Dotze morts ¡®populars¡¯

El periodista Josep Maria Planes no va tenir tanta sort com el seu col¡¤lega Paco Madrid. Planes no va poder salvar-se de les bales de la FAI. Va caure abatut el 1936 a la Rabassada despr¨¦s de ser assenyalat pels seus escrits, en qu¨¨ denunciava la viol¨¨ncia anarquista. El seu company i amic, Avel¡¤l¨ª Art¨ªs-Gener, T¨ªsner, va ser qui va haver d¡¯identificar el cad¨¤ver a l¡¯Hospital Cl¨ªnic. Tres anys abans, T¨ªsner publicava a El Be Negreuna caricatura on retratava la doble amena?a que planava sobre els autors d¡¯aquell setmanari sat¨ªric, firmes com ell o Planes: el be apareixia acorralat entre un grup de pistolers de la FAI i els escamots paramilitars d¡¯Estat Catal¨¤, el partit ultra que liderava Miquel Badia.

De les morts de Planes, de Badia i el seu germ¨¤, i de deu altres assassinats famosos de la capital catalana, escriu Merc¨¨ Balada a Barcelona en negre (Albert¨ª Editor). L¡¯autora ja havia publicat el 2017 Catalunya en negre. El seu segon llibre, que ha coincidit amb la reedici¨® de Sangre en Atarazanas, t¨¦ m¨²ltiples connexions amb tem¨¤tiques i espais descrits per Madrid: la mis¨¨ria, la prostituci¨®, la viol¨¨ncia pol¨ªtica i el crim organitzat.

La defunci¨® que obre Barcelona en negre es va produir el 1890. Isidre Mompart va entrar a robar en una masia de Sant Mart¨ª de Proven?als. Hi va matar una minyona i una criatura. El 1891 va ser condemnat a mort, i el gener del 1892 va ser executat al pati dels Corders, espai adjunt a la pres¨® que hi havia a les Drassanes. Es conserva una fotografia de l¡¯execuci¨® per garrot vil: Mompart dalt del pat¨ªbul envoltat de confrares de la Bona Mort i d¡¯una multitud d¡¯autoritats i curiosos. L¡¯ajusticiament de Mompart t¨¦ una significaci¨® especial perqu¨¨ va provocar, explica Balada, la primera campanya contra la pena capital a Catalunya, un corrent que tamb¨¦ bevia del renom que havia guanyat la novel¡¤la realista del moment, amb ?mile Zola com a far. L¡¯Ajuntament de Barcelona va demanar al Govern que indult¨¦s Mompart a partir de la petici¨® del regidor Josep Maria Valls ¡ªbesavi de l¡¯ex-primer ministre franc¨¨s Manuel Valls.

Dels casos que recull Balada al Raval, el m¨¦s c¨¨lebre ¨¦s el d¡¯Enriqueta Mart¨ª. L¡¯estudiosa i professora de Belles Arts desmunta el monstre que es va dibuixar en l¡¯imaginari col¡¤lectiu. La dona va ser acusada el 1912 de diversos segrestos i assassinats de menors, una falsedat. Mart¨ª nom¨¦s va segrestar una nena del barri, i probablement ho va fer perqu¨¨ patia greus trastorns causats per la mort del seu fill desnodrit, tal com aventurava el periodista Jordi Corominas al llibre Barcelona 1912. El cas Enriqueta Mart¨ª. La vampira del Raval, com va ser batejada, era producte de la mis¨¨ria i de la viol¨¨ncia social i medi¨¤tica de l¡¯¨¨poca.

El crim m¨¦s adient per al cinema que apareix a Barcelona en negre ¨¦s la mort de Dolors Bernabeu, prostituta que treballava en una casa de barrets del passatge dels Escudellers. La nit del 21 d¡¯agost de 1925, Bernabeu va caure des del terrat de l¡¯edifici. La policia i la premsa fidel al r¨¨gim de Primo de Rivera van indicar que es tractava d¡¯un su?cidi, malgrat que el cos de la noia tenia un forat de bala. Especialment malaguanyats van ser els articles publicats a La Vanguardia, on fins i tot es va arribar a afirmar que ¡°va ser un su?cidi i un homicidi per imprud¨¨ncia¡±: ¨¦s a dir, que en el moment de saltar al buit, alg¨² del ve?nat va disparar Bernabeu pensant-se que era un lladre. La jove va deixar presumptament una nota de comiat que r¨¤pidament es va demostrar que no havia escrit ella. No va ser fins al 1932 que es va desentrellar el misteri: Bernabeu va ser assassinada, durant una orgia, pel capit¨¤ de l¡¯ex¨¨rcit Alfonso Barrera, fill d¡¯Emilio Barrera, capit¨¤ general a Catalunya quan es van produir els fets.

Potser el detall m¨¦s pen¨®s que inclou el llibre, com a mirall de fanatismes, ¨¦s la delaci¨® de Planes. El periodista, que estava amagat en un pis del carrer Muntaner, va ser vist sortint furtivament al balc¨®, pocs dies despr¨¦s de l¡¯al?ament militar contra la Rep¨²blica. ¡°Alg¨² el va veure i el va denunciar, pensant-se que era un capell¨¤ emboscat¡±. Una patrulla de la FAI se¡¯l va emportar per matar-lo. La Guerra Civil ja havia comen?at, la viol¨¨ncia a la rereguarda estava desfermada i la premsa no va gosar informar del que havia passat.