ncia alemanya.

¡°Tot aquest material permet veure, per primera vegada, el disseny i l'arquitectura que Lilly Reich va crear per caracteritzar les Seccions Alemanyes a l'Exposici¨® Internacional del 1929 segons un fil conductor ben clar¡±, explicava la investigadora, que publicar¨¤, sense data concreta despr¨¦s dels esdeveniments, el seu treball en un llibre.

L'¨²nica difer¨¨ncia entre aquestes vitrines i les que va crear Reich ¨¦s el material. ¡°Les originals eren d'acer cromat i aquestes s¨®n d'acer inoxidable¡±, explica la responsable de la seva recuperaci¨®. I qu¨¨ passar¨¤ amb les vitrines a partir d'ara? ¡°M'agradaria que acabessin en un museu a Barcelona, el del Disseny o el Museu Nacional d'Art de Catalunya, com a mem¨°ria material i homenatge al treball de Reich,¡± conclou.