Haurem de reobrir

Amb una edat i cr¨°nic, jo hauria d¡¯estar molt espantat per la pand¨¨mia, per¨° no ho aconsegueixo. I com que la vida m¡¯ha passat treballant a casa for?a hores cada any durant gaireb¨¦ mig segle, haver de fer-ho ara confinat per obligaci¨® no m¡¯altera, no deixa de ser la mateixa hist¨°ria.

Per¨° l¡¯ofici del professor demana contacte hum¨¤. El m¨¦s valu¨®s del treball d¡¯un universitari ¨¦s el seu f¨¤ustic entorn, que no envelleix mai. ?nicament jo em faig gran, mai els meus estudiants, heralds d¡¯una maduresa que nom¨¦s aconsegueixo veure fora de la universitat quan, com a assessor legal, alguna de les meves interlocutores em recorda amablement que va ser alumna meva davant del meu estupor sempre renascut, tot i que originat no perqu¨¨, com ella creu, jo no esper¨¦s el record, sin¨® perqu¨¨, en mirar-la, constato que tamb¨¦ ha anat carregant amb el pes dels anys.

Quan la pand¨¨mia ¨Co la seva primera onada¨C hagi passat, i si puc explicar-vos-ho, constatarem que no haurem tornat a la normalitat, ja que, com diu el lema de protesta de l¡¯oposici¨® xilena, la normalitat mateixa era el problema. Els nostres h¨¤bits canviaran.

Aix¨ª, tots viatgem massa: en el nostre ofici acad¨¨mic, ha fregat l¡¯esc¨¤ndol l¡¯organitzaci¨® d¡¯un congr¨¦s rere l¡¯altre amb l¡¯objectiu no confessat de fer servir la ciutat de Barcelona com un imant per atreure-hi els meus col¡¤legues, que despr¨¦s corresponien convidant-nos a una trobada bessona a la seva ciutat. Manaven les universitats situades en ciutats boniques: si era a Ven¨¨cia era molt millor que si havies de buscar-la en un mapa i trobar-la enmig del no-res. Passava el mateix amb un percentatge elevat de viatges d¡¯empresa, de negocis, o de dinars i sopars. Aix¨° no tornar¨¤ a ser com abans. Tampoc deixaran de patir les arts, com el cinema de sempre ¨Cfeu-li un homenatge aconseguint una c¨°pia de Meravell¨®s Boccaccio, de Paolo i Vittorio Taviani, una pel¡¤l¨ªcula del 2015 apropiada al desastre d¡¯aquestes setmanes.

Quan aix¨° s¡¯acabi, tots serem m¨¦s prudents. El consum d¡¯oci i entreteniment se¡¯n ressentir¨¤, ja que tot ser¨¤ m¨¦s b¨¤sic, almenys durant un temps: no anirem gaire lluny, farem m¨¦s excursions que no pas viatges, gastarem de manera prudent, per¨° qui es pugui permetre invertir ho tindr¨¤ molt b¨¦ a mitj¨¤ i llarg termini.

Em preocupa m¨¦s el creixement dels guanyadors absoluts, dels grans distribu?dors, a costa dels petits: a aquests, als que sobrevisquin a la pand¨¨mia, els quedar¨¤ el refugi d¡¯oferir proximitat, qualitat, escalf. I ens far¨¤ molta falta.

Si els remeis a la pand¨¨mia no passen aviat per una vacuna efica?, quan tornin les persones dedicades a la cura dels altres, a la de gaireb¨¦ tots nosaltres, demanaran m¨¦s per la feina que fan i, per poc que els governs s¡¯hi apliquin, la posici¨® d¡¯aquestes persones millorar¨¤, la seva feina anir¨¤ a m¨¦s.

Els carrers de Barcelona, els de Par¨ªs, fins i tot els canals de l¡¯assetjada Ven¨¨cia estan m¨¦s nets que mai: totes les activitats que respectin el medi ambient pujaran i els combustibles f¨°ssils baixaran.

Per¨° la q¨¹esti¨® de la qual encara no es parla prou ¨¦s quant pot aguantar el pa¨ªs sense patir una fallida econ¨°mica que causi m¨¦s desgr¨¤cies que la pand¨¨mia mateixa. Podem i hem de parar un mes, potser dos, per¨° no sis. Ara, aix¨° s¨ª, el confinament ha de ser estricte i aplicat amb rigor. Amb l¡¯abril avan?at, d¡¯aqu¨ª a un mes, caldr¨¤ comen?ar a debatre el que avui ¨¦s inefable: quan i com s¡¯ha de reobrir. Ja som en medicina de guerra ¨Ca qui no t¨¦ una probabilitat raonable de dos anys addicionals de vida ja ni l¡¯entuben. I aviat passarem a una economia de guerra: haurem d¡¯endeutar-nos m¨¦s, per¨° tamb¨¦ haurem d¡¯assumir obertament el repte d¡¯anar reobrint el pa¨ªs i la seva economia, encara que sigui a poc a poc, i comen?ant per les persones que pertanyen als grups de menys risc o a les que ja hagin superat la malaltia. Com a alg¨² amb doble risc, per edat i per afeccions cr¨°niques, s¨¦ que aix¨° que escric ara implica que jo hagi de seguir confinat quan s¡¯obrin les portes de l¡¯economia i del treball a persones m¨¦s joves i m¨¦s sanes, per¨° no puc demanar la meva llibertat de moviments a canvi de la dels qui ens poden ajudar a tots. Cal comen?ar a plantejar alternatives a un confinament universal i llarg. La pand¨¨mia ens est¨¤ fent molt de mal. Per¨° una gran recessi¨® ens en podria fer encara m¨¦s.

Pablo Salvador Coderch ¨¦s catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.